Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Menjar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Menjar. Mostrar tots els missatges

dimecres, 23 de novembre del 2016

Pèsols negres del Berguedà

pèsols negres
Pèsols negres amb botifarra

Si aneu per terres berguedanes tasteu aquest plat de la nostra singular gastronomia, us sorprendrà molt gratament: pèsols negres amb botifarra.

Quan vam estar pel Berguedà, després d'obrir gana amb una bona ruta a la muntanya,  per dinar vam menjar aquest plat típic del qual mai havíem sentit a parlar ni en coneixíem la seva existència.

La Teresa i en Josep, del restaurant Ca l'Amagat (a Bagà) ens van explicar que el pèsol negre era un llegum autòcton que feia relativament poc que s'havia recuperat. 

Al segle XVIII aquesta varietat de pèsol s'havia cultivat al Berguedà i en altres zones muntanyoses, sembla que venia de la Vall de Lord. Després de molts anys, i malgrat la dificultat afegida del corc, ara es torna a cultivar en quantitats moderades a l'alta muntanya del Berguedà i s'intenta promocionar com a producte autòcton que és.

Es pot trobar en algunes botigues i mercats de la zona, i els podeu tastar principalment guisats o saltejats en alguns restaurants de la comarca.

Quan són crus són de color grisós, però cuits agafen aquest to marró fosc-negre. La temporada del pèsol negre és de juliol a setembre, però també es consumeix sec. És molt gustós i té un toc dolç que segurament us encantarà. 

Nosaltres els vam tastar guisats amb botifarra negra i una mica de cansalada, però hi ha moltíssimes receptes i maneres de cuinar-los. Us deixo aquest enllaç de la Fundació Alícia on hi trobareu totes les seves propietats i receptes per fer-los com més us agradi.

dimarts, 12 de gener del 2016

On menjar a Cracòvia


Milkbar Tomasza

Menjar a Polònia és tota una experiència de plaer, Cracòvia especialment és ple de restaurants entre els quals es pot trobar milk bars o mleczny a preus irrisoris que us faran reviure èpoques passades amb els sabors tradicionals polonesos.


Pod Temida
En primer lloc haig de dir que de tots els llocs on vaig estar menjant a Polònia vaig sortir-ne molt contenta, insisteixo, de tots. Sobretot pel que fa a la relació qualitat-quantitat-preu (de l'atenció al client ja en parlarem un altre dia), cosa que lamentablement no puc dir de la meva ciutat, que sempre has d'anar amb compte d'on et poses i alerta de la clavada que et pot venir. Almenys a Cracòvia sempre tens la sensació que has encertat el lloc. Aquests són alguns bars de llet o mleczny que no us podeu perdre:


Bar Mleczny "Pod Temida"
Amb aquest nom només podia ser l'autèntic i tradicional milk bar, tal i com ens hem d'imaginar que eren els d'abans, un menjador on tries entre els diversos plats que vols. A més a més de turistes hi ha gent local. Aquí encara tenen molts menjars fets a base de llet, com iogurts i begudes refrescants. Els preus són escandalosament econòmics i està en un dels principals carrers de la ciutat.

Grodzka 43, Cracòvia.


Plats principals al Milkbar Tomasza
Milkbar Tomasza
Probablement el més conegut, tenen un bon menú i és l'exemple de com s'ha adaptat un milkbar als nous temps sense perdre l'essència, la presentació dels plats és força cuidada. Aquí, mantenint la tradició, no serveixen begudes alcohòliques.

Świętego Tomasza 24, Cracòvia.



Menjador del Polski Smaki


Polski Smaki
Encara que no es defineix com un bar de llet l'incloc aquí perquè en compleix totes les característiques, i de ben segur que hi està inspirat, només fan plats tradicionals i és el mateix sistema d'autoservei, per mi és un dels llocs on més bé es menja de Cracòvia i on millor ens van tractar. El recomano 100%.

Świetego Tomasza 5, Cracòvia.


Buffet del Polski Smaki

Polakowski Restaurant
Es tracta d'una cadena de restaurants, des del 1899, que encara que no s'ho digui pròpiament també entraria dins de l'estil milk bar, molt ben reconvertit, amb una decoració que ens envolta de productes de la terra i un cel blau una mica ennuvolat. Un d'ells està al centre del casc antic. Hi podem menjar una sopa per uns 4zt-6zt i unes pierogi per 10 zt, podeu fer un cop d'ull a la carta.

