Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris País Basc. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris País Basc. Mostrar tots els missatges

dijous, 10 de desembre del 2015

San Juan de Gaztelugatxe

San Juan de Gaztelugatxe
Pont que ens porta a l'ermita de San Juan de Gaztelugatxe

Una vista imprescindible al País Basc és arribar a l'ermita de San Juan de Gaztelugatxe, un indret entre Bakio i Bermeo que se'ns presenta com un paisatge de pel·lícula.

Per arribar a l'ermita de San Juan s'ha de baixar el camí fins que es veu aquest pont espectacular de dos arcs que uneix l'illot amb la costa. Quan el travessem, a la nostra dreta, si la marea és baixa, podrem observar el flysch que caracteritza la costa cantàbrica. Només caldrà pujar els 241 graons que falten per arribar a l'ermita. Al llarg de l'ascenció anirem passant per les creus del viacrucis.

Un cop a l'illot hi trobarem un refugi i l'ermita de San Juan de Gaztelugatxe, del segle X, amb una campana que es pot tocar tres vegades per demanar un desig, diuen que abans ho feien per allunyar els mals esperits o per demanar fertilitat. A dins és ple d'exvots de mariners que s'han salvat d'un naufragi o d'oficis relacionats amb el mar i la navegació.

Aquesta ermita, dedicada a la Degollació de Sant Joan Baptista, va ser donada l'any 1053 al monestir de San Juan de la Peña a Jaca (Osca) per Íñigo López, senyor de Biscaia. Al llarg de la història ha patit diversos atacs, com el del 1593, en que els corsaris la van saquejar.

El 10 de novembre de l'any 1978 l'ermita va patir un greu incendi i va haver de ser reconstruïda i reinaugurada el 1980. Ja al segle XXI, el 2014 la petita ermita va ser víctima de les inclemències del temps quan l'impacte dels llamps d'una tempesta van deixar la instal·lació elèctrica inservible.

Entre les nombroses tradicions que se li atribueixen diuen que les barques de pesca de Bermeo fan diversos girs a babor i estribor perquè el sant els hi doni sort en les seva sortida. També conten que Sant Joan Baptista va tocar terra aquí deixant marcada la seva petjada, l'has trobat? Trepitjar-la porta bons auguris.

dilluns, 20 d’abril del 2015

Ruta del flysch: de Deba a Zumaia


Descobrint el flysch

Què és un flysch? 

Un flysch és una formació geològica de capes horitzontals per la decantació dels sediments que es trobava sota el mar i que posteriorment va ser aixecat per la col·lisió Pirinenca.

Camí vorejant la costa
Està format per làmines dures i toves, i a causa de l'erosió desigual queda aquesta forma peculiar que recorda un tall de gelat comtessa (que ja no es diu comtessa, però vaja...). Aquesta formació té més de 50 milions d'història i avui conforma un paisatge de la naturalesa sorprenent.

La ruta del flysch

En diversos punts de la costa cantàbrica es pot observar el fenomen flysch, però un dels llocs on es veu més bé és al tram basc entre Deba i Zumaia (Guipúscoa). Nosaltres vam escollir fer a peu la ruta del flysch que a la vegada és un tram del camí de Sant Jaume que passa per la costa, del GR-21, de 14 quilòmetres i malgrat que el temps a ple agost no acompanyava gens (va ploure a bots i barrals i vam acabar xops i enfangats), va ser molt emocionant! Tant Deba com Zumaia tenen parada de tren (Euskotren) i són de fàcil accés per carretera, nosaltres vam optar per sortir de Deba, però la ruta també es pot fer a l'inrevés. 

El recorregut a l'estiu és molt agradable amb un paisatge molt verd que va combinant el pas per l'interior i per la costa, per poblets, barriades, caseríos, i túnels de l'antic ferrocarril. El camí està senyalitzat encara que en alguns punts pot haver-hi dubtes i hi ha altres petits recorreguts que també estan marcats. Hi ha força tancats per les vaques i s'han de saltar alguns filats amb una mena de tamborets de fusta que es van trobant al camí. 

