divendres, 10 de febrer de 2017

Quedem a Piccadilly Circus?


Piccadilly Circus és un dels punts de confluència més coneguts a tot el món, qui no ha vist mai la famosa cantonada amb publicitat lluminosa de Londres? 

Si viatgem a Londres segur que en algun moment passarem per Piccadilly Circus. Igual que el Big Ben, Tower Bridge o la Speaker's Corner és tot un emblema de la ciutat britànica. A Barcelona el Zurich seria el nostre punt de trobada habitual, però a Londres si volem passejar per una zona de botigues, teatres i restaurants, Piccadilly Circus és el punt de trobada per excel·lència, tant per turistes com per locals. Molts autobusos passen per aquí, però també conviuen amb cotxes, autocars, taxis, biciletes, peatons, turistes... el trànsit és constant i a vegades es formen alguns embussos, i si a més a més hi ha un camió d'emergències que vol passar, us imagineu l'escena? si no, mireu el vídeo de sota...

La publicitat de Piccadilly Circus

Quan parlem d'aquest lloc, segurament a tots ens vénen al cap els llums de neó amb les lletres de la marca Sanyo que durant més de 30 anys van ser protagonistes de la cantonada juntament amb les de la companyia TDK, que s'hi va anunciar més de vint anys o de Coca-Cola que encara hi serà present. Totes ha estat abastament retratades per turistes, fotògrafs, fins i tot han aparegut en pel·lícules, esdevenint icones de la ciutat. Però tot plegat va començar amb un polèmic anunci que Schweppes (a la imatge) va instal·lar a la centenària façana de l'edifici amb l'oposició dels veïns de la zona i quan encara no era aquest lloc emblemàtic en què s'ha convertit. El primer anunci lluminós el va posar la marca francesa d'aigua Perrier i més tard se'n van afegir d'altres. Amb els anys avui aquesta s'ha convertit en una de les cantonades més transitades, es calcula aproximadament 56 milions de persones passen per Piccadilly Circus anualment. Això comporta un impacte dels anuncis extraordinari i un preu només assequible per a grans companyies.

Piccadilly Circus. Fortepan 28405
Piccadilly Circus l'any 1959
Piccadilly Circus va ser un dels primers llocs en tenir publicitat amb llum brillant, ja als inicis del segle XX, amb bombetes incandescents. Un altre dels canvis importants va ser la instal·lació de sis pantalles, que poc a poc van anar emplaçant el neó per cartells lluminosos que a més de la publicitat estàtica podien tenir animació. Aquest gener de 2017, més d'un segle després, els avenços de la tecnologia han fet que les pantalles s'apaguin durant uns mesos per substituir-les per una pantalla gegant corbada de LEDs. Fins ara mai s'havia fet una apagada tan llarga des de la Segona Guerra Mundial, només havia passat en ocasions especials com els funerals de Diana de Gal·les (1997) o de Winston Churchill (1965). L'obra de la cantonada més cotitzada de publicitat estarà enllestida a la tardor i ja no només tindrà publicitat sinó que s'hi projectarà informació d'actualitat, del trànsit, esports o meteorològica.

Per què s'anomena Piccadilly Circus?

Fins llavors aquesta zona s'anomenava Portugal, per Portugal Street (carrer dedicat a Catalina de Portugal, esposa del rei Carles II d'Anglaterra), però des de l'any 1626 Robert Baker, un sastre que tenia la botiga a Strand, i que es dedicava a vendre piccadills es va fer d'or. Els piccadills o pickadills o picadillies eren uns colls amb llaços o vores brodades (que sovint veiem en retrats de la Cort dels segles XVI i XVII) i que aleshores estaven molt de moda. Amb aquella fortuna va comprar un terreny a l'oest de Londres, en una zona encara no edificada, on hi va construir una mansió el 1612 que es va conèixer com a Piccadilly Hall i que més endavant va fer canviar definitivament el nom al carrer quan ja era una zona urbanitzada. La paraula Circus fa refrència a la forma circular de la placeta on es creuen els carrers.

La font d'Eros

Àngel de la Caritat Cristiana, Anteros.
Situat al districte de Westminster, Piccadilly Circus és una placeta on s'hi pot veure la que popularment es coneix com a Font d'Eros, però que en realitat és L'Àngel de la Caritat Cristiana.   La intenció de l'artista era representar Anteros, el germà bessó d'Eros. L'estàtua, que data de finals del segle XIX, és obra de l'escultor Alfred Gilibert i es va alçar per rendir homenatge a la tasca filantròpica de Lord Shaftesbury. La figura està representada amb un arc a la mà que inicialment apuntava cap al nord, a Shaftesbury Avenue, però després de retirar-la durant a Segona Guerra Mundial per preservar-la, en tornar-la a col·locar es va modificar l'arc i ara  apunta cap al sud, a Lower Regent Street.


Com arribar a Piccadilly Circus?

Per arribar-hi si ja esteu per la zona ho podeu fer a peu, queda relativament a prop del Soho, Trafalgar Square, Saint Paul's church, i el Buckingham Palace. En transport públic compta amb la famosa parada de metro anomenada Piccadilly Circus (construida el 1906) o també ho podeu fer amb autobús, ja que hi paren nombroses línies com la 14, la 19, la 22 o la 38.


dimarts, 24 de gener de 2017

Cementiri Monumental de Milà

Cementiri Monumental de Milà

Si sou dels que us agrada el turisme de cementiris i sempre n'acabeu visitant un quan aneu de viatge, no us podeu perdre el Cementiri Monumental de Milà, a Itàlia.