Pl. Wszystkich Świętych 10, Cracòvia
Miodowa 39, Cracòvia
Ul. Mogilska 35, Cracòvia


Palakowski Restaurant
En aquesta llista encara hi afegiria el Górnik bar, però el dia que hi volíem anar ens el vam trobar tancat, és molt a prop del Milkbar Tomasza, a Carcòvia, i també és una autèntica lleteria com les d'abans.





dimarts, 3 de novembre del 2015

Els Bar mleczny, menjar casolà barat a Polònia

 Sopa freda de remolatxa i sopa de pollastre (zupa)

Si viatgeu a Polònia i el que voleu és gaudir dels plats típics de la gastronomia polonesa a uns preus molt i molt assequibles només cal que us adreceu a un milk bar o bar de llet, en polonès Bar mleczny. Els àpats no han de perquè ser una cosa cara i internacional en aquest país.

Però... què és un bar de llet?

Reben aquest nom perquè històricament l'element bàsic que oferien eren els productes làctics a preus populars que servien per alimentar la població en temps d'escassedat i racionament de la carn. Els mleczny van ser creats i subvencionats pel govern comunista, entre els anys '60 i '80, i  feien la funció de menjador social. En acabar l'etapa de la llei marcial de Polònia (1981-83) molts d'ells van desaparèixer.

Avui en dia encara sobreviuen a llocs com Cracòvia, on és fàcil trobar-ne, però en grans ciutats com Varsòvia ja és més difícil. Això sí, el que s'hi pot menjar no només és a base de llet sinó que aquests establiments s'han convertit en una mena de cantines que ofereixen menjar tradicional polonès. Molts d'ells tenen a la paret un cartell enorme amb els preus i tota la carta escrita en polonès, si la demanes en anglès alguns també la tenen.

N'hi ha que es veuen molt renovats en el seu interior i d'altres que conserven el seu aspecte tradicional, però tots són de tipus autoservei, és a dir, que agafes una safata o els plats que triïs i els coberts, pagues, vas a la taula a menjar-t'ho i després deixes els plats al lloc corresponent. Malgrat que les guies diuen que s'hi formen cues, no va ser el meu cas a finals de juliol i principis d'agost, també a alguns llocs es llegeix que no s'hi serveixen begudes alcohòliques, però a molts milkbars sí que és possible beure cervesa.

Quins plats hi podrem menjar?

A moltes lleteries és possible que per només 16zt-18zt (al voltant dels 4€) tinguis un menú que consti d'un entrant (sopa) i plat principal amb 2 o 3 opcions per triar. Si no també pots escollir a la carta.

zurek
Entrant o 1r plat: un dels plats estrella de la cuina polonesa són les sopes o zupa, al principi també jo tenia certa reticència a tastar-les i més a ple estiu amb gairebé 40ºC. Però un dia en un d'aquests milkbars ens en van deixar tastar quatre de diferents i des d'aquell moment, sopa cada dia! 

Algunes poden arribar a ser un plat molt contundent, per exemple la més típica (zurek) està feta a base de caldo de verdures amb col (la col és un dels ingredients bàsics de la cuina polonesa, com la patata), i acompanyada amb salsitxa fumada i ou dur,  a vegades també porta patata i mongetes. Vaja, que amb això ja gairebé dines! De gust és forta, una mica àcida fins i tot, però no pica. 

També tenen la sopa de tomàquet (pomidorowa), que habitualment porta pasta tipus espirals, la sopa de verdures (amb carbassó, si és època) sopa de bolets i la més senzilla és la de caldo de pollastre i fideu fi (Rosół). A l'estiu solen tenir sopes fredes a base de remolatxa (barszcz) o de col fermentada. Segons el lloc podeu arribar a tastar una varietat de sopes considerable, i totes boníssimes!


pierogi
Plats principals: una de les coses més típiques és el bigos, una barreja de col agra, tipus xucrut, amb diversos tipus de carn que inclou salsitxa polonesa fumada o altres embotits frescos, pot ser que també porti bolets. Aquest plat era típic dels caçadors quan tornaven de fer la feina. Pot servir-se acompanyat de patates bullides.

També les pierogi són un altre plat estrella, una mena de raviolis amb forma de mitja lluna (tipus els dumplings  a la planxa dels restaurants asiàtics), és a dir, pasta farcida de carn, o bolets, o verdures o formatge amb patata, que fregeixen amb mantega. Te les solen servir en plats de 8 o 10 i per sobre hi posen trossets de cansalada fregida o ceba cruixent.

El golabki també s troba a molts milk bars, és una bola de carn de porc i/o vedella barrejada amb arròs i ceba, com una mandonguilla gegant embolicada amb fulla de col, molt saborosa i amb una salsa per sobre.

