divendres, 22 de juliol de 2016

Fundació Palau, el Picasso més desconegut

La guardiola, un regal molt especial de Picasso a Palau i Fabre 


La Fundació Palau de Caldes d’Estrac és un d’aquests museus que un cop visitat et preguntes com pot ser que mai l’haguessis visitat tenint-lo tan a prop de casa. Aquest sorprenent espai té com a vocació conservar, exhibir i difondre el fons artístic i documental de Josep Palau i Fabre, una d’aquelles persones especials que tenia la capacitat de ser poeta, dramaturg, contista i assagista, i alhora un dels especialistes més prestigiosos en l'obra de Picasso. 

Entrada a la Fudació Palau
Al Maresme, a poques passes d’unes platges magnífiques i fugint de les llargues cues del Museu Picasso de Barcelona, hi trobem la Fundació Palau, on podem topar-nos amb nombroses obres de Pablo Picasso. Tot i que Palau i Fabre provenia d’una família adinerada, va invertir bona part de la seva fortuna en adquirir obres d’aquest autor, arribant a viure molt austerament. Més tard, quan va conèixer-lo aquest li va regalar algunes obres dedicades que també podem veure aquí. 

Relació Picasso - Palau i Fabre

Va ser potser aquest tarannà especial el que va fer que, tot i la fama d’esquerp que tenia Pablo Picasso, li obrís les portes a una sincera complicitat. Palau i Fabre --ens va comentar la Sònia Parra de la Fundació- sempre deia orgullós que Picasso, en conèixer-lo li va dir “És estrany que no ens haguéssim conegut abans”.

Aquesta pintura de Picasso explica una
trista història d'amor
Una de les obres més especials que Picasso va regalar a Palau i Fabre fou una guardiola amb una trepidant història (que de fet ha esdevingut un emblema de la Fundació), explicada pel mateix Josep Palau en un dels audiovisuals de la mostra que us recomano que no us perdeu. 

Palau i Fabre de fet, fou una de les poques persones autoritzades per Pablo Picasso per ser analista oficial alhora de corroborar o desmentir l’autenticitat de les seves obres, i la seva petja en les seves amistats foren tan fortes que a la Fundació Palau podem trobar obres de Miró, amb qui va col·laborar en revistes clandestines per la defensa de la llengua catalana durant el franquisme, o d’artistes actuals de primera línea com Tàpies, Barceló o Perejaume, que de fet, és un dels patrons de la Fundació.

Per què a Caldes d'Estrac?

Palau i Fabre no vivia a Caldes d'Estrac ni hi havia estiuejat mai. Tampoc tenia descendència i li preocupava el fet de deixar aquest fons en algun lloc, després de passar per diversos ajuntaments va anar a parar a Caldes d'Estrac, atret per les poesia de Maragall i Verdaguer (admirats per Palau i Fabre) que sovint en parlava. Encuriosit per aquest lloc, després de fer-se un bany al mar, va parlar amb l'alcalde sobre la seva proposta de col·laboració i després de diverses gestions el seu fons es va quedar al poble, creant-se la Fundació Palau l'any 2003. Palau va morir el febrer del 2008 a Barcelona.

A més a més de la impressionant col·lecció de Palau i Fabre la Fudació Palau té una jardins espectaculars on als estius es pot gaudir a la fresca de diverses activitats culturals relacionades amb la música i la poesia.


Fundació Palau:

Carrer Riera, 54
08393 Caldes d’Estrac
Tel.: 93 791 35 93

Més informació i horaris a la web de la Fundació Palau


dimarts, 31 de maig de 2016

Lyon en bicicleta

Lyon en bici

Lyon és la ciutat més gran de França després de París i Marsella. S'estén al llarg de dos rius, el Saone i el Roine i tot i que compta amb una xarxa de metro, tramvia i bus amb la qual moure's ràpidament d'una punta a l'altra us recomano moltíssim Vélo'v, la seva xarxa de bicicletes públiques (des del 2005) que ha anat creixent mica en mica a causa del seu èxit. És com un Bicing però quasi m'atreviria a dir que en alguns aspectes és millor.  

