Morskie Oko, l'ull del mar*

Llac Morskie Oko, al fons el refugi

Fer senderisme a les muntanyes Tatra de Polònia és tota una experiència, una de les excursions més populars dins del Parc Nacional dels Tatra és la que ens porta al Morskie Oko. 

El que no ens imaginàvem, tot i saber que era un ruta força concorreguda, és que realment hi hauria tanta gent fent-la, gent de totes les edats i de tots els tipus (fins i tot vam veure monges amb xiruques), però podria dir que la gran majoria eren polonesos, no era un lloc per a turistes de gaire més lluny, i això li donava un al·licient diferencial quan Cracòvia era plena d'espanyols i altres europeus, allà no en vam trobar ni un. Però si era un punt on anava  tanta gent... potser era perquè regalaven alguna cosa? Doncs sí! Però primer vegem com s'hi arriba.

Com arribar als Tatra:

Nosaltres vam sortir en autobús direcció Zakopane des de Cracòvia a passar un parell de dies als Tatra, però també hi arriba el tren. D'autobusos n'hi ha moltíssims des de Cracòvia i les principals ciutats. El viatge en tren és més llarg i hi ha menys freqüència, però com que viatjàvem a principis d'agost us puc dir que potser haguéssim trigat el mateix en tren perquè des de Nowy Targ vam fer força caravana, semblava que tot Polònia anava a passar l'estiu a la muntanya!

A Zakopane, un poble de muntanya força turístic, ens allotjàvem als afores en una zona molt tranquil·la en una casa típica de l'indret. A l'hivern aquest és un destí per anar a esquiar i a l'estiu és punt de partida de moltes excursions pels Tatra, no sé si és massa encertat però podríem comparar-ho amb Andorra la Vella o Vielha potser.

Com arribar al Morskie Oko:

Des de Zakopane hi ha un servei de bus llençadera (furgonetes) que durant tot el dia fa viatges i et porta als llocs de partida de les diverses excursions per uns quants zt. Ben d'hora amb la fresca del matí vam agafar el que anava cap al Morskie Oko. Des d'on et deixa l'autobús, un lloc ple de paradetes amb souvenirs i postals muntanyenques, hi havia una llarga corrua de carros de cavalls i un munt de gent que ja començava a caminar cap al Morskie Oko. Des d'allà encara hi ha uns 9 km per arribar al famós llac, que vindrien a ser unes dues hores a peu de pujada no molt pronunciada per una pista asfaltada, per tant hi ha dues opcions: pujar-hi a peu o anar en carro de cavalls compartit. 

Nosaltres vam escollir la segona opció, perquè tot i que era d'hora volíem aprofitar bé el dia i un cop allà dalt fer una altra petita ruta per pujar encara més. Per 50 zt cadascú, que venien a ser uns 12€, vam pujar al cotxe de cavalls i en menys de cinc minuts, quan va estar complet, vam arrencar. En el trajecte anàvem travessant el bosc d'arbres altíssims i anàvem veient totes les variants d'excursionistes: famílies, nens petits, gent amb xancles, noies estupendes amb ballarines, avis i àvies... Els cavalls ens van deixar a aproximadament un km del llac, vam caminar una estona i de seguida davant nostre va aparèixer: primer el refugi de fusta d'arquitectura tatra (amb bar) i després un regal per a la nostra vista: el Morski Oko, un llac verd maragda envoltat d'arbres i muntanyes. Qualsevol foto, per retocada que estigui, no té res a veure amb la realitat, us ben juro que quan ho tens allà al davant és molt més bonic. I per més fotografies que facis, cap imatge s'assemblarà a la que veureu en directe.

Vam acostar-nos a la vora del llac, on tothom es feia selfies indiscriminadament, però ni tan sols la gent espatllava el paisatge. La nostra ruta continuava fent la volta al llac per la dreta per un caminet de pedres molt ben posades, hi ha un punt on sobre una roca dins del llac la gent hi tira monedes de la sort, vam veure alguns peixets, poc a poc s'anava obrint el dia i les aigües canviaven de color. Quan vam arribar a l'altre extrem, en lloc de completar la volta hi ha dues opcions més: el Rysy (3h 50min) o el Czarny Staw pod Rysami (30'), totes dues en la mateixa direcció.