Com a segon plat també es sol trobar garró rostit amb salsa (golonka), o carn arrebossada (costella de porc o Kotlet schabowy, pollastre...), hamburguesa, o salasitxa polonesa (kielbasa).

bigos
El principal acompanyament d'aquests plats és la patata. Diuen que a Polònia hi ha centenars de tipus de patates, una per a cada cosa, doncs el més habitual és que et serveixen el plat amb patates bullides amb una mica de fonoll per sobre. També hi ha gran varietat d'amanides, les més populars són les fetes a base de cogombrets adobats, nata líquida i col fermentada, o pastanaga amb brots i col àcida, les combinacions són tantes com milk bars hi ha.

Les begudes i les postres habitualment no entren als preus dels menús, els plats solen ser molt contundents i de ben segur que no us quedareu amb gana. De Polònia, podríem dir que Cracòvia és el paradís dels restaurants, n'hi ha molts per triar, i solen ser de força qualitat, si hi aneu, poseu-vos al cap que com diu la frase: Jedzcie, pijcie i popuszczajcie pasa "menjar, beure i perdre la línia".

A aquestes alçades, potser algú es podria preguntar: i on és el peix? La veritat és que a cap milk bar de Cracòvia vam trobar rastre de peix, el peix només és típic dels llocs costers, per tant no és un producte que es consumeixi gaire a Cracòvia o Varsòvia, no sé què hi diria l'OMS de tot això, però tampoc als altres restaurants hi trobareu gaires opcions de peix a la seva carta.

El millor dels milk bars, a banda de la increïble relació qualitat/quantitat/preu, és que solen cuinar productes frescos i de proximitat, podríem dir que és l'slow food a la polonesa, en un milk bar et sents com si anessis a dinar a casa l'àvia.

divendres, 24 de maig del 2013

Pastéis de Belém, el secret més ben guardat de Lisboa

Casa Pastéis de Belém
Les postres més dolces de Lisboa, i probablement les més famoses, són els pastissets de Betlem. Una cita ineludible és tastar-les a l'únic lloc on les fan amb la recepta tradicional. Per això haurem d'anar fins al barri de Belém, des del centre s'hi pot arribar amb el tramvia número 15, però també en autobús o en vaixell, tal com ho feien antigament. Un cop allà primer podem visitar la famosa Torre de Belém, el Monument als Descobriments, el Monestir dels Jerónimos i el Museu d'Arqueologia, que queden a  prop de l'antiga confiteria on ara es poden desgustar els originals pastissets.

Pastéis de Belém i croqueta de bacallà
Però de què estan fets els pastissets de Betlem? Doncs sabem que porten una crema feta a base d'ous, llet i sucre (també els anomenen pastissets de nata) i aquesta es posa en una cassoleta de pasta de full, però la veritat és que la recepta és secreta i s'elabora a porta tancada al "taller secret" o "oficina do segredo", només 3 cuiners en saben els ingredients i les mesures exactes, i això és el que els fa especials, perquè el millor és tastar-los allà, recent fets. No valen imitacions ni emportar-se'ls per l'endemà, perquè no tenen el mateix gust.

La història d'aquesta recepta es remunta a principis del segle XIX; com a conseqüència de la Revolució Liberal l'any 1834 es tanquen les esglésies i convents de Portugal, entre ells també el Monestir dels Jerónimos, n'expulsen la comunitat religiosa i els treballadors. En un intent per buscar-se la vida, un dels treballadors posa a la venda l'anomenada "receta dos pastéis de Belém". L'empresari Domingos Rafael Alves compra la recepta i obre aquest negoci el 1837 al costat d'on hi havia l'antiga refineria de sucre. Des de llavors encara fabriquen aquests pastissets.

Detall a un dels passadissos de l'interior
També se'n venen a molts forns i pastisseries de tot Lisboa, però curiosament no només es poden trobar a Lisboa sinó que també en alguns països d'Àsia on són ben coneguts. Tot plegat perquè la ciutat de Macao (Xina) va ser una colònia portuguesa, els pastissets es van fer molt populars allà i sembla que fins i tot el Mc Donald's els va incloure dins de la seva oferta de postres. Però recordeu-ho, només allà, a la Casa Pastéis de Belém, podreu tastar els autèntics, acabats de fer i amb una mica de canyella i sucre en pols. Deliciosos (i això que jo sóc més de salat que de dolç).

