dilluns, 16 de novembre del 2015

Esco, poble abandonat

Esco
Entrada a Esco o Escó

A vegades el silenci de les ruïnes parla per si sol, només cal observar. Desrpés d'anys passant al costat de l'enigmàtic poble abandonat d'Esco (Zaragoza, Aragó), situat entre Pamplona i Jaca (al costat de la N-240 i vorejant el pantà), sense ni tan sols saber-ne el nom, un dia hi vam parar per fer-hi un cop d'ull.


El camí ens feia enfilar pel turó del Calvario fins a veure les primeres cases mig enderrocades, malmeses per l'intempèrie i l'abandonament, les pedres caigudes ara s'amunteguen pels carrers, però encara llueix la forja rovellada als balcons. Entre els murs d'algunes cases s'endevinen escales, finestres i algunes rajoles, però les bigues amb prou feines aguanten sostres amb quatre teules. A mida que anàvem avançant ens preguntàvem per què havien abandonat un poble com aquell, i només ens venia al cap el poble vell de Corbera d'Ebre, no obstant allà no s'hi veien signes de guerra...

A la part més alta hi arribaven els cables de llum i en una casa on s'hi llegia una placa descolorida de "Teléfonos" (la Casa Guallar) ens va sorprendre una petita mostra de vida humana, potser encara no és un poble abandonat del tot! Tot seguit hi havia l'església i el campanar, força ben conservats, des d'on es podia observar una panoràmica fantàstica, i allà davant mateix teníem la resposta: el pantà de Yesa.

Alumnes de l'escola d'Esco (1964)
Les terres ara negades pel pantà eren fèrtils, després de la guerra civil hi conreaven vinya i cereals que regaven amb els rius Aragó i Esca. L'agricultura i la ramaderia eren el modus vivendi d'Esco (o Escó) fins que l'any 1959 l'aigua va començar a omplir el pantà de Yesa. Davant la valuosa pèrdua l'únic que els van oferir era la compra de les cases i les terres i convidar-los a anar a una gran ciutat. No van tenir més remei que marxar, i presos pel sentiment de ràbia, poc a poc el poble va anar buidant-se. El 1965 hi va haver l'últim naixement: la Marisa Sánchez, de casa Cantón.

Però la construcció del pantà de Yesa no només va afectar Esco, en aquella zona Tiermas i Ruesta també van anar despoblant-se pel mateix motiu, perdent així segles de tradició i cultura de pobles històrics.

Des de l'any 1999  l' Asociación Pro reconstrucción de Esco vetlla per mantenir viva la memòria del poble i per rehabilitar-lo.

dimarts, 3 de novembre del 2015

Els Bar mleczny, menjar casolà barat a Polònia

 Sopa freda de remolatxa i sopa de pollastre (zupa)

Si viatgeu a Polònia i el que voleu és gaudir dels plats típics de la gastronomia polonesa a uns preus molt i molt assequibles només cal que us adreceu a un milk bar o bar de llet, en polonès Bar mleczny. Els àpats no han de perquè ser una cosa cara i internacional en aquest país.

Però... què és un bar de llet?

Reben aquest nom perquè històricament l'element bàsic que oferien eren els productes làctics a preus populars que servien per alimentar la població en temps d'escassedat i racionament de la carn. Els mleczny van ser creats i subvencionats pel govern comunista, entre els anys '60 i '80, i  feien la funció de menjador social. En acabar l'etapa de la llei marcial de Polònia (1981-83) molts d'ells van desaparèixer.

Avui en dia encara sobreviuen a llocs com Cracòvia, on és fàcil trobar-ne, però en grans ciutats com Varsòvia ja és més difícil. Això sí, el que s'hi pot menjar no només és a base de llet sinó que aquests establiments s'han convertit en una mena de cantines que ofereixen menjar tradicional polonès. Molts d'ells tenen a la paret un cartell enorme amb els preus i tota la carta escrita en polonès, si la demanes en anglès alguns també la tenen.

N'hi ha que es veuen molt renovats en el seu interior i d'altres que conserven el seu aspecte tradicional, però tots són de tipus autoservei, és a dir, que agafes una safata o els plats que triïs i els coberts, pagues, vas a la taula a menjar-t'ho i després deixes els plats al lloc corresponent. Malgrat que les guies diuen que s'hi formen cues, no va ser el meu cas a finals de juliol i principis d'agost, també a alguns llocs es llegeix que no s'hi serveixen begudes alcohòliques, però a molts milkbars sí que és possible beure cervesa.