Vam agafar la segona, que ens havia de dur al llac que hi havia més amunt, de baixada sí que deuen ser uns 30', però ja al mapa que ens van donar a l'oficina de turisme posa 40' i de fet em sembla que vam tardar més en arribar-hi, ja que hi ha una pujada molt pendent. Pendent però preciosa, poc a poc et vas enlairant i vas veient el Morskie Oko en perpectiva al costat d'un salt d'aigua. I un cop a dalt, segona sorpresa! Un altre llac: el Czarny Staw pod Rysami apareix davant els nostres ulls, aquest és una mica més petit, però també d'un verd intens on hi podem veure reflectit el Rysy, l'altra gran muntanya que tenim davant. Just darrere el Rysy hi ha la frontera amb Eslovènia. L'altre camí continua cap allà, però nosaltres ens vam quedar passejant pels voltants d'aquest llac i observant la natura, fins i tot hi havia ànecs. Aquí ja no hi havia tanta gent com al costat del refugi del Morskie Oko.

Després d'un descans vam baixar i vam reprendre la volta al Morskie Oko i després vam fer a peu els 9 km de tornada fins a l'autobús. El camí no té pèrdua, de tant en tant hi ha dreceres amb escales que travessen el bosc.

Alguns consells per a fer l'excursió al Morskie Oko:

- Anar amb un bon calçat tancat 

- Portar impermeable i polar o similar (la temperatura és molt variable)

- Anar amb prou marge de temps perquè no se'ns faci de nit
- Portar el mapa amb les rutes marcades i el temps aproximat (és gratuït i el donen a l'oficina d'informació turística de Zakopane)

- Portar dinar i aigua suficient (al refugi hi ha bar, però més amunt no)

- Portar una bossa per a les escombraries (tot està molt net i no veureu cap paper a terra)

Per últim només cal dir que des de Cracòvia s'ofereixen moltes excursions a Zakopane i als Tatra, però la majoria van a Gubalówka, un lloc molt i molt turístic on s'accedeix amb funicular, ple de botigues de souvenirs, solen ser excursions d'un sol dia, però si voleu fer aquesta ruta us aconsello que hi feu alguna nit, és un Aigüestortes a lo bèstia, us encantarà!

*En polonès Morskie Oko vol dir literalment ull del mar, tot i estar molt lluny del mar segurament pren aquest nom per la seva forma i el color, de fet, si ens mirem la seva ubicació en un mapa d'Europa veurem que probablement és un dels llocs que més allunyat queda del mar, està just al centre.

On menjar a Cracòvia

Milkbar Tomasza

Menjar a Polònia és tota una experiència de plaer, Cracòvia especialment és ple de restaurants entre els quals es pot trobar milk bars o mleczny a preus irrisoris que us faran reviure èpoques passades amb els sabors tradicionals polonesos.

Pod Temida

En primer lloc haig de dir que de tots els llocs on vaig estar menjant a Polònia vaig sortir-ne molt contenta, insisteixo, de tots. Sobretot pel que fa a la relació qualitat-quantitat-preu (de l'atenció al client ja en parlarem un altre dia), cosa que lamentablement no puc dir de la meva ciutat, que sempre has d'anar amb compte d'on et poses i alerta de la clavada que et pot venir. Almenys a Cracòvia sempre tens la sensació que has encertat el lloc. Aquests són alguns bars de llet o mleczny que no us podeu perdre:

Bar Mleczny "Pod Temida"

Amb aquest nom només podia ser l'autèntic i tradicional milk bar, tal i com ens hem d'imaginar que eren els d'abans, un menjador on tries entre els diversos plats que vols. A més a més de turistes hi ha gent local. Aquí encara tenen molts menjars fets a base de llet, com iogurts i begudes refrescants. Els preus són escandalosament econòmics i està en un dels principals carrers de la ciutat.

