Gastronomia i disseny units a l'exposició "Tapas spanish design for food"

Sabies que el logotip dels Chupa-chups el va dissenyar Dalí? I que l'oliva farcida es pot considerar un aliment de disseny? 

Tapas, spanish design for food: això no és el que sembla...

Si no m'hi haguessin convidat probablement m'hagués passat desapercebuda, i hauria estat una llàstima perdre's-ho. Parlo de l'exposició temporal "Tapas, spanish design for food" que es pot veure al Museu del Disseny de Barcelona fins el 20 de maig. 

Reinventant el càntir

I explico perquè m'hagués passat desapercebuda o no m'hagués cridat prou l'atenció com per veure-la. El títol pot ser una mica enganyós, en el primer moment potser això de "Tapas" sona a tòpic turístic com "playa, toros, sevillanas...", no sé si m'enteneu, com quan vas per Ciutat Vella buscant un restaurant i fuges de tots aquells llocs on trobes penjada la carta en anglès, francès, o alemany d'entrada. Però no us confongueu, res a veure amb això. Malgrat el títol, al meu parer desafortunat (almenys a Barcelona), haig de dir que l'exposició val molt la pena. 

Tal com va justificar Juli Capella, el comissari de la mostra, aquest títol és perquè la paraula "tapas" avui dia és coneguda arreu del món, i  precisament aquest és el punt final d'una exposició que ha rodat per 16 ciutats del món, per tant, pensada per a públic estranger. Produïda per Acción Cultural Española (ACE) va començar a Tokio i Miami, i després de passar per Mèxic, Canadà, Corea del Sud o Eslovènia, entre d'altres, posa el punt final a Barcelona. 

Plats de disseny

L'exposició

La mostra se centra en tres àmbits, la cuina, la taula i el menjar. Es tracta d'un recorregut pel disseny a través de la gastronomia. En un país on tenim uns cuiners reconeguts internacionalment i restaurants amb nombroses estrelles Michelin el disseny emergeix com un element destacat per millorar l'experiència gastronòmica, a la cuina, a la taula i en el mateix menjar. 

De les idees d'un gran cuiner i un gran dissenyador, què en pot sortir si no un producte funcional i original? Això és el que es desprèn del tàndem Ferran Adrià - Luki Huber, el primer cuiner que va incorporar un dissenyador industrial a la seva cuina d'elBulli de manera temporal. També de les col·laboracions dels germans Roca o Aduriz amb altres dissenyadors. El Roner (aparell per cuinar a baixa temperatura) o la famosa col·lecció de culleres (com la foradada) d'elBulli, són articles innovadors que cuiden el més mínim detall i que podreu contemplar a les vitrines.

Coporrón, Porronpompero i porró

Els més de 200 objectes que hi veureu són fabricats i/o dissenyats a Catalunya i Espanya, segurament descobrireu coses sorprenents, com que el minipimer (acrònim de l'empresa Pimer: Pequeñas Industrias Mecánico Eléctricas Reunidas) i el citromatix (el clàssic expremedor de sucs) són fets aquí. Sabíeu que el logotip dels Chupa-chups el va dissenyar Dalí? I que l'oliva farcida es pot considerar un aliment de disseny? I que els dos llevataps més comuns són disseny basc (el dels dos braços) i català (el típic dels cambrers)?

Tampoc hi falten els objectes que tenen una vessant més social com el tallador de pa que recull les molles i les porta fins a una menjadora d'ocells, o els tetra-bricks amb identificadors per a persones cegues.

Qui no ha escollit mai un vi per la seva etiqueta?

En una espècie de tòtem hi veurem un homenatge als dissenyadors de les etiquetes de vi, que són d'allò més original (com el Xitxarel·lo, el Libalis...) i un clàssic dels clàssics que mereix una menció a part: el setrill de Rafael Marquina.

Al llarg del trajecte us topareu amb el carro de postres del Celler de Can Roca, dissenyat per Andreu Carulla, o la taula parada sobre un futbolí. Aquestes dues idees conviuen amb les reinterpretacions d'objectes tradicionals com el càntir, la bota de vi o el porró, del qual en deriven les noves versions com el Porrónpompero (d'Héctor Serrano) o el Coporrón (de Martín Azúa i Gerard Moliné).

Tot això ho veureu acompanyat de fotografies i vídeos, i una projecció de fragments de pel·lícules que tenen la gastronomia com a element destacat i que enriqueixen l'exposició.