 

CASA PASTÉIS DE BELÉM
Rua Belém 84-92  1300-085 Lisboa, Portugal       +351 213 637 423

dissabte, 18 d’agost del 2012

Si passes per Navarra: Platicum, restaurant i buffet de carretera al teu punt

Platicum Crta Nacional 232 - Km 84 Castejón (Navarra)

Sovint quan viatgem fem alguna parada per menjar, a vegades amb un entrepà n'hi ha prou, però si sou més exigents o us ve de gust entaular-vos i fer un bon àpat, a peu de carretera trobem molts restaurants. Hi ha qui es fixa en els camioners per encertar un bon lloc on dinar, però el lloc del qual us parlaré avui és força diferent als restaurants que normalment es troben a la carretera. El restaurant es diu Platicum i forma part de l'anomenat Complejo Castejón que també té hotel, bar-cafeteria, zona per a bodes i altres esdeveniments, sala de jocs, circuit de karts i una petita exposició de locomotores antigues. 

Varietat de productes per escollir
Tot això es troba entre Tudela i Castejón (Navarra), al km 84 de la N-232, a 97 km de Saragossa, 85 de Logroño i 84 de Pamplona. Ideal per a dinar si sortim al matí des de Barcelona i anem en direcció oest (cap al País Basc). Si volem una cosa molt i molt ràpida podem menjar al bar Ñam, on fan entrepans, hamburgueses, tapes, etc. Però us recomano que aneu al Platicum. Es tracta d'un buffet lliure molt assequible on podreu degustar infinitat de plats. Alguns ja estan preparats, com les amanides o la paella, però la diferència d'aquest lloc és que tot el que són carns, peixos, marisc o wok te'ls cuinen al mateix moment amb la combinació que vulguis i al teu gust. Fins i tot les patates fregides. Per tant, no menges res que estigui allà fet des de fa hores com passa en alguns restaurants asiàtics tipus buffet lliure. 

A més a més de tenir gran varietat d'aliments -més de 150 entre vegetals, pastes, carns i peixos- es poden trobar "pijades" com oli de vainilla i és altament recomanable guardar-se un raconet per a les postres. Si sou llaminers us encantaran, perquè a banda d'haver-hi un congelador amb multitud de sabors de gelat, hi ha una font de xocolata on hi podreu regar maduixes, plàtan, meló o les fruites que més us agradin. Tot això es pot guarnir amb tot detall amb nata, siropes, fideus de xocolata, coco... També hi ha força varietat de rebosteria i una mousse de iogurt boníssima. Si ho preferiu, o no us van gaire els dolços, també podeu rematar amb un suc de taronja natural. Les combinacions són inifinites!

 
Per a baixar una mica el dinar abans d'agafar el cotxe podeu entrar a "La Caledonia", la locomotora de vapor del 1925 exposada a l'entrada del complex. Va ser fabricada a Escòcia i la van portar per a la construcció del corredor ferroviari Cantàbric-Mediterrani. Encara conserva l'estructura i la maquinària original i es pot sentir el so del pito accionant la seva botzina.

diumenge, 18 de setembre del 2011

Sabors de Cuba

Avui us parlaré d'un producte comestible cubà molt peculiar, pel meu gust no té res a veure amb el pargo que vaig poder tastar a Viñales, però també el vaig comprar en aquest poble. La cosa més o menys va anar així: 

Faltava poc menys d'una hora per sortir d'excursió des de Viñales cap a la platja de Cayo Jutías, no sabíem si allà hi hauria algun bar per dinar i per si de cas vam comprar alguna cosa per picar. No ens ho vam haver de pensar gaire perquè la varietat era més aviat escassa, així que finalment vam agafar un parell de panets amb salsitxa de frankfurt (crua i freda, per ser exactes) i una bosseta de ganxitos de la marca "Pelly" com a gran extra per fer el vermutet a la platja i per compensar l'angúnia que feia la salsitxa recent sortida de la nevera.

Quan vam arribar a la platja vam veure que tot estava preparat per al turista i allà ens esperava un xiringuito de fusta i canyes on protegir-se del sol i l'alternativa perfecta a la salsitxa de frankfurt, així que vam decidir dinar una cuixa de pollastre, que feia molt més bona pinta i seguir guardant la salsitxa. Els ganxitos vam decidir reservar-los pel viatge de tornada a La Habana, ja que teníem el temps just per tornar a Viñales i d'allà agafar el Viazul cap a la capital. 