Grodzka 43, Cracòvia.

Plats principals al Milkbar Tomasza

Milkbar Tomasza

Probablement el més conegut, tenen un bon menú i és l'exemple de com s'ha adaptat un milkbar als nous temps sense perdre l'essència, la presentació dels plats és força cuidada. Aquí, mantenint la tradició, no serveixen begudes alcohòliques.

Świętego Tomasza 24, Cracòvia.

Menjador del Polski Smaki

Polski Smaki

Encara que no es defineix com un bar de llet l'incloc aquí perquè en compleix totes les característiques, i de ben segur que hi està inspirat, només fan plats tradicionals i és el mateix sistema d'autoservei, per mi és un dels llocs on més bé es menja de Cracòvia i on millor ens van tractar. El recomano 100%.

Świetego Tomasza 5, Cracòvia.

Buffet del Polski Smaki

Polakowski Restaurant

Es tracta d'una cadena de restaurants, des del 1899, que encara que no s'ho digui pròpiament també entraria dins de l'estil milk bar, molt ben reconvertit, amb una decoració que ens envolta de productes de la terra i un cel blau una mica ennuvolat. Un d'ells està al centre del casc antic. Hi podem menjar una sopa per uns 4zt-6zt i unes pierogi per 10 zt, podeu fer un cop d'ull a la carta.

Pl. Wszystkich Świętych 10, Cracòvia

Miodowa 39, Cracòvia

Ul. Mogilska 35, Cracòvia

Palakowski Restaurant

En aquesta llista encara hi afegiria el Górnik bar, però el dia que hi volíem anar ens el vam trobar tancat, és molt a prop del Milkbar Tomasza, a Carcòvia, i també és una autèntica lleteria com les d'abans.

Els Bar mleczny, menjar casolà barat a Polònia

 Sopa freda de remolatxa i sopa de pollastre (zupa)

Si viatgeu a Polònia i el que voleu és gaudir dels plats típics de la gastronomia polonesa a uns preus molt i molt assequibles només cal que us adreceu a un milk bar o bar de llet, en polonès Bar mleczny. Els àpats no han de perquè ser una cosa cara i internacional en aquest país.

Però... què és un bar de llet?

Reben aquest nom perquè històricament l'element bàsic que oferien eren els productes làctics a preus populars que servien per alimentar la població en temps d'escassedat i racionament de la carn. Els mleczny van ser creats i subvencionats pel govern comunista, entre els anys '60 i '80, i  feien la funció de menjador social. En acabar l'etapa de la llei marcial de Polònia (1981-83) molts d'ells van desaparèixer.

Avui en dia encara sobreviuen a llocs com Cracòvia, on és fàcil trobar-ne, però en grans ciutats com Varsòvia ja és més difícil. Això sí, el que s'hi pot menjar no només és a base de llet sinó que aquests establiments s'han convertit en una mena de cantines que ofereixen menjar tradicional polonès. Molts d'ells tenen a la paret un cartell enorme amb els preus i tota la carta escrita en polonès, si la demanes en anglès alguns també la tenen.

N'hi ha que es veuen molt renovats en el seu interior i d'altres que conserven el seu aspecte tradicional, però tots són de tipus autoservei, és a dir, que agafes una safata o els plats que triïs i els coberts, pagues, vas a la taula a menjar-t'ho i després deixes els plats al lloc corresponent. Malgrat que les guies diuen que s'hi formen cues, no va ser el meu cas a finals de juliol i principis d'agost, també a alguns llocs es llegeix que no s'hi serveixen begudes alcohòliques, però a molts milkbars sí que és possible beure cervesa.

Quins plats hi podrem menjar?