Al final de tot hi trobareu dues intervencions fetes per  l'artista Antoni Miralda, i l'ex-designer Martí Guixé, destacats creadors de food design, que segur que us sorprendran.

Macaró amb brandada de bacallà, 

oli d'olivada i festucs.

Si us agafa una mica de gana sempre podeu rematar la visita al bar del museu, on fan unes tapes boníssimes, especialment la que Sauleda ha creat per a l'ocasió: el macaró de bacallà.

Teniu temps de visitar l'exposició fins el 20 de maig, que finalitza coincidint amb la Nit dels Museus. L'entrada és gratuïta.

Tapas, spanish design for food
Museu del Disseny de Barcelona
Pl. de les Glòries Catalanes, 37-38

08018 Barcelona  Tel. (34) 93 256 68 00

Models de plastilina que reprodueixen un plat d'elBulli

Fundació Palau, el Picasso més desconegut

La guardiola, un regal molt especial de Picasso a Palau i Fabre 

La Fundació Palau de Caldes d’Estrac és un d’aquests museus que un cop visitat et preguntes com pot ser que mai l’haguessis visitat tenint-lo tan a prop de casa. Aquest sorprenent espai té com a vocació conservar, exhibir i difondre el fons artístic i documental de Josep Palau i Fabre, una d’aquelles persones especials que tenia la capacitat de ser poeta, dramaturg, contista i assagista, i alhora un dels especialistes més prestigiosos en l'obra de Picasso. 

Entrada a la Fudació Palau

Al Maresme, a poques passes d’unes platges magnífiques i fugint de les llargues cues del Museu Picasso de Barcelona, hi trobem la Fundació Palau, on podem topar-nos amb nombroses obres de Pablo Picasso. Tot i que Palau i Fabre provenia d’una família adinerada, va invertir bona part de la seva fortuna en adquirir obres d’aquest autor, arribant a viure molt austerament. Més tard, quan va conèixer-lo aquest li va regalar algunes obres dedicades que també podem veure aquí. 

Relació Picasso - Palau i Fabre

Va ser potser aquest tarannà especial el que va fer que, tot i la fama d’esquerp que tenia Pablo Picasso, li obrís les portes a una sincera complicitat. Palau i Fabre --ens va comentar la Sònia Parra de la Fundació- sempre deia orgullós que Picasso, en conèixer-lo li va dir “És estrany que no ens haguéssim conegut abans”.

Aquesta pintura de Picasso explica una
trista història d'amor

Una de les obres més especials que Picasso va regalar a Palau i Fabre fou una guardiola amb una trepidant història (que de fet ha esdevingut un emblema de la Fundació), explicada pel mateix Josep Palau en un dels audiovisuals de la mostra que us recomano que no us perdeu. 

Palau i Fabre de fet, fou una de les poques persones autoritzades per Pablo Picasso per ser analista oficial alhora de corroborar o desmentir l’autenticitat de les seves obres, i la seva petja en les seves amistats foren tan fortes que a la Fundació Palau podem trobar obres de Miró, amb qui va col·laborar en revistes clandestines per la defensa de la llengua catalana durant el franquisme, o d’artistes actuals de primera línea com Tàpies, Barceló o Perejaume, que de fet, és un dels patrons de la Fundació.

Per què a Caldes d'Estrac?

Palau i Fabre no vivia a Caldes d'Estrac ni hi havia estiuejat mai. Tampoc tenia descendència i li preocupava el fet de deixar aquest fons en algun lloc, després de passar per diversos ajuntaments va anar a parar a Caldes d'Estrac, atret per les poesia de Maragall i Verdaguer (admirats per Palau i Fabre) que sovint en parlava. Encuriosit per aquest lloc, després de fer-se un bany al mar, va parlar amb l'alcalde sobre la seva proposta de col·laboració i després de diverses gestions el seu fons es va quedar al poble, creant-se la Fundació Palau l'any 2003. Palau va morir el febrer del 2008 a Barcelona.

A més a més de la impressionant col·lecció de Palau i Fabre la Fudació Palau té una jardins espectaculars on als estius es pot gaudir a la fresca de diverses activitats culturals relacionades amb la música i la poesia.

