Propaganda cubana

Una de les coses que més impacten quan arribes a Cuba és la propaganda que trobes a tots els edificis, carreteres, comerços, les parets del xiringuito més inhòspit o a qualsevol racó de poble o ciutat menys concorreguda. 

Gairebé sempre la mateixa tipografia, els mateixos colors i lemes i cares del Che que van apareixent a qualsevol lloc.

Els canvis que ha patit l'illa des que Fidel Castro s'ha mort i la proximitat de relacions amb els Estats Units estan transformant el país a marxes forçades, on poc a poc, tot va essent cada vegada més occidentalitzat i menys peculiar.

Avui he rescatat algunes imatges de Cuba del 2010 que ens ensenyen aquests missatges que els herois de la Revolució van deixar a les parets i que tenen tant admiradors com detractors d'un règim que ha entrat en decadència. Fa 7 anys no vèiem cap anunci de Coca-cola, ni de Vodafone, potser ara sí...

Sobre el bloqueig d'Estats Units:

El lema per excel·lència a Santa Clara, és "siempre es 26", en referència a l'assalt al quarter de Moncada del 26 de juliol de 1953 a Santiago de Cuba, el que es considera punt d'inici de la Revolució cubana. Encara que en altres ciutats també es poden trobar referències al 26J.

A Santiago de Cuba el lema és senzill: "Santiago es Santiago", sempre acompanyat de lemes revolucionaris que criden a la victòria.

Entre els "clàssics" més estesos no hi pot faltar el Che amb "Hasta la victoria siempre", com el del relleu que figura a la Plaza de la Revolución de La Habana, obra de l'artista Enrique Ávila. Però en trobarem per tota l'illa...

I altres missatges amb referència al Che Guevara, Camilo Cienfuegos, Fidel Castro o Jose Martí, ja que van ser icones del moviment revolucionari, i qualsevol lloc és bo per reflectir-hi els seus ideals:

Més crides al treball i a la pàtria:

Definició del concepte de Revolució, per si algú encara no ho té clar:

Un altre tema recorrent són els monuments i les pintades dedicades a "Los cinco héroes" que fan referència als cinc herois cubans presos per Estats Units acusats d'espionatge, conspiració i homicidi. "Los cinco" en qüestió eren: Antonio Guerrero, Fernando González, Gerardo Hernández, Ramón Labañino i René González. El 2011 van alliberar René G. i els altres quatre van ser alliberats durant el 2014. Aquest tipus de monuments, que representen als cinc en una estrella de cinc puntes eren omnipresents, en pobles petits com Viñales se n'hi podien arribar a veure quatre o cinc.

També són habituals les múltiples referències a la batalla econòmica, derivada del bloqueig:

I per últim, altres missatges exaltant valors com la veritat, la lluita, la llibertat, els principis o la victòria, segur que no us deixen indiferents...

   




  

 

  

La Pared, platges salvatges amb vistes

Mirador de La Pared, darrere la Playa del Viejo Rey

Un lloc de parada obligada en un viatge a Fuerteventura és La Pared, una platja amb vistes d'una gran bellesa situada a l'istme de l'illa, on comença el Parc Natural de Jandía i més amunt de la salvatge Cofete.

En aquest indret on Fuerteventura s'estreny, a l'altra banda de Costa Calma, les onades hi espeteguen amb força, per aquest motiu és un dels llocs preferits pels surfers. Observarem que aquí a la vora s'hi han instal·lat negocis d'esports d'aventura i lloguer de vehicles per fer passejades amb quad o altres mitjans i una popular escola de surf.

Des d'aquí tenim una magnífica panoràmica de 360º

Quan arribem al Mirador de La Pared, deixem el cotxe i si ens atansem a la costa, estarem a la Punta Guadalupe, abans de baixar a la platja és imprescindible fer una ullada al nostre voltant, la panoràmica és espectacular: els penya-segats que perfilen la costa, un rere l'altre, mar i muntanyes de poca alçada, el contrast entre el negre i el vermell de la terra... El blanc de les onades que mentrestant intenta guanyar terreny a l'illa. L'olor de la sal. I de fons el so incessant del mar i el vent.

Amb els cinc sentits ben oberts després tenim dues opcions, podem baixar a la platja per unes escaletes i veure-ho tot des d'una altra perspectiva, així veurem la Punta Guadalupe i si l'onatge ens ho permet podrem banyar-nos. O des de dalt podem seguir la línia de la costa cap al sud per accedir a una altra platja de pel·lícula: la Playa del Viejo Rey.

Playa del Viejo Rey

Aquesta platja és més llarga que la de La Pared. La seva sorra és fina i daurada amb una mica de barreja de negra. Aquí el més més habitual és trobar-hi alguns amants del surf o el kitesurf  algun turista, però tampoc arriba a estar massificada. El soroll del vent i les onades és constant i li donen un aire salvatge.

Els accessos estan perfectament integrats al paisatge

Cap d'aquestes dues platges té infraestructura més enllà de l'aparcament per arribar-hi, per tant són platges salvatges on gaudir del paisatge i la natura.

La vall de la Pared avui en dia encara és un lloc tranquil on perdre's fugint de la gran multitud que busca sol i platja amb l'apartament o l'hotel al costat i tots els serveis a l'abast. Per sort, l'intent de fer d'aquest lloc una zona turística cap als anys '70 no va acabar de funcionar i per això avui dia hi ha una petita zona residencial on molts alemanys hi van a passar temporades.

Per què es diu La Pared?

Segons expliquen antigament aquí hi havia un mur de pedra d'uns 6 km que anava d'un costat a l'altre de l'illa i la dividia en les dues parts: Maxorata i Jandía. D'aquesta manera el bestiar estava controlat en cada territori. Aquesta és la hipòtesi més estesa, tot i que no hi ha consens al voltant del motiu pel qual es va construir. Sembla ser que encara es conserva algun tram de "paret" i algunes construccions adossades, això converteix aquesta zona en un dels jaciments arqueològics més importants de Fuerteventura, perquè en aquesta massa s'hi poden trobar sediments anteriors a la formació de l'arxipèlag. Segons els arqueòlegs el mur feia uns 80 cm d'alt i tenia una gruix de mig metre.