Molt a prop del centre de la ciutat hi ha un gran recinte de 250.000 metres quadrats farcit d'art funerari. S'hi pot accedir baixant a la parada de metro Piazza Cimitero Monumentale i com si d'un museu a l'aire lliure es tractés podreu passejar entre escultures diverses que reten homenatge als difunts que hi són enterrats.


Detall del Famedio
El cementiri va ser inaugurat el 1866, i el 1970 es va fer una ampliació d'estil neogòtic. Va ser dissenyat per l'arquitecte Carlo Maciachini a mitjan segle XIX i és d'estil eclèctic, essencialment romànic amb referències al gòtic i l'estil bizantí. Dins es poden trobar tombes, panteons i altars funeraris amb escultures d'un gran valor artístic, algunes d'estil contemporani i altres que imiten l'estil clàssic.  

Entre les múltiples escultures que hi podem trobar destaquen una reproducció de la columna de Trajà a escala més reduïda, un conjunt escultòric que representa l'Últim Sopar, pertanyent a la família Campari (sí, els del vermut) i dissenyada per Giannino Castiglioni , o una tomba en forma de piràmide de la família Bruni. També hi ha una coneguda escultura d'Arnaldo Pomodoro (la de la bola del món) que pertany a la família Goglio. La monumentalitat del lloc és aclaparadora...
Mausoleu de la Família Antonio Bernocchi

El Famedio

L'edifici més vistós és el Famedio o Temple de la Fama, situat a l'entrada del cementiri, es tracta d'un panteó neomedieval de color blanc per fora on estan enterrats els personatges més il·lustres de la ciutat. Per dins unes voltes plicromades amb un blau cobalt il·luminen el lloc de repòs dels milanesos il·lustres. Hi trobem restes de personalitats com el poeta Alessandro Manzoni, el crític musical Filippo Filippi, el filòsof Carlo Cattaneo o el premi Nobel de Literatura Quasimodo Salvatore. Encara hi ha espai reservat per a més gent.

El Crematori

Un dels llocs que més impressió em va causar és el Temple Crematori, situat al final del cementiri en un templet d'estil dòric. En una banda de la sala hi ha quatre portes que resten tancades i a l'altra quatre més. Les d'un costat connecten amb les altres mitjançant uns rails que encara es poden veure a terra i per on les vagonetes deurien transportar els cossos dels difunts des de les cambres d'emmagatzematge fins als forns crematoris. Una de les portes del forn era oberta i es podia veure el seu interior. La sala encara fa olor de cremat i les parets resten negres pel fum. 

Sobre els forns una gran inscripció mig esborrada encara adverteix de la fugacitat de la vida: PULVIS ES ET IN PULVEREM REVERTERIS (Pols ets i en pols et convertiràs).


Crematori
Al voltant de la sala hi ha nombroses urnes de científics i merges, personalitats que van creure en la incineració com un mètode perfectament vàlid i ètic ja des del 1876, època en que va ser inaugurat. Aquest va ser el primer crematori d'Itàlia, i probablement dels primers d'Europa.

L'Ossari Central

L'Ossari, situat al centre del cemntiri, va ser projecctat el 1865, a la part inferior hi reposen les restes més antigues, i la part de dalt originalment era destinada a l'església catòlica.

El cementiri Monumental de Milà també compta amb el Mausoleu Cívic Palanti, dedicat als 800 milanesos que van morir en els camps de concentració nazis, i una altra per als no catòlics i per als jueus. 

Us hi podeu passar hores mirant detalls, escultures, passejant entre tombes i observant detalls tranquil·lament, el lloc desprèn una pau i serenitat enormes. Us recomano que hi dediqueu almenys un matí perquè val molt la pena. Segons dades de l'Ajuntament de Milà, després del Duomo, el cementiri és el lloc més visitat pels turistes.


dimecres, 23 de novembre de 2016

Pèsols negres del Berguedà

pèsols negres
Pèsols negres amb botifarra

Si aneu per terres berguedanes tasteu aquest plat de la nostra singular gastronomia, us sorprendrà molt gratament: pèsols negres amb botifarra.

Quan vam estar pel Berguedà, després d'obrir gana amb una bona ruta a la muntanya,  per dinar vam menjar aquest plat típic del qual mai havíem sentit a parlar ni en coneixíem la seva existència.

La Teresa i en Josep, del restaurant Ca l'Amagat (a Bagà) ens van explicar que el pèsol negre era un llegum autòcton que feia relativament poc que s'havia recuperat. 

Al segle XVIII aquesta varietat de pèsol s'havia cultivat al Berguedà i en altres zones muntanyoses, sembla que venia de la Vall de Lord. Després de molts anys, i malgrat la dificultat afegida del corc, ara es torna a cultivar en quantitats moderades a l'alta muntanya del Berguedà i s'intenta promocionar com a producte autòcton que és.

Es pot trobar en algunes botigues i mercats de la zona, i els podeu tastar principalment guisats o saltejats en alguns restaurants de la comarca.

Quan són crus són de color grisós, però cuits agafen aquest to marró fosc-negre. La temporada del pèsol negre és de juliol a setembre, però també es consumeix sec. És molt gustós i té un toc dolç que segurament us encantarà. 

Nosaltres els vam tastar guisats amb botifarra negra i una mica de cansalada, però hi ha