Fundació Palau:

Carrer Riera, 54

08393 Caldes d’Estrac

Tel.: 93 791 35 93

Més informació i horaris a la web de la Fundació Palau

Nova app per fer turisme per la Barcelona del 1714

Pantalles que trobareu a l'app del Tricentenari Barcelona 1714

Coincidint amb el Tricentenari a tota Catalunya s'estan duent a terme nombrosos actes per rememorar la Guerra de Successió i a Barcelona especialment la caiguda de la ciutat a mans de les tropes de Felip V l'Onze de Setembre del 1714. Entre les activitats que s'estan fent una que em fa especial il·lusió per haver-hi participat és l'aplicació per a mòbil mitjançant la qual es podrà fer una ruta per la Barcelona del 1714.

Portada app

Si voleu recórrer alguns escenaris de la batalla i que us expliquin la història d'aquest malaurat episodi, només cal que us la descarregueu gratuïtament i un guia molt mediàtic us l'anirà explicant. En català trobareu el Toni Soler, en castellà el Sant Millán, en italià la Benedetta Tagliabue, el Matthew Tree en anglès, el Sergi López en francès i en Hideki Tatsuhisa en japonès. El guió i la coordinació del projecte són de l'historiador Dani Cortijo i els efectes de so que us traslladaran al segle XVIII han estat realitzats per Vicent Matamoros; se us posarà la pell de gallina...

Aquesta aplicació us permet aproximar-vos a la història i gaudir d'un recorregut pel barri Gòtic i pel Born, i si us apassiona el tema també podreu guanyar una sèrie de medalles demostrant els vostres coneixements a través d'unes preguntes que es fan a cada punt, però cal que estigueu ben atents i que sigueu molt observadors, només així podreu presumir de tenir la medalla de Castellví o d'Utrecht. 

I si amb l'aplicació us quedeu amb ganes de més: de més detalls, de més història, de més curiositats, podeu fer la ruta a peu amb en Dani o amb jo mateixa, i us guiarem in situ per aquests i altres espais, només cal que contacteu amb nosaltres aquí.

No saps què fer aquest estiu? Fes la teva cervesa!

L'estiu ja és aquí i segur que a la teva nevera no hi falten cerveses, una beguda molt refrescant. Si t'agrada la cervesa i aquest estiu et toca passar-lo a Barcelona, o al poble i vols fer una activitat diferent, et proposo que facis la teva pròpia cervesa. En només 4 hores la faràs i en un mes podràs tastar-la! 

Home brewing kit

Aquesta és la idea de Family-Beer, la botiga on et pots comprar el kit complet per fabricar la teva pròpia cervesa artesana per només 65€. La botiga la trobareu al carrer Joan Blanques del barri de Gràcia i allà la Sílvia i el Peio us explicaran molt amablement com utilitzar el kit amb tots els complements necessaris per a fer 4 litres de cervesa (12 ampolles de 33 cl.), que és la quantitat que hi cap a la fermentadora del kit. 

Si ja sou uns experts en cervesa i disposeu de tots els estris, podeu acostar-vos a la botiga perquè hi tenen moltíssimes varietats de llúpols, maltes, i complements perquè cadascú pugui posar-hi el seu toc personal. Tant si us agraden rosses, com torrades, de blat o de civada, amb molta o amb poca graduació, val la pena fer un cop d'ull a la singular botiga, encara que sigui només per tafanejar una mica.

Us deixo el vídeo on en Peio us explica com fer la cervesa en 6 passos molt senzills, bàsicament es tracta de: 1.Macerar, 2.Filtrar, 3.Bullir, 4.Refredar, 5.Fermentar i 6.Embotellar. Salut i bon estiu!

Family-Beer

Family-Beer

c/ Joan Blanques 53

08024 Barcelona 

<M> L4 Joanic

L'última absenta al bar Marsella? #salvemelmarsella

Aquests darrers dies ha sortit la notícia del possible tancament de l'emblemàtic Bar Marsella, un dels de tota la vida, dels pocs que queden del segle XIX. M'he vist obligada a avançar-vos aquest post que tenia guardat per a més endavant davant la urgència dels fets. Sembla ser que els propietaris han posat la finca a la venda per un milió d'euros i des del febrer no els han renovat el contracte de lloguer.

Absenta, la beguda típica del Marsella

Aquests vídeos i van ser enregistrats a finals de desembre  de 2012 en una ruta pels comerços del Raval guiada per l'historiador Jesús Floro. Una de les parades més esperades era aquesta, la del Marsella. Allà en Josep Lamiel, actual propietari del negoci que va iniciar el seu avi, ens en va explicar els seus orígens, ens va parlar dels personatges més destacats que hi han passat: Dalí, Picasso o el mateix George Lucas, Woody Allen o Penélope Cruz en els rodatges de diverses pel·lícules. 