L'avantatge més gran d'aquest sistema és que és molt i molt fàcil d'utilitzar i el model de bici és força còmode, semblant a una bici de passeig. A més compta amb un xarxa de 348 estacions i unes 4.000 bicicletes a tota la ciutat, de seguida observareu que hi ha bicicletes o vélos per tot arreu! Es nota que la ciutat ha fet una gran aposta per aquest transport i ha anat ampliant el número de carrils bici a més de la flota. L'inconvenient més gran que pot tenir és que a la Fourvière, la part més elevada de la ciutat, probablement trobareu menys bicicletes, ja que pujar és un esforç i no hi ha un trasllat de bicicletes cap amunt més que els mateixos usuaris.

Si utilitzeu aquest sistema no cal que us cenyiu al horaris del transport públic, es pot agafar una bicicleta durant les 24 hores del dia i us ho podeu combinar amb el metro o el bus.
Estació de vélo al Musée des Confluences, vora el riu

Circular per Lyon en bicicleta:
La ciutat té molts carrils bici, podríem de dir que de diverses categories, des dels més agradables i fins als més perillosos. Els més agradables són aquells que estan separats dels cotxes i dels peatons, amb una amplada considerable. Només per fer aquests recorreguts ja val la pena llogar les bicicletes, en podem trobar a les vores dels dos rius (vies verdes) o bé al parc de la Tête d'Or. 

Després tindríem el clàssic carril bici, que va al costat dels cotxes però està separat per una línia. També hi ha carrils bici que van paral·lels als tramvies i d'altres que es comparteixen amb el carril bus, s'ha d'anar vigilant la circulació perquè no et sorprenguin. 


Però els més perillosos són aquells que no tenen cap línia de separació i a terra tenen la icona de la bici, d'aquests els pitjors són els que van en direcció contrària a la dels cotxes, n'hi ha encara que sembli estrany, solen ser d'un sol carril i alguns són una mica estrets, són els que caldria evitar. 

Malgrat aquests últims, que no són molts, podríem dir que hi ha una xarxa de carrils bici molt àmplia i força ben pensada que et permet arribar a molts llocs d'una manera ràpida. 

Una altra de les coses per tenir en compte és el temps, si plou pot ser força incòmode anar en bici, però també és cert que el paviment és prou porós o rugós com per poder desplaçar-se amb bicicleta sense relliscar, cosa que a Barcelona és més difícil.

Aquí podeu consultar el mapa amb les estacions i els carrils bici de Lió.

Com es lloga una bicicleta?
Només cal acostar-se a al panell d'una estació de bicicletes (està en diversos idiomes, en castellà també) i posar la targeta de crèdit (accepten Visa, Mastercard, Amex, Blue Visa). Podrem triar si volem una bicicleta durant 1 dia o una setmana, és la modalitat anomenada Vélo'v Express. La màquina ens dispensarà una targeta amb un codi i haurem de posar un PIN que utilitzarem per agafar la bici en cada trajecte. Ja estarem donats d'alta del servei. Cada vegada que vulguem agafar una bicicleta només haurem d'introduir el codi de la tarjeta i el número secret.

Si sou molt previsors o ho preferiu també hi ha l'opció de treure el tiquet a distància (abans de viatjar), el sol·licites on line i t'envien un pdf amb el codi, així quan arribes a la ciutat ja pots activar-lo i utilitzar la bicicleta. Jo recomano la primera opció, és realment fàcil.

EL model de bicicleta és molt còmode
Per retornar la bicicleta només s'ha de col·locar al punt d'anclatge i esperar que s'encengui la llumeta verda.
Un dels problemes amb què ens podem trobar és que no hi hagi llocs disponibles per aparcar, si és així es pot passar la targeta pel lector i et donen 15 minuts més. També és cert que això va a hores i que pot passar més al centre, però hi ha molt moviment i moltes estacions properes.