Amb la marea baixa s'observa perfectament la formació geològica
Des de Deba s'han de pujar unes escales que estan cap al final del poble, ens eleven uns 10 metres i després de passar un filat s'agafa alçada per endinsar-nos entre prats i arbres. De seguida s'arriba a l'ermita de Santa Catalina, que es troba en un dels punts més alts del recorregut (188 m.), la ruta segueix baixant i després pujant una mica, poc a poc anem apreciant el flysch, que queda amagat sota la verdor dels prats que semblen llençols verds. Baixem fins a Sakoneta,  on apareix el flysch davant dels nostres ulls de manera espectacular, haurem de passar un pont de fusta i des d'allà el tindrem a tocar. Més endavant arribem al mirador de Portutxiki amb unes vistes del mar i la formació geològica que ens faran caure de cul.

Deixem la costa i el camí es torna a endinsar, tornem a agafar alçada, passarem per algun túnel i arribarem a Elorriaga, punt més alt del recorregut amb 201 metres. En aquest petit poble podem fer una pausa, ja que té bar i en el nostre cas va ser una qüestió de supervivència després de l'aiguat que va caure. 

Arribant a Zumaia el flysch se'ns interposa en el camí
Els darrers trams ja són de baixada i alguna pujadeta molt suau fins que tornem a veure el mar i  la platja de Zumaia, on tornem a veure flysch, fins i tot ens el trobarem al mig del camí per on discorre la ruta. Com qui no vol la cosa ja haurem fet els 14 km, i si quan arribeu no esteu molt cansats podeu visitar l'ermita de San Telmo que queda just sobre el penya-segat, ermita coneguda per ser la que apareix al final de la pel·lícula "Ocho apellidos vascos".  I si encara us queden forces és molt recomanable fer un passeig per Zumaia, poble de pescadors, però d'això ja en parlarem un altre dia.

Si no us agrada caminar o no us hi veieu amb cor, el flysch també es pot veure des del mar, el Geoparkea de la costa basca organitza visites guiades amb vaixell des de Zumaia d'unes 3 hores per uns 25€/persona.

I si finalment us animeu a fer la ruta us podeu descarregar aquest fulletó que descriu la ruta en el sentit Zumaia-Deba.

Alguns consells per fer la ruta del flysch:


-  Escollir el dia: cal assegurar-se que no hi haurà marea alta, perquè si no no es veu tan bé el flysch, perquè la part baixa quedaria amagada sota l'aigua. Com es mira? Es pot consultar a les taules de marees, per exemple aquí.

Ermita de San Telmo
Ermita de San Telmo
- Portar calçat i roba adequada: tot i haver mirat la previsió meteorològica el País Basc és un lloc molt plujós i un impermeable mai fa nosa, portar unes bones xiruques tampoc.

- Càmera de fotos: si us agrada la fotografia us tornareu bojos/boges, no podreu parar de disparar, fins i tot amb pluja...

- Anar amb temps: segur que us entretindreu amb els magnífics paisatges, així que si la durada estimada és d'unes 4 hores, calculeu-ne almenys 5.

dijous, 13 de juny del 2013

Santuari de los Santos Antonios d' Urkiola (II)

Santuario de los Santos Antonios i arbre de Gernika en primer pla

Pujant unes escales planeres, situat al mig geogràfic del País Basc i dins del Parc Natural d'Urkiola trobem el Santuario de los Santos Antonios de Urkiola (sant Antoni Abat i sant Antoni de Pàdua) que crida l'atenció perquè resta inacabat. L'edifici actual, d'estil neomedieval, es va construir entre 1899 i 1933, per tant és força nou, cosa que es pot acabar de constatar si observem l'interior, amb un mosaic espectacular de més de 850.000 peces i uns vitralls moderns amb molt colorit, el de l'altar representa l'explosió d'una granada en record dels morts que va causar la guerra civil en aquesta zona. Allà a la fornícula s'hi troben també les dues figures dels sants Antonis: Sant Antoni de Pàdua a la dreta i Sant Antoni Abat a l'esquerra.

