Museu del Terror, Budapest

Edifici monumental amb els símbols de cada règim a la cantonada

Una visita imprescindible -i necessària- a Budapest és la del Museu del Terror o Casa del Terror (Terror Háza). Amb una museografia atractiva i una posada en escena que fuig de les llargues parrafades de text, aquest museu ens presenta els horrors dels totalitarismes: del nazisme i de l'estalinisme, tots dos estretament lligats al país on ens trobem, i que ha patit la població hongaresa.

Retrats de les víctimes

El museu, que es va obrir l'any 2002, està situat en una gran avinguda amb edificis monumentals, entre els quals es troba aquest, que si no fos per el gran marc de ferro que surt de la cornisa, també ens podria passar desapercebut. Al carrer un monument amb unes cadenes de ferro ens crida l'atenció, i si mirem amunt, en lletres ben grosses hi llegim TERROR, tot reclamant l'atenció històrica que mereix el lloc. A la cantonada es veuen dos símbols: el del feixisme hongarès (creu fletxada) i el del comunisme, i a les parets de la façana exterior hi trobem medallons de les víctimes d'ambdós bàndols.

Un cop dins, amb el primer que ens topem són dues sepultures monumentals en record de les víctimes del feixisme i de l'estalinisme. Al pati central envoltat per l'escala al llarg dels tres pisos està ple de fotografies de centenars d'homes i dones que van ser segrestades, torturades i assassinades per aquests dos règims totalitaris. A baix de tot hi ha un tanc T-54/55, un model soviètic que va aparèixer per primer cop a Hongria el 1956, però que tot i ser obsolet encara avui és utilitzat en guerres i dictadures del Tercer Món. 

En l'exposició permanent s'explica com el país ha viscut aquests dos règims i l'horror que aportaven tant uns com altres. Elements de propaganda, cartells, audiovisuals amb testimonis de víctimes supervivents, fotografies dels règims, i també hi ha espai per al record de les víctimes jueves assassinades sota el nazisme. 

El subterrani ens acosta a l'infern en què es va convertir durant anys la vida per molta gent innocent, encara es poden veure les cel·les que utilitzava la policia secreta comunista per als seus presoners i alguns instruments de tortura que no us deixaran indiferents. Cal recordar que l'edifici havia estat al 1944 quarter general del partit nazi i després va estar en mans de la KGB.

Museus com aquest són l'única manera de sobreviure als totalitarismes, espais que en lloc d'amagar i deixar caure en l'oblit expliquen el què, el com, i el perquè va passar, deixant empremta de l'horror que van viure les persones i rendint homenatge a les víctimes de tots els bàndols. L'única manera de mirar al futur és tenir present el passat.

Per cert, l'única incoherència de tot plegat és que en aquest museu està prohibit fer fotos i vídeos.

Museu del Terror:

1062 Budapest, Andrássy út 60.

Metro: Oktogon (línia groga)

Tramvia: 4 i 6 Oktogon

Horaris: 

De dimarts a divendres de 10h a 18h 

Dissabtes i diumenges de 10h a 19.30

Memento Park, les estàtues comunistes de Budapest

A pocs quilòmetres de Budapest podem visitar Memento Park, un lloc molt curiós on hi trobarem 42 estàtues de l'època comunista del país, entre 1949 i 1989. El règim comunista havia col·locat nombrosos monuments enormes dels seus líders per tota la ciutat, de Lenin, Stalin, Marx, Béla Kun, etc. que amb la caiguda de la Unió Soviètica van ser retirats, però no destruïts.

Trabant 601

 Des de l'any 1993 estan exposats en aquesta mena de museu a l'aire lliure, dissenyat per Ákos Eleőd. Per arribar-hi nosaltres vam agafar un tramvia i un autobús, però va valer la pena, tot i acabar amb els peus xops de caminar amb dos pams de neu, veure tot allò i junt... és força impressionant! Cal dir que queda una mica allà al no-res, perquè no està a cap poble, però un cop baixes del bus ja et trobes una entrada de maó vist, gran però senzilla, austera, amb un Lenin descomunal a un costat i un Karl Marx i Friedrich Engels (d'estil tipus cubista) a l'altre. A l'entrada un Trabant blau, el típic cotxe del comunisme, ens recordarà que hem tirat tres dècades enrere.