A moltes lleteries és possible que per només 16zt-18zt (al voltant dels 4€) tinguis un menú que consti d'un entrant (sopa) i plat principal amb 2 o 3 opcions per triar. Si no també pots escollir a la carta.

zurek

Entrant o 1r plat: un dels plats estrella de la cuina polonesa són les sopes o zupa, al principi també jo tenia certa reticència a tastar-les i més a ple estiu amb gairebé 40ºC. Però un dia en un d'aquests milkbars ens en van deixar tastar quatre de diferents i des d'aquell moment, sopa cada dia! 

Algunes poden arribar a ser un plat molt contundent, per exemple la més típica (zurek) està feta a base de caldo de verdures amb col (la col és un dels ingredients bàsics de la cuina polonesa, com la patata), i acompanyada amb salsitxa fumada i ou dur,  a vegades també porta patata i mongetes. Vaja, que amb això ja gairebé dines! De gust és forta, una mica àcida fins i tot, però no pica. 

També tenen la sopa de tomàquet (pomidorowa), que habitualment porta pasta tipus espirals, la sopa de verdures (amb carbassó, si és època) sopa de bolets i la més senzilla és la de caldo de pollastre i fideu fi (Rosół). A l'estiu solen tenir sopes fredes a base de remolatxa (barszcz) o de col fermentada. Segons el lloc podeu arribar a tastar una varietat de sopes considerable, i totes boníssimes!

pierogi

Plats principals: una de les coses més típiques és el bigos, una barreja de col agra, tipus xucrut, amb diversos tipus de carn que inclou salsitxa polonesa fumada o altres embotits frescos, pot ser que també porti bolets. Aquest plat era típic dels caçadors quan tornaven de fer la feina. Pot servir-se acompanyat de patates bullides.

També les pierogi són un altre plat estrella, una mena de raviolis amb forma de mitja lluna (tipus els dumplings  a la planxa dels restaurants asiàtics), és a dir, pasta farcida de carn, o bolets, o verdures o formatge amb patata, que fregeixen amb mantega. Te les solen servir en plats de 8 o 10 i per sobre hi posen trossets de cansalada fregida o ceba cruixent.

El golabki també s troba a molts milk bars, és una bola de carn de porc i/o vedella barrejada amb arròs i ceba, com una mandonguilla gegant embolicada amb fulla de col, molt saborosa i amb una salsa per sobre.

Com a segon plat també es sol trobar garró rostit amb salsa (golonka), o carn arrebossada (costella de porc o Kotlet schabowy, pollastre...), hamburguesa, o salasitxa polonesa (kielbasa).

bigos

El principal acompanyament d'aquests plats és la patata. Diuen que a Polònia hi ha centenars de tipus de patates, una per a cada cosa, doncs el més habitual és que et serveixen el plat amb patates bullides amb una mica de fonoll per sobre. També hi ha gran varietat d'amanides, les més populars són les fetes a base de cogombrets adobats, nata líquida i col fermentada, o pastanaga amb brots i col àcida, les combinacions són tantes com milk bars hi ha.

Les begudes i les postres habitualment no entren als preus dels menús, els plats solen ser molt contundents i de ben segur que no us quedareu amb gana. De Polònia, podríem dir que Cracòvia és el paradís dels restaurants, n'hi ha molts per triar, i solen ser de força qualitat, si hi aneu, poseu-vos al cap que com diu la frase: Jedzcie, pijcie i popuszczajcie pasa "menjar, beure i perdre la línia".

A aquestes alçades, potser algú es podria preguntar: i on és el peix? La veritat és que a cap milk bar de Cracòvia vam trobar rastre de peix, el peix només és típic dels llocs costers, per tant no és un producte que es consumeixi gaire a Cracòvia o Varsòvia, no sé què hi diria l'OMS de tot això, però tampoc als altres restaurants hi trobareu gaires opcions de peix a la seva carta.

El millor dels milk bars, a banda de la increïble relació qualitat/quantitat/preu, és que solen cuinar productes frescos i de proximitat, podríem dir que és l'slow food a la polonesa, en un milk bar et sents com si anessis a dinar a casa l'àvia.