Quant val llogar una bici?
Un dia costa 1'5€ i una setmana (set dies consecutius) 5€. Molt barat... En cada cas els primers 30 minuts de cada trajecte són gratuïts i en podeu fer tants com vulgueu. Si us passeu del temps, la primera mitja hora extra costa 1€ i la segona mitja hora extra val 2€, us ho carregaran al compte de la targeta.

Si teniu la Lyon City Card (un pack turístic per visitar diversos museus) podeu gaudir de 3 dies de vélo a 3€ amb 60 minuts per tracjecte gratuïts. Si us passeu d'aquest temps també haureu de pagar 1€ per la primera mitja hora i 2€ per a la segona.

Cal saber que per llogar una bicicleta s'ha de ser major de 14 anys i  que quan la llogueu per un període curt (3 dies  7 dies) us carregaran 150€ de dipòsit que en finalitzar se us retornaran automàticament si no hi ha hagut cap incident amb les bicicletes.

I si tinc un problema amb la bici?
A més a més del web hi ha un telèfon d'atenció que funciona de dilluns a dissabte de 8h a 20,30h i diumenges de 10h a 19h, és el 01 30 79 33 40. Recordeu que si teniu un problema tècnic val més tenir a mà la targeta i identificar el número de l'estació.

Com veieu, teniu molts quilòmetres per recórrer Lyon sobre dues rodes, la millor manera de conèixer la ciutat. I tu, ja ho has provat?



divendres, 25 de març de 2016

Morskie Oko, l'ull del mar*

Morskie Oko

Llac Morskie Oko, al fons el refugi

Fer senderisme a les muntanyes Tatra de Polònia és tota una experiència, una de les excursions més populars dins del Parc Nacional dels Tatra és la que ens porta al Morskie Oko. 

El que no ens imaginàvem, tot i saber que era un ruta força concorreguda, és que realment hi hauria tanta gent fent-la, gent de totes les edats i de tots els tipus (fins i tot vam veure monges amb xiruques), però podria dir que la gran majoria eren polonesos, no era un lloc per a turistes de gaire més lluny, i això li donava un al·licient diferencial quan Cracòvia era plena d'espanyols i altres europeus, allà no en vam trobar ni un. Però si era un punt on anava  tanta gent... potser era perquè regalaven alguna cosa? Doncs sí! Però primer vegem com s'hi arriba.

Com arribar als Tatra:

Nosaltres vam sortir en autobús direcció Zakopane des de Cracòvia a passar un parell de dies als Tatra, però també hi arriba el tren. D'autobusos n'hi ha moltíssims des de Cracòvia i les principals ciutats. El viatge en tren és més llarg i hi ha menys freqüència, però com que viatjàvem a principis d'agost us puc dir que potser haguéssim trigat el mateix en tren perquè des de Nowy Targ vam fer força caravana, semblava que tot Polònia anava a passar l'estiu a la muntanya!

A Zakopane, un poble de muntanya força turístic, ens allotjàvem als afores en una zona molt tranquil·la en una casa típica de l'indret. A l'hivern aquest és un destí per anar a esquiar i a l'estiu és punt de partida de moltes excursions pels Tatra, no sé si és massa encertat però podríem comparar-ho amb Andorra la Vella o Vielha potser.

Com arribar al Morskie Oko:

Des de Zakopane hi ha un servei de bus llençadera (furgonetes) que durant tot el dia fa viatges i et porta als llocs de partida de les diverses excursions per uns quants zt. Ben d'hora amb la fresca del matí vam agafar el que anava cap al Morskie Oko. Des d'on et deixa l'autobús, un lloc ple de paradetes amb souvenirs i postals muntanyenques, hi havia una llarga corrua de carros de cavalls i un munt de gent que ja començava a caminar cap al Morskie Oko. Des d'allà encara hi ha uns 9 km per arribar al famós llac, que vindrien a ser unes dues hores a peu de pujada no molt pronunciada per una pista asfaltada, per tant hi ha dues opcions: pujar-hi a peu o anar en carro de cavalls compartit. 