I no és estrany, perquè el Marsella encara conserva aquell regust dels bohemis que hi venien a buscar la fada de la inspiració a través de l'absenta, els llums i les ampolles estan envoltades per una capa de pols i les parets escrostades deixen passar el temps i els clients per acabar de desprendre's de la pintura de fa segles. Un bar amb encant, amb "solera" i tot un símbol del Raval, igual que el seu veí, el London Bar.

Per tal d'evitar el tancament d'un dels bars més populars del Raval i de Barcelona podeu signar la petició aquí.

Destitgem que les fades ajudin a trobar una solució, ja que obrir el local a un altre lloc no seria ben bé el mateix. #salvemelmarsella

        

         Bar Marsella:

        c/ de Sant Pau 65

        08001 - Barcelona

50 persianes literàries al Raval

Preparats per gaudir de l'art i la literatura a Barcelona? Ja fa un parell de mesos que pel barri del Raval es poden veure una cinquantena de persianes pintades per artistes grafiters que fan referència a obres emblemàtiques en llengua catalana. Aquesta és la manera que ha tingut Edicions 62 de celebrar els seus 50 anys amb la col·laboració de Tot Raval i l'Ajuntament.

Al carrer de les Carretes, de la Cera, de Sant Pau... hi trobem persianes il·lustrades amb llibres referents de la literatura universal traduïts al català com ara Trilogia de Nova York de Paul Auster, però també obres d'autors que tenen un vincle amb el Raval com Manuel Vázquez Montalbán, Sebastià Alzamora o Carlos Ruiz-Zafón. Clàssics com El poema de la rosa als llavis de Salvat-Papasseit han inspirat artistes del graffiti en un projecte que pretén revitalitzar el barri.

Una bona idea per guarnir les persianes dels comerços que ens alegra la vista i desperta la passió per rellegir aquestes obres altra vegada. 

El poema de la rosa als llavis, de Joan Salvat-Papasseit

Museu de la marihuana a Barcelona

 

El mes de maig va obrir al carrer Ample de Barcelona el Hemp Museum Gallery o museu del cànem, actualment el més gran del món, més encara que el que hi ha Amsterdam, tot i que també pertany a Ben Dronkers. El museu està ubicat en un lloc excepcional, el Palau Mornau, construït al segle XVI per la família Santcliment. 

Ben Dronkers

Després de passar per vàries mans l'holandès Ben Dronkers va adquirir la finca el 2002 en un estat total d'abandonament. Finalment, al cap de 10 anys d'obres s'ha pogut obrir altra vegada el Palau, ara ja com a Museu del cànem. 

Però no espereu trobar-hi només una sèrie d'artilugis com si estéssim a un cofeeshop, aquest museu és molt més que això. Aquí s'explica els usos i propietats del cànnabis d'abans i d'ara i el seu potencial per a fins industrials, nutricionals, medicinals, sacramentals i recreatius. Podem veure unes sabates de luxe fabricades amb cànem, peces per a cotxes i un munt de coses que segur que us sorprendran. Un total de 900 metres quadrats on hi trobem el cànnabis relacionat amb el cinema, amb la indústria tèxtil, amb personatges com Popeye o Shakespeare.

Així que si us va agaradar el museu d'Amsterdam, aquest us agradarà molt més, amb el valor afegit de la seva ubicació, un Palau decorat a mida per a l'ocasió: amb pintures, bustos i sobretot fulles d'aquesta planta que anireu veient per tot el recinte...

Sandàlia feta amb cànem

Hemp Museum Gallery 

c/Ample 35, Barcelona

933197539 

Horari: 10:00 - 23:00
 

Preu: 9,00 € (nens gratuït)

http://hempmuseumgallery.com/es 

Últimes hores per veure la casa-observatori Vil·la Urània*

Família de Comas i Solà i Pere Closas (a l'esquerra) de l'Associació Astronòmica Aster

 

La Vil·la Urània és una de les poques cases que encara queden com a exemple de com era Barcelona a principis del segle XX. Quan la zona de Via Augusta encara no era gaire poblada i la poca il·luminació permetia veure els estels des del núm. 29 del carrer Saragossa i el 102-104 de la Via Augusta. 