Un cop a dins podeu anar fixant-vos en els detalls, veureu que hi ha estàtues de marbre, de pedra, de bronze, gairebé totes d'unes proporcions descomunals (excepte alguns busts i relleus) i s'emmarquen dins de l'estil artístic anomenat realisme socialista. Al costat, totes tenen una placa on hi diu el personatge, l'any, l'artista, i el lloc on estaven col·locades originalment. 

Homenatge al moviment obrer

Una de les que més crida l'atenció és el conjunt on apareix Béla Kun, el líder de la revolució comunista hongaresa del 1919, envoltat amb el poble en armes i fanal inclòs. Les úniques estàtues no figuratives són: la de les mans, que representa el moviment obrer; i al parking, les botes d'Stalin en un pedestal, l'única part que va quedar de l'escultura en bronze de 8 metres que tenia al parc de Városliget de Budapest. Aquesta gran estàtua va ser enderrocada el 23 d'octubre de 1956, quan el poble hongarès va manifestar la seva solidaritat amb els polonesos que començaven una reforma que allunyava el país de l'hegemonia soviètica. 

També trobareu un homenatge als soldats de l'exèrcit roig, un monument de la República dels Consells (inspirat en un cartell revolucionari del 1919), als màrtirs, a l'amistat hongaresa-soviètica, i fins i tot a les tropes hongareses de les Brigades Internacionals que van lluitar contra el feixisme a Espanya. N'hi ha per entretenir-s'hi ben bé una hora mirant i fent fotos.

Monument de la República dels Consells

I si encara en voleu saber més, a fora hi ha uns barracons-museu on hi ha una exposició amb cartells presidida per una reproducció de les botes d'Stalin i una espècie de cinema. Aquesta part potser és més desconeguda i potser jo tampoc us en parlaria si no fos perquè després d'una hora entre neu ja no sentia ni mans ni peus i la millor opció era entrar allà dins i seure a mirar una pel·lícula en versió original subtitulada en anglès i en blanc i negre. No sona molt atractiu, oi? però no era una pel·lícula qualsevol sinó una mena de manual produït per la policia hongaresa en època comunista que pretenia ensenyar tècniques d'espionatge, el que es pot veure és un muntatge del 2004 del director Papp Gábor Zsigmond amb fragments d'entre 10 i 15 minuts rodats entre 1958 i 1988, també l'he trobat online aquí. Ja ho veureu, és força curiós i l'estètica és més o menys la que es porta ara! El que més ha canviat és la tecnologia, aquests telèfons de metro i mig amb parabòlica ja no es porten.

Doncs bé, ja ho veieu, una manera pedagògica i crítica de veure el passat recent... 

Més informació sobre Memento Park i preus a la seva web.

L'Holocaust a Budapest a través d'unes sabates al Danubi

Les sabates en primer pla i el Pont de les Cadenes i el Palau o Castell de Buda al fons.

                                                                                                                                                        Budapest és una ciutat gran, històrica, amb carrers amples, i molt monumental que s'esforça en no oblidar el seu passat ni el patiment de la seva gent, ja sigui a través de museus, d'estàtues, plaques o escultures en places i carrers.

Detall d'uns botins fets amb ferro

Entre Buda i Pest s'obre pas el Danubi, un dels rius més llargs d'Europa. Si ens acostem a la vora d'aquest riu, entre el Pont de les Cadenes i el Parlament, veureu un dels monuments més senzills i a la vegada més colpidors: seixanta parells de sabates d'homes, dones i infants esperen des dels anys quaranta que els peus que les portaven tornin a posar-se-les algun dia. 

Però plogui, nevi, o faci vent les sabates segueixen allà, impassibles, recordant que els seus amos ja mai tornaran...