Nosaltres vam escollir la segona opció, perquè tot i que era d'hora volíem aprofitar bé el dia i un cop allà dalt fer una altra petita ruta per pujar encara més. Per 50 zt cadascú, que venien a ser uns 12€, vam pujar al cotxe de cavalls i en menys de cinc minuts, quan va estar complet, vam arrencar. En el trajecte anàvem travessant el bosc d'arbres altíssims i anàvem veient totes les variants d'excursionistes: famílies, nens petits, gent amb xancles, noies estupendes amb ballarines, avis i àvies... Els cavalls ens van deixar a aproximadament un km del llac, vam caminar una estona i de seguida davant nostre va aparèixer: primer el refugi de fusta d'arquitectura tatra (amb bar) i després un regal per a la nostra vista: el Morski Oko, un llac verd maragda envoltat d'arbres i muntanyes. Qualsevol foto, per retocada que estigui, no té res a veure amb la realitat, us ben juro que quan ho tens allà al davant és molt més bonic. I per més fotografies que facis, cap imatge s'assemblarà a la que veureu en directe.

Vam acostar-nos a la vora del llac, on tothom es feia selfies indiscriminadament, però ni tan sols la gent espatllava el paisatge. La nostra ruta continuava fent la volta al llac per la dreta per un caminet de pedres molt ben posades, hi ha un punt on sobre una roca dins del llac la gent hi tira monedes de la sort, vam veure alguns peixets, poc a poc s'anava obrint el dia i les aigües canviaven de color. Quan vam arribar a l'altre extrem, en lloc de completar la volta hi ha dues opcions més: el Rysy (3h 50min) o el Czarny Staw pod Rysami (30'), totes dues en la mateixa direcció.

Vam agafar la segona, que ens havia de dur al llac que hi havia més amunt, de baixada sí que deuen ser uns 30', però ja al mapa que ens van donar a l'oficina de turisme posa 40' i de fet em sembla que vam tardar més en arribar-hi, ja que hi ha una pujada molt pendent. Pendent però preciosa, poc a poc et vas enlairant i vas veient el Morskie Oko en perpectiva al costat d'un salt d'aigua. I un cop a dalt, segona sorpresa! Un altre llac: el Czarny Staw pod Rysami apareix davant els nostres ulls, aquest és una mica més petit, però també d'un verd intens on hi podem veure reflectit el Rysy, l'altra gran muntanya que tenim davant. Just darrere el Rysy hi ha la frontera amb Eslovènia. L'altre camí continua cap allà, però nosaltres ens vam quedar passejant pels voltants d'aquest llac i observant la natura, fins i tot hi havia ànecs. Aquí ja no hi havia tanta gent com al costat del refugi del Morskie Oko.

Després d'un descans vam baixar i vam reprendre la volta al Morskie Oko i després vam fer a peu els 9 km de tornada fins a l'autobús. El camí no té pèrdua, de tant en tant hi ha dreceres amb escales que travessen el bosc.

Alguns consells per a fer l'excursió al Morskie Oko:

- Anar amb un bon calçat tancat 
- Portar impermeable i polar o similar (la temperatura és molt variable)
- Anar amb prou marge de temps perquè no se'ns faci de nit
- Portar el mapa amb les rutes marcades i el temps aproximat (és gratuït i el donen a l'oficina d'informació turística de Zakopane)
- Portar dinar i aigua suficient (al refugi hi ha bar, però més amunt no)
- Portar una bossa per a les escombraries (tot està molt net i no veureu cap paper a terra)

Per últim només cal dir que des de Cracòvia s'ofereixen moltes excursions a Zakopane i als Tatra, però la majoria van a Gubalówka, un lloc molt i molt turístic on s'accedeix amb funicular, ple de botigues de souvenirs, solen ser excursions d'un sol dia, però si voleu fer aquesta ruta us aconsello que hi feu alguna nit, és un Aigüestortes a lo bèstia, us encantarà!

*En polonès Morskie Oko vol dir literalment ull del mar, tot i estar molt lluny del mar segurament pren aquest nom per la seva forma i el color, de fet, si ens mirem la seva ubicació en un mapa d'Europa veurem que probablement és un dels llocs que més allunyat queda del mar, està just al centre.