Bosseta de Pelly dins una bossa de plàstic*
Ja relaxats i com a gambes del dia de platja que havíem tingut arribava el moment esperat d'obrir la bosseta de Pelly que ens havíem reservat per un moment de gana, de viatge i de ganes de menjar una cosa que feia dies que no tastàvem, el que ma mare diria "una porqueria" però que de tant en tant et ve molt de gust. Així que vaig procedir a obrir la bossa, una fortor estranya em va envair el nas, i tota il·lusionada vaig agafar un dels ganxitos i me'l vaig posar a la boca, vaig fer la primera mossegada i immediatament el vaig haver d'escopir a la mà. El fàstic que em va fer va ser tal que vaig tornar a entaforar la bosseta de Pelly dins una bossa de plàstic per no sentir la ferum d'all que desprenia. 

Decebuda, a través del plàstic em vaig llegir bé la bosseta, cosa que potser hauria d'haver fet abans de comprar-la, i sí que ho deia: "Extrusos de maíz" i en un raconet hi posava: "con sabor a ajo". Vaig acabar-me l'aigua que portava, però tot i així no hi havia manera de treure'm el regust que m'havia deixat aquella mossegada de Pelly, així que vaig haver de recórrer a la salsitxa crua per treure'm aquell mal gust de sobre, no es pot dir que fos exquisida, però mil vegades millor que els ganxitos d'all sí que la vaig trobar. Després, durant el viatge en vàries ocasions vaig veure joves i fins i tot nens que deboraven Pelly com aquí podríem menjar olives o patates amb gust de pernil, suposo que t'hi han d'acostumar des de ben petit perquè t'agradi. Jo em quedo amb els mangos, les pinyes i tota la fruita boníssima que vaig tastar a Cuba.

*La mala qualitat de la imatge ve condicionada per la forta pudor que desprenia el producte, si no fos per l'impacte que van rebre les meves pupil·les gustatives, probablement no tindria foto per recordar aquest moment.

dimecres, 8 de juny del 2011

El Museu del Cacau i la Xocolata de Brussel·les



Llavor de cacau
Si viatgem a Bèlgica, veurem que a banda de les múltiples varietats de cervesa que hi ha, també és el país de la xocolata. I és que els belgues són els tercers consumidors de xocolata del món després de Suïssa i Alemanya amb 11 quilos de consum per persona (2005). Al segle XVII van començar a exportar el cacau cap a la ciutat belga de Brabant i va ser més endavant que es va començar a popularitzar el seu consum i va esdevenir una professió. 

Per tant, si voleu saber més sobre la història de la xocolata, les seves propietats, sobre els falsos mites i la salut (no és cert que provoqui càries i acné) i sobretot si sou una mica llaminers i la voleu tastar, apreciant el gust del cacau en els diferents percentatges, no us podeu perdre una visita al Museu del Cacau i la Xocolata. L’edifici on es troba data del 1967, està situat al costat de la Grand Place de Brussel·les,  i s’anomena “De Valk” (El Falcó), el nom dels seus antics propietaris i també el nom d’una cervesa que s’elaborava fa segles en aquesta zona.
 
Aquí us deixo un petit vídeo de l’elaboració d’aquests bombons de la mà d’una autèntica maître chocolatier.

 
Rue de la Tête d’Or 9-11
1000 Bruxelles
 Entrada adult: 5,50€

 Horari:
 de dimarts a diumenges de 10h a 16.30h.
 (dilluns tancat, excepte festius)

dilluns, 28 de febrer del 2011

Musclos i patates fregides, a la belga

Moules et frites
En el terreny de las gastronomia, Bèlgica és un país conegut principalment pels seus maîtres chocolatiers, els artesans dels bombons més exquisits, i en el de la beguda, per les múltiples varietats de cervesa. Però reservem aquests plaers per a una altra ocasió. Avui parlarem d’un dels plats més típics, sobretot de Brussel·les: els musclos amb patates fregides. Primerament sembla una combinació estranya, i encara més, tenint en compte que Brussel·les no és una ciutat costanera. Sembla ser que la majoria del marisc que es consumeix a Bèlgica és importat d'Holanda. 

Els moules et frites, com en diuen allà, figuren al menú de tots els restaurants, així que és difícil no tastar-los, són d’una senzillesa ben agradable al paladar! El “plat” consisteix en una olla de musclos cuits al vapor amb una mica d’api que els dóna una aroma perfecta. A l’olla hi solen cabre uns 500 gr. de musclos, però també n’hi ha de més grosses. Juntament amb l’olla et porten una espècie de bol per anar llençant les closques dels mol·luscs i un plat de patates fregides per acompanyar-los. Un dels llocs amb més renom on en serveixen és Chez Leon, situat a l'Îlot Sacré, el barri de carrerons empedrats, ple de restaurants, prop de la Grand Place. En aquest mateix barri, un menú de musclos i patates fregides amb una cervesa belga inclosa es pot trobar a partir de 10 euros.