L'any 1944, a finals de la Segona Guerra Mundial, milers de jueus (entre 10.000 i 15.000) van ser assassinats al llarg de les ribes del Danubi durant el breu govern del partit hongarès feixista Arrow Cross (Nyilaskeresztes Párt). Abans de disparar les víctimes els ordenaven que es descalcessin; acte seguit els seus cossos caurien al riu i se'ls enduria el corrent. Els que no van ser assassinats, uns 80.000, van ser deportats al camp de concentració d'Auschwitz, on no els esperava un futur gaire més esperançador. 

Sabates de mare i fill/a

El monument que reprodueix les sabates de les víctimes es pot veure des del 16 d'abril del 2005 i és obra de l'artista Gyula Pauer i el director de cinema Can Togay. 

En una ciutat amb monuments majestuosos a banda i banda del riu ens pot passar desapercebuda una escultura discreta com aquesta, però a vegades no calen grans monuments per recordar les majors atrocitats de la història, a través de l'objecte quotidià més banal, la força de l'art pot evocar tot un Holocaust. El missatge és clar: no oblidar per no repetir.

Per cert, aneu en compte quan us hi acosteu, sobretot si no veniu per la vora del riu,  perquè no hi ha pas habilitat per travessar i els cotxes passen força ràpid en ambdues direccions.

Banys termals Széchenyi, Budapest

Piscines exteriors Széchenyi

Tant si neva, com si plou, com si fa sol, com si és de dia o de nit a Budapest sempre hi ha un pla que segur que no us decebrà, un bany ben relaxant a unes termes, ja que Budapest és la ciutat termal munidial per excel·lència. Els números ho corroboren: cada dia brollen més de 70 milions de litres d'aigua entre 21º i 78ºC de les 118 fonts naturals i pous de la ciutat. 

Entrada als Banys termals Széchenyi

Hi ha termes històriques, fundades pels otomans fa més de 500 anys, com les Király, les Lukács i les Rudas (del segle XV)  i n'hi ha de més modernes, com les Gellért (1918), les Palatinus (1919) amb tobogans inclosos, o les Széchenyi, construïdes ente 1909 i 1913 i d'estil renaixentista. Nosaltres vam anar a aquestes últimes, que són unes de les més grans d'Europa i on poden accedir tant homes com dones a les 18 piscines que té. Sens dubte va ser una opció molt encertada després d'estar tot un dia caminant amb els peus freds i xops per la nevada. Res ens venia més de gust que submergir-nos en unes aigües calentíssimes malgrat estar a -3ºC.  Cos calent i cap glaçat.

Bany termal interior

El primer és anar preparat: cal portar banyador, xancles, tovallola i el gorro només és necessari per a la piscina més gran exterior que és on es pot nedar. Encara que si us agafa desprevinguts també podeu llogar-ho. Si després us voleu dutxar convé portar gel i xampú, tot i que també es pot comprar pel mòdic preu de 180Ft (que vindrien a ser uns 0,60€). Allà hi ha assecadors per assecar-se els cabells. El preu general d'un dia complet és de 4.100Ft (uns 14€) i 4.300Ft el cap de setmana (uns 15€) amb guixeta per guardar les coses. El sistema de funcionament és curiós i molt pràctic, una espècie de rellotge que es pot submergir amb el qual s'obre i es tanca la guixeta fent pressió, res de claus ni de monedes. 

Composició de l'aigua

Un cop amb el banyador posat el més recomanable és anar primer a les part interior, que és on es troben les aigües medicinals, perquè aquestes tanquen a les 19h. (a les exteriors s'hi pot estar fins les 22h.). A l'interior hi trobarem 11 picines amb aigües que contenen principalment calci, magnesi-hidrògen-carbonat, clorur, sulfat, àlcalis i una quantitat considerable de fluorur. Les aigües surten a 76ºC, però en aquestes piscinies les trobem entre 28ºC la menys calenta i 40ºC la més calenta. També n'hi ha una d'aigua freda a 20ºC i una altra per submergir-se a 18ºC. Aquestes aigües amb propietats terapèutiques són beneficioses per a tractaments ortopèdics i traumatològics de recuperació, artritis i dolor a les articulacions. Ensumareu que fan una olor molt forta (concretament d'ous podrits) per l'alta quantitat de sofre que té. I probablement també contingui més ferro de l'habitual, ja que la pell feia olor de ferro i el dia següent notàvem les ungles molt més dures. Però això no és tot perquè en aquesta zona també podreu accedir a les saunes, saunes amb cromoteràpia i banys de vapor.

