Quinta da Regaleira: un parc temàtic maçònic

A uns cinc minuts caminant de la petita població de Sintra s'alça una majestuós Palau amb un extens jardí d'allò més misteriós i sorprenent, és la Quinta da Regaleira, que antigament pertanyia a la Vescomtessa da Regaleira. En aquest terreny l'adinerada família Carvalho Monteiro hi va construir la seva singular residència d'estiueig a principis del segle XX. Fou dissenyada per l'arquitecte, pintor i escenògraf italià Luigi Manini, juntament amb els escultors i talladors de renom António Gonçalves, João Machado José da Fonseca, Costa Motta, Rodrigo de Castro i Julio Fonseca, que van dur a terme l'ornamentació de la casa, d'estil neomanuelí i renaixentista. Aquesta va ser la darrera gran obra de Manini a Portugal, a la qual va dedicar 14 anys abans del seu retorn a Itàlia.

Palau Quinta da Regaleira

 A la casa-museu es poden visitar alguns dels espais tal com estaven abans com la Sala dels Reis o la Sala del Renaixement (sala d’estar) que és un clar homenatge a aquest fructífer estil italià i que celebra la unió de Carvalho Monteiro amb la seva esposa Perpetua Augusta. Si travessem l’antiga biblioteca les sales s’enfosqueixen i podem veure l’exposició sobre el projecte de creació de la casa i el parc amb plànols de l’arquitecte. També tindrem l’ocasió de descobrir alguns dels misteris que ens esperen a fora com el del Pou Iniciàtic, la iconografia maçònica, que la trobem per tots costats, fins i tot a les formes del parquet, i altres detalls com l’escultura d’una Harpia o el significat d’algunes escenes representades als mosaics de rajoles blaves com la de la caça.

El jardí que envolta la casa ens transporta a una ambient de pel•lícula, màgic i fantasmagòric, les pedres i els murs estan recoberts d'una capa de molsa que li donen un aire tenebrós. Entrem en una altra dimensió i la desconnexió és total. A prop de la casa hi ha la capella neogòtica i renaixentista, amb simbologia que al•ludeix a l’orde de Crist, hereva de la missió templària. La capella està unida al palau per un accés subterrani, i és que gairebé tots els punts del jardí estan connectats per galeries subterrànies, esdevenint una metàfora de l’infern dantesc.

A la Gruta de l’Aquari encara s’hi poden veure alguns fragments de vidres del que antigament era un aquari, aquesta és una de les parts més deixades juntament amb l’hivernacle. Des de la Gruta d’Orient podem arribar al Pou Iniciàtic per un túnel subterrani. Cal dir que si visiteu aquest lloc és molt recomanable portar una llanterna, ja que alguns passadissos subterranis no estan gens il•luminats. Des del llac de la Cascada, un dels llocs més bonics, també podem arribar al Pou Iniciàtic per sota.

El Pou Iniciàtic és potser la construcció més emblemàtica del jardí i més misteriosa, és una espècie de torre invertida de 27 metres de profunditat on es feien rituals maçònics d’iniciació. Al seu voltant hi ha una escala en espiral que representa la unió del cel amb la terra. Diuen que els nou replans que hi ha podrien representar els nou cercles de l’infern, del paradís o del purgatori; un cop més trobem referències a la Divina Comèdia. A baix de tot, al terra hi ha dibuixada una creu templària en marbre.

Si ens perdem per les galeries subterrànies podem anar a parar al Pou Imperfecte, la Torre de Regaleira, un perfecte mirador, o el Portal dels Guardians, tot això enmig d’una frondosa vegetació, ja que una de les passions del senyor Carvalho Monteiro era la botànica. Com més amunt, més espès i humit es torna el bosc, allà és on hi trobarem la Gruta de la Verge amb una petita font. De tornada podem descansar al tron de la Reina, perdre’ns de nou a la Gruta del Laberint fins arribar a la Logia de Pisões, finalment passarem pel passeig dels Déus sota la mirada esculpida de les divinitats gregues, amb Hermes, missatger dels déus, al capdavant.

Plànol i informació: http://www.regaleira.pt/