La Habana

El primer contacte amb Cuba va començar a la seva capital: La Habana. Després d’una tarda de pluja tropical el sol tornava a escalfar de valent. Als carrers, la barreja de l’aigua amb la brutícia desprenia unes aromes agres, suposo que la falta de costum em feia pensar que no estaria pas malament passejar-se amb una agulla al nas per vèncer aquella fortor. Dues de les coses que més em van sobtar van ser les partides de dòmino i d’escacs al carrer, en què jugaven homes de totes les edats i antics autobusos de Barcelona circulant per La Habana.

Ens estàvem en una habitació a Habana Centro, vora del Malecón, per 20 CUC la nit, on l’Alicia i el seu marit ens van acollir els primers i els últims dies del viatge. Amb ells vam tenir llargues i agradables converses. Des de les seves mecedoras ens advertien que no féssim cas del que ens diguessin pel carrer. Quina dona l’Alicia! Ho tenia tot controlat, sabia què havíem visitat i què no, ens preguntava on aniríem cada dia, fins quin dia ens quedàvem, ens buscava habitació, taxi, el que fes falta, era com una mare. Ens explicava el que havia vist a la tele i suposo que per influència de Fidel Castro equiparava la intel·ligència de les persones a la llargada dels seus discursos. El marit, que per cert, encara ara no sé com es deia, ens informava de com anar als llocs, ens explicava els avantatges del sistema cubà (el menjar, l’habitatge i la sanitat) i ens aconsellava sobre les botiguetes i mercados agropecuarios on podíem comprar “mango, guayaba, piña, banana, fruta bomba, todo en moneda nasional”. I és que la diferència de preu entre pesos cubans (CUP) i pesos convertibles (CUC) era abismal, per posar algun exemple, un mango costava 4 CUP, que seria l’equivalent a uns 15-20 cèntims d’euro, un gelat 1 CUP, etc.

Caminant pel transitat carrer Obispo, s’arriba a la Habana Vieja, el casc antic de la ciutat i la part més ben cuidada. Als altres barris dominen els edificis amb la pintura escrostada i que amb prou feines s’aguanten, però al voltant de les places principals (Vieja, Armas, Catedral, San Francisco) s’alcen els edificis colonials recent pintats, quin goig passejar per carrers nets, sense forats ni bassals! Casualment, a la Plaza de las Armas, plena de paradetes de llibres de segona mà, vam trobar un exemplar de fotos de Barcelona de principis de segle -amb cagada d’ocell inclosa a la portada- començava el regateig i finalment la compra. A poques cuadras (illes de cases)  es pot aprofitar per visitar el Museo del Ron Havana Club, on una guia explica el procés d’elaboració del licor a partir de la canya de sucre o simplement prendre’s un mojito al bar de l’entrada amb música en directe. Si no també es pot fer un cop d’ull a la mítica La Bodeguita del Medio, però per tenir una bona vista panoràmica de la ciutat és recomanable pujar a l’edifici Bacardí, un dels punts més elevats, construït el 1920 i coronat pel rat-penat que encara representa aquesta marca.

El Museo de la Revolución es troba al Palacio Residencial, un enorme edifici històric. A l’interior una bona col·lecció d’objectes que algun dia van pertànyer als revolucionaris cubans: uniformes de la guerrilla, insígnies, espejuelos (ulleres), armes, banderes... i uns antiquats panells i mapes informatius que expliquen la història de la Cuba de l’últim segle. La representació del Che Guevara amb en Camilo Cienfuegos a Sierra Maestra és la posada en escena més gran del museu. A la plaça de fora es pot visitar el Granma i una col·lecció de furgons, tancs i avionetes utilitzades en la lluita contra Batista.

Al centre, el Capitolio Nacional és un dels edificis neoclàssics més imponents de la ciutat, els seus grisos es barregen amb els colors vius dels antics taxis Cadillacs i Chevrolets, el groc dels cocotaxis i els bicitaxis, aparcats davant de l’Hotel Inglaterra. Als voltants, sota els porxos del Passeig del Prado, s’hi poden trobar restaurants, galeries d’art i altres comerços. Cal tenir en compte que de nit, aquest passeig (i altres zones de la ciutat) resta totalment a les fosques, ja que no hi ha cap tipus d’enllumenat públic.

A l’altra punta de la ciutat, a Vedado, se situa la immensa Plaza de la Revolución amb les cares del Che i Camilo Cienfuegos (aquesta, des del 2009) i els seus lemes: “Hasta la victoria siempre” i “Vas bien Fidel”. A l’altra banda s’alça el monument en record del poeta i pensador  José Martí. Diuen que la plaça té 72.000 m², veure-la plena ha de ser impressionant...

Imprescindible una passejada pel Malecón quan cau el sol, a aquesta hora el passeig pren vida. Les famílies s’ajunten al voltant d’una ampolla de rom, un jove practica amb la trompeta, el so de les ones que piquen contra les roques i els jineteros se’ns acosten intentant treure’ns alguna moneda, una peça de roba o un bolígraf amb alguna trista història personal o explicant-nos les penúries del sistema cubà. No cola, no deixem anar ni un CUC, ja ens havien advertit... A les 21h. a la fortalesa del Morro es pot sentir el cañonazo, una cerimònia que es produeix cada dia de l’any des del 1898. A l’altra punta del passeig, es pot entrar al bar de l’Hotel Nacional, l’edifici és preciós i té unes bones vistes.