Josep Comas i Solà era l'astrònom, internacionalment conegut pels seus descobriments i estudis de planetes, que vivia en aquesta finca i des d'on observava el cel a través d'un enorme telescopi. Des d'aquí va descobrir cometes i planetes, fins i tot va batejar a un planeta amb el nom de Barcelona. Més tard Comas i Solà va ser el primer director de l'Observatori Fabra. Va ser generós amb la nostra ciutat i a la seva mort va decidir llegar la casa-torre Vi·la Urània (anomenada així en honor a la deessa de l'astronomia i la ciència) a l'Ajuntament de la ciutat amb la condició que es convertís en un observatori popular o un centre cultural o educatiu. 

I com li paga la ciutat? Doncs enderrocant-la i passant per alt les últimes voluntats de l'expropietari i científic de gran reputació. La demolició tindrà lloc demà dilluns dia 7 de maig. L'historiador Dani Cortijo fa uns dies  es va fer ressò de la desafortunada notícia i des que ha aparegut als mitjans de comunicació els descendents de Comas i Solà s'han assabentat de la jugada de l'Ajuntament (que té l'únic suport de l'AV del Farró). La família ja s'ha començat a mobilitzar per imperdir aquest enderroc que vulnera les últimes voluntats de Josep Comas i Solà, ja que s'hi vol construir un centre cívic amb casal d'avis, però també amb habitatges. Altres entitats i AV properes ja s'han manifestat en contra de la demolició de l'edifici i la indignació dels barcelonins a través de comentaris als diaris i a Twitter amb el hashtag #salvemvillaurania han fet evident que es tracta d'una altra barbaritat per part de l'Ajuntament com ja va passar, per exemple, amb el cas de la Colònia Castells.

Sovint es parla que Barcelona ha de canviar i ha d'aportar un turisme de qualitat, interressat per a la cultura i no només pel sol i platja, però si ens carreguem tot el patrimoni, al final acabrem tenint el que ens mereixem, el turime que ve aquí només a celebrar els comiats de solters.

Per tant, des d'aquest humil bloc us convido a visitar Vil·la Urània avui a les 12h, quan està previst que els alumnes de l'IES Reina Violant (que van tenir el parvulari en aquest edifici durant anys) protestin contra l'enderroc a través d'un mural. Si no, demà dilluns dia 7 a les 8h. ja s'ha convocat a tothom a través d'un esdeveniment a Facebook per impedir que tirin Vil·la Urània amb una cadena humana. #Salvemvillaurania

*Finalment gràcies a la mobilització ciutadana l'Ajuntament ha fet marxa enrere i ha rectificat després d'una reunió amb la família de Comas i Solà en què s'ha conclòs que Vil·la Urània no serà enderrocada.

Arenas, una nova perspectiva de Barcelona

Plaça Espanya i Montjuïc

Avui no anirem gaire lluny, però sí força amunt. Ens quedem a fer turisme a Barcelona per veure una nova perspectiva de la ciutat des del mirador de les recent estrenades Arenas de Barcelona. L'antiga plaça de toros (1900) s'ha convertit en un centre comercial de 31.000 metres quadrats de superfície. Se n'ha conservat el nom i la façana d'estil neomudèjar (August Font i Carreras), elevada mitjançant un complex sistema hidràulic per tal de sumar-hi un pis.

Reflex de les Arenas a l'hotel Plaza

Després de més de trenta anys d'inactivitat i de set anys d'obres, a banda de les típiques botigues, cinemes, cafeteries i restaurants que podem trobar a qualsevol centre comercial, podem gaudir d'una excel·lent, i fins ara inèdita, vista panoràmica: la plaça Espanya, Montjuïc, el Parc de l'Escorxador amb l'escultura de Joan Miró, Collserola... A mesura que envoltem la cúpula descobrim una nova  vista de Barcelona, fins i tot es divisa la Sagrada Família i les torres Mapfre. 

El que en queda més perjudicat és la modernista Casa de la Papallona, just al davant per la banda del carrer Llançà, que queda mig tapada per la nova construcció; una llàstima, no haver-la tingut en compte... Per dins sorprèn la disposició circular dels locals i la llarguíssima escala mecànica que travessa el centre en diagonal. Des de la cinquena planta la vista cap avall és vertiginosa. Una altra de les seves peculiaritats és la pista d'atletisme, que es troba al voltant del quart pis, per a aquells que vulguin fer una mica d'exercici des de més amunt, i el Museu del Rock, situat a l'última planta. Tot plegat, aquesta combinació de disseny,  tecnologia, cultura i oci pot atraure un bon grapat de turistes i de veïns del barri. Ara bé, esperem que l'eix comercial de Sants-Creu Coberta no se'n ressenti negativament.

Casa de la Papallona i Barcelona al fons