Viñales

Des de La Habana fins a Viñales el Viazul ens para al complex Las Terrazas i a recollir més passatgers a Pinar del Río, on una jove puja i s’asseu darrera nostre. El paisatge es torna verd, resseguim la vall. Al cap d’una estona ens pregunta si parlem espanyol i se li dibuixa un somriure a la cara. Ens explica que té una casa de renta a Viñales i ens ensenya les fotos, diu que ve a buscar els clients a Pinar del Río perquè quan arribem a Viñales allò serà una “locura”. I quan para l’autocar comprovem que té raó, semblem estrelles de Hollywood, una munió de gent ens espera amb cartells i crits oferint-nos casa seva al millor preu. Els esquivem i decidim quedar-nos a casa de la Grether i el Carlos per 15 CUCs. En arribar, la seva mare ens ofereix un batut de pinya boníssim per combatre la calor, mentrestant fem un cop d'ull a l'habitació: tot és força nou, però observo que el vàter no té cap mena de tapa ni lloc on seure, és únicament la tassa, ja ens hi podem anar a acostumant perquè no serà l'únic que ens trobarem així.

Viñales és un poble petit on totes les casetes són similars, amb un petit jardí i pintades de blau i blanc. Sembla que des que Raúl Castro està al govern ha donat llicències per arrendar cases a tot aquell qui pugui pagar-les, sense límit, això ha fet que en un parell d’anys es dobli el nombre de cases de renda fins a 500 i que hi hagi tanta competència quan arriben els turistes. Hi ha pocs carrers asfaltats i gossos, gallines i porcs s’hi passegen tranquil•lament. De seguida ens adonem que és el poble amb més monuments a Los Cinco Héroes.

Explorem els voltants, es pot fer en bici, però fa massa calor, la moto i el taxi són bones  opcions. A pocs km es pot visitar el Mural de la Prehistoria, un fresc obra del cubà Leovigildo González, deixeble de Diego de Rivera i la Cueva del Indio. Per tenir unes bones vistes de la Vall ens podem arribar a l’Hotel La Ermita o Los Jazmines i banyar-nos a la piscina per pocs CUCs.

La mare de la Grether ens fa un sopar exquisit, i molt abundant, massa. Ens trobem la taula parada i hi ha de tot: arròs blanc i frijoles per barrejar, plàtan fregit, amanida (de mongeta tendra, com no!) fruites tropicals i un peix boníssim: el pargo, de color vermellós i semblant a l'orada. No podem amb tot, fa llàstima deixar-ho, però no volem rebentar.

A la nit a la Casa de la Cultura es pot escoltar i veure el son cubà tot prenent una piña colada. A fora, a la plaça, s’hi apleguen els més joves que ballen i beuen a ritme de reggaeton.