La Bruixa de la Catedral de Girona

La façana barroca de la Catedral

Girona enamora qualsevol, i és que és una ciutat ideal per perdre’s-hi i descobrir els racons i les llegendes que s’amaguen entre els carrerons de pedra de l’antic call jueu. Si passegem pel centre de ben segur que ens toparem amb la catedral, visible des dels nombrosos ponts que uneixen la part nova amb la part vella de la ciutat. 

Al capdamunt de l’escalinata barroca s’alça la seu, amb la nau gòtica més ampla del món. Hi ha qui diu que és molt difícil comptar-ne els esglaons, però un cop ho hem intentat i som a dalt, tot es veu des d’una altra perspectiva. Les escultures de la façana et miren estàtiques, caminem cap a la terrassa i allà hi ha un pou,  la Porta dels Apòstols (tot i que hi manquen les figures) amb les voltes d’ogiva i el campanar amb la marca d’un rellotge desdibuixat.

La bruixa de la catedral

Resseguim la catedral per darrera, passant per l’absis i entre les gàrgoles esculpides en forma d’animal en destaca una al costat de la torre de Carlemany, l’única amb forma humana: la Bruixa de la Catedral. Conta la llegenda que a Girona hi havia una dona que es dedicava a la bruixeria, i expressava el seu odi contra la religió llençant pedres i vociferant injúries. Com cada any, per Corpus, al pas de la processó per la Catedral la bruixa va tornar a insultar i a llençar pedres contra la catedral, llavors va sentir una veu que va dir: “Pedres tires, pedres tiraràs i en pedra et convertiràs”. Dit i fet, la bruixa es va quedar de pedra, literalment, la van col·locar a dalt de tot de la catedral, boca avall, castigada sense veure mai més el cel i perquè de la seva boca només en sortís l’aigua purificada de la pluja.

Aquesta gàrgola es pot observar des dels Jardins de la Francesa, on també hi trobem l’escultura de Pia Crozet “El crit de la Bruixa”, acompanyada d’un poema que va escriure el seu marit, Josep Tarrés:

 "El crit de la bruixa a mitjanit

una orella a terra 

l'altra a l'infinit"