I si teniu ganes de fer exercici hi ha programades sessions de fitness i aiguagim a les piscines més grans. Addicionalment també es poden fer tractaments específics segons les necessitats i hi ha serveis de fisioterapeutes que ofereixen massatges relaxants o massatges amb fang de diverses durades, tractaments per a la cel·lulitis, pedicura, bebedors... Us podeu estar hores passant d'una piscina a l'altra sense cansar-vos.

Una partida d'escacs a 38ºC

Després d'haver tastat totes les piscines de dins arriba el moment de sortir a l'exterior. A l'hivern fa una mica de mandra, sobretot si s'està sota zero, però és qüestió de posar-se les xancles i agafar la tovallola i sortir a fora. El contrast és brutal, tant que de seguida se us posarà la pell de gallina i no sabreu si és del fred o de la calor. De -5ºC podeu passar a submergir-vos a 38ºC, que és la temperatura que té una de les 3 piscines de l'exterior. Des d'aquí, tranquil·lament, mentre surt aigua a mode d'espersor de l'estàtua femenina del centre, podreu observar la bellesa del complex termal asseguts en una vora a mesura que el vostre cos s'adapta a l'aigua calenta. Per a aquesta piscina no es recomana estar-s'hi més de 20 minuts, encara que passen volant, i dubto que hi hagi algú que segueixi aquest consell. S'hi està tan bé!!! Fins i tot alguns hongaresos habituals a aquests banys es porten els escacs amb el taulell plastificat per jugar una partida.

Al cap d'una estona toca anar a explorar les 2 piscines que queden:

A la  piscina més gran dels Széchenyi es pot nedar

Aquesta de la imatge és la que està al mig, a l'hivern només és apta per a valents, ja que està a 26ºC-28ºC per poder nedar, i venint de la de 38ºC és una mica dur entrar-hi, jo ho vaig intentar però feia tant de fred que vaig passar directament a l'altra piscina. Abans però, sortir de l'aigua calenta si fa fred és tot un impacte, primer un/a s'ha de mentalitzar (però tampoc gaire, no sigui cas que t'hi repensis), localitzar les xancles i fora! Igual que de l'aigua, us començarà a sortir fum del cos pel fort constrast de temperatura, llavors el més recomanable és córrer (encara que us diguin que és perillós, us agafaran les presses automàticament) i anar a l'altre extrem, on hi ha la que s'anomena piscina d'activitat o amb atracció, i explico què vol dir. 

Aquesta està a uns 34ºC, i al mig hi ha un cercle amb al voltant una mena de passadís circular. A la piscineta del mig hi ha jacuzzi, i aquesta activitat es va combinant amb la del cercle exterior, tan absurda com divertida: quan s'acaba el jacuzzi hi ha uns rajos interiors que comencen a treure aigua a pressió tots en la mateixa direcció, de manera que arrosseguen a tothom qui es troba en aquell moment al passadís. És una mica surrealista, però la gent que vol rodar a tota velocitat es comença a incorporar al cercle com si fos una rentadora, i vinga a girar, com més gent, més ràpid. Ens pot semblar absurd, però les cares de felicitat es multipliquen; a vegades l'activació del moviment també agafa algú per sorpresa que es troba implicat en una cosa inesperada, en aquests casos l'atac de riure està assegurat. Perquè veieu de què es tracta millor us deixo aquest vídeo on us en podreu fer la idea:

En total teniu 2.711,9 metres quadrats de superfície per banyar-vos, sortireu arrugats, però com nous. Per anar-hi només heu d'agafar la línia groga de metro i baixar a la penúltima estació: Széchenyi fürdö. El complex es troba enmig d'un parc enorme, també de visita obligada, on s'hi pot trobar algunes curiositats, però d'això ja en parlarem un altre dia.