Altar Major amb el mosaic, el vitrall i les talles de St Antoni Abat i de Pàdua
No se sap exactament quan es va construir la primera ermita, però segons la documentació trobada podria ser d'entre els segles VIII i XI i era dedicada a Sant Anton. Es van fer nombroses reformes, però l'únic que es conserva és la torre del campanar neoclàssica del 1870, obra de l'artista duranguès Pedro José Astarbe.

A finals del segle XIX es projectava la construccio d'un gran temple neomedieval d'acord amb la importància esperitual del lloc, com la nova catedral de Vitòria. Així, el 1915 s'inagurava la primera part del temple i el 1928 la segona, però el projecte quedà aturat pel gran cost que suposava l'obra i el 1933, ja amb la nau central tancada i les portes laterals col·locades, s'obre al culte.

Monument a la vida de Biscaia
A finals del segle XX es van fer unes reformes que deixaran el temple tal i com el podem veure ara: el 1991 es fa l'escala principal d'accés, el 1993 el mosaic i els vitralls de la capella del Santíssim i el 1997 el mosaic i el vitrall de l'altar Major.


Al jardí que queda enmig, on hi ha el campanar, s'hi pot veure un monument compost per tres elements que fan referència a la vida de Biscaia: l'agricultura, la indústria i el mar, representats per una forca, una turbina i una àncora.

Curiosament, a l'exterior, a la part esquerra del santuari, hi trobem un arbre. Es tracta d'un rebrot de l'arbre de Gernika de l'any 2000, ja que aquí mateix va ser on el cantantautor i compositor basc José María Iparragirre va cantar per primer cop al País Basc el "Gernikako Arbola", el 13 de juny de 1854... justament avui fa 159 anys. Probablement aquest himne a l'arbre de Gernika és la seva composició més famosa.

dimarts, 4 de desembre del 2012

Parc Natural d'Urkiola i Via Crucis (I)



El Parc Natural d'Urkiola és probablement un dels llocs més representatius de les muntanyes basques i que es conserva com un entorn natural ideal per estar en contacte amb el verd del País Basc encara que està força humanitzat. S'hi poden fer diverses activitats com escalada, alpinisme, excursions a peu i en bicicleta, o simplement passar l'estona fent un picnic envoltat de la gran riquesa paisatgística i cultural, i de la flora i la fauna que es troben en aquest indret.
 
Per arribar al Parc és fàcil per la carretera BI-623 entre Durango i Vitòria, un port de revolts molt tancats que ascendeix fins als 712 metres d'altitud. Per a informar-vos de les rutes proposades el millor és anar al Centre d'Interpretació Toki Alai. El Parc comprèn la serra d'Aramotz, les muntanyes del Duranguesado i la serra d'Arangio i ocupa 5.768 Ha.
 
En aquest espai natural hi trobem un seguit d'edificicacions que se situen al voltant del majestuós i inacabat Santuario de los Antonios de Urkiola: la casa rectoral o abadetxea, l'antic hospital i l'hospederia, un cementiri, l'ermita de Santa Apolonia, l'ermita de Sant Crist, diverses fonts i fins i tot una gran nevera del segle XVII. De tot això n'anirem parlant en properes entrades.
 

El passat d'Urkiola és llunyà, medieval, encara que no en quedi cap testimoni físic ni documental, per tant el millor és anar explorant totes aquestes construccions que en queden i descobrir com era el passat d'aquestes muntanyes humides que també amaguen mites i creences de temps immemorials. 

El primer que podem fer és deixar-nos guiar pel camí del Via Crucis, un passeig entre alzines, roures, bedolls i faigs que es va construir l'any 1943 per encàrrec pòstum d'un fidel. Es tracta d'un via crucis doble, per tant el camí d'anada és diferent del de tornada, que ens porta a un calvari situat al balcó natural que s'obre entre el congost d'Atxarte i el Duranguesado.

Així, tot seguint les creus arribarem fins al mirador, amb tres grans creus amb pedestal. Des d'aquí, amb l'ajuda de la taula podrem distingir l'Anboto, el cim més alt amb 1.331 metres, l'Alluitz (1.043 m.), l'Askitxi (791 m.), l'Unzillatx (934 m.) o l'Urkiolagirre (1.011 m.). Tot un plaer per a la vista.