Quins plats hi podrem menjar?

A moltes lleteries és possible que per només 16zt-18zt (al voltant dels 4€) tinguis un menú que consti d'un entrant (sopa) i plat principal amb 2 o 3 opcions per triar. Si no també pots escollir a la carta.

zurek
Entrant o 1r plat: un dels plats estrella de la cuina polonesa són les sopes o zupa, al principi també jo tenia certa reticència a tastar-les i més a ple estiu amb gairebé 40ºC. Però un dia en un d'aquests milkbars ens en van deixar tastar quatre de diferents i des d'aquell moment, sopa cada dia! 

Algunes poden arribar a ser un plat molt contundent, per exemple la més típica (zurek) està feta a base de caldo de verdures amb col (la col és un dels ingredients bàsics de la cuina polonesa, com la patata), i acompanyada amb salsitxa fumada i ou dur,  a vegades també porta patata i mongetes. Vaja, que amb això ja gairebé dines! De gust és forta, una mica àcida fins i tot, però no pica. 

També tenen la sopa de tomàquet (pomidorowa), que habitualment porta pasta tipus espirals, la sopa de verdures (amb carbassó, si és època) sopa de bolets i la més senzilla és la de caldo de pollastre i fideu fi (Rosół). A l'estiu solen tenir sopes fredes a base de remolatxa (barszcz) o de col fermentada. Segons el lloc podeu arribar a tastar una varietat de sopes considerable, i totes boníssimes!


pierogi
Plats principals: una de les coses més típiques és el bigos, una barreja de col agra, tipus xucrut, amb diversos tipus de carn que inclou salsitxa polonesa fumada o altres embotits frescos, pot ser que també porti bolets. Aquest plat era típic dels caçadors quan tornaven de fer la feina. Pot servir-se acompanyat de patates bullides.

També les pierogi són un altre plat estrella, una mena de raviolis amb forma de mitja lluna (tipus els dumplings  a la planxa dels restaurants asiàtics), és a dir, pasta farcida de carn, o bolets, o verdures o formatge amb patata, que fregeixen amb mantega. Te les solen servir en plats de 8 o 10 i per sobre hi posen trossets de cansalada fregida o ceba cruixent.

El golabki també s troba a molts milk bars, és una bola de carn de porc i/o vedella barrejada amb arròs i ceba, com una mandonguilla gegant embolicada amb fulla de col, molt saborosa i amb una salsa per sobre.

Com a segon plat també es sol trobar garró rostit amb salsa (golonka), o carn arrebossada (costella de porc o Kotlet schabowy, pollastre...), hamburguesa, o salasitxa polonesa (kielbasa).

bigos
El principal acompanyament d'aquests plats és la patata. Diuen que a Polònia hi ha centenars de tipus de patates, una per a cada cosa, doncs el més habitual és que et serveixen el plat amb patates bullides amb una mica de fonoll per sobre. També hi ha gran varietat d'amanides, les més populars són les fetes a base de cogombrets adobats, nata líquida i col fermentada, o pastanaga amb brots i col àcida, les combinacions són tantes com milk bars hi ha.

Les begudes i les postres habitualment no entren als preus dels menús, els plats solen ser molt contundents i de ben segur que no us quedareu amb gana. De Polònia, podríem dir que Cracòvia és el paradís dels restaurants, n'hi ha molts per triar, i solen ser de força qualitat, si hi aneu, poseu-vos al cap que com diu la frase: Jedzcie, pijcie i popuszczajcie pasa "menjar, beure i perdre la línia".

A aquestes alçades, potser algú es podria preguntar: i on és el peix? La veritat és que a cap milk bar de Cracòvia vam trobar rastre de peix, el peix només és típic dels llocs costers, per tant no és un producte que es consumeixi gaire a Cracòvia o Varsòvia, no sé què hi diria l'OMS de tot això, però tampoc als altres restaurants hi trobareu gaires opcions de peix a la seva carta.

El millor dels milk bars, a banda de la increïble relació qualitat/quantitat/preu, és que solen cuinar productes frescos i de proximitat, podríem dir que és l'slow food a la polonesa, en un milk bar et sents com si anessis a dinar a casa l'àvia.