Temple de Posidó a Súnion

Temple de Posidó, cap de Súnion

A poc més d'una hora d'Atenes (70 km) trobem un dels temples grecs de més anomenada després del Partenó: el Temple de Posidó, situat al cap de Súnion, en un turonet a 60 metres sobre el nivell del mar, pràcticament envoltat per l'aigua. La situació del temple ofereix vistes de postal, sobretot si ens hi acostem a la posta de sol. 

Antigament des d'aquí s'avistaven els vaixells que anaven cap a Atenes. La mitologia grega conta que el Rei d'Atenes, Egeu, des d'aquí, va veure que el vaixell on anava el seu fill no duia hissades les veles blanques de victòria (per oblit) i pensant que havia fracassat en la seva missió, va saltar al mar i es va suïcidar, des de llavors el mar és conegut amb el seu nom. 

Des del cap de Súnion veient passar els vaixells cap a Atenes

Aquesta construcció en marbre blanc data aproximadament del 440 a.C. però es va erigir sobre les runes d'un antic temple de pedra calcària. Actualment es poden veure en peu 18 columnes dòriques de les 42 que conformaven el temple rectangular dedicat al déu del mars, Posidó, i que Pèricles va ordenar construir. 

Probablement a dins la cella el temple albergava una estàtua de bronze de Posidó amb el trident en mà. Si ens fixem en les columnes crida l'atenció la separació de les estries del fust, és així perquè es volia resistir l'erosió del vent i el mar.

En un pilar d'aquesta icona grega el poeta romàntic Lord Byron (gran defensor de la llibertat grega), entre molts d'altres, va deixar gravat el seu nom l'any 1810, una bretolada que avui veurien milers d'ulls de turistes i les seves càmares al moment, a veure si el trobeu...

“Place me on Sunium’s marbled steep,
Where nothing save the waves and I
May hear our mutual murmurs sweep;
There, swan-like, let me sing and die."

Hidra, un paradís a prop d'Atenes

Port Hidra

T'imagines una illa per on no hi circuli cap cotxe i envoltada d'aigües netes i transparents? doncs aquesta illa existeix i es diu Hidra. Es troba a 37 milles del port del Pireu (Atenes) i és fàcil d'arribar-hi a través del ferri Flying Dolphine, el trajecte dura una hora i mitja. Tot i que Hydra viu del turisme no és un lloc excessivament massificat, el port és força transitat pels ferris que hi van arribant i hi ha petites embarcacions a mode de taxi que et porten a les platges dels voltants.

Hidra està situada al mar Egeu i pertany a l'arxipèlag de les illes saròniques, fa uns 20 km de llarg per 2 - 3,5km, d'amplada. Les platges són rocoses i ens podem banyar en unes aigües fresques i cristal·lines, ja que en tota l'illa es nota que es té cura de la neteja. Al port és on hi podem trobar més botiguetes, bars i restaurants amb terrassa i en caure el sol es converteix en la zona habitual de passeig. Les cases blanques i blaves, els iots del port i els rucs circulant amunt i avall pels carrers empedrats li dónen un aire de contrast entre present i passat que fan d'aquesta illa un lloc encantador.

Parada de "taxis" del port

A la mateixa capital, Port Hidra, al voltant del port, podem observar cases construides per arquitectes venecians i genovesos com la Casa dels Tombazis que acull l' Escola de Belles Arts o la de Tsamadou. Al moll es pot visitar el monestir de Kimissis Theotokou, que fa de catedral de la ciutat i a peu o en ruc podem arribar fins a Kaminia, un poblet de pescadors, o a Mandraki, el port on hi havia les drassanes als segles XVIII i XIX. Agafant un camí o altre, vorejant la costa sempre ens toparem amb unes vistes i unes postes de sol espectaculars. Actualment Hidra és el destí de cap de setmana d'algunes famílies atenenques i d'intel·lectuals i artistes.

L’església d’Aghia Dinami a Atenes

Aghia Dinami i Ministeri d'Educació

En la meva visita a la ciutat d’Atenes, quan l’amenaça de la crisi encara no era palesa, passejant pel carrer Mitropoleos, vaig captar aquesta curiosa imatge: una petita església a la part de baix d’un edifici enorme. No tenia massa sentit, no sabia si es tractava d’un nyap o d’un intent de preservar alguna cosa que havia estat important anys enrere. En aquell moment em vaig quedar amb el dubte, però amb la imatge gravada a la memòria i vaig seguir visitant les múltiples restes gregues que apareixen a totes les guies de viatges.

Probablement altres turistes que hagin passat per allà s’hauran preguntat què hi pinta allò allà sota, ja que és ben estrany. Doncs la resposta me l’ha donat la Caterina, la meva companya de pis i arquitecta grega.

Es tracta de l’església Aghia Dinami, en català seria una cosa així com “Poder Diví”. Va ser construïda durant els anys de domini otomà, al segle XVI, sobre les ruïnes d’un antic temple grec d’Hèrcules i a les parets del seu interior encara es conserven peces antigues de marbre i alguna pintura de Sant Filothei, patró d’Atenes. Segons s’explica, els combatents de la revolució grega de 1821 van utilitzar aquesta església per construir-hi armes de foc. És de volta de canó i va ser reformada el 1912.

Avui dia l’església segueix en peu sota el gran edifici del Ministeri d’Educació, tal com va decidir als anys ’60 l’arquitecte encarregat de l’obra per tal que el petit temple i la seva història no fos destruïda. I si aquesta va ser una solució encertada o no, segueix sent una polèmica oberta.

Ouzo, la beguda grega per excel·lència

Una de les begudes més típiques de Grècia és l'Ouzo, un licor molt dolç i semblant al nostre clàssic badaloní Anís del Mono, però amb un regust de regalèssia i fet a base de raïm madurat i anís. 

Es tracta d'un líquid transparent que es pren fred, és a dir, amb gel o també combinat amb aigua. Aquesta barreja fa que es torni d'un color blanquinós. A Grècia se'l prenen tant com a aperitiu , per acompanyar peix o marisc, com després de sopar i pot tenir de 37 a 50 graus d'alcohol. 

Només heu d'escollir un dels molts bells racons que té Grècia i les seves illes per assaborir-lo.

Salut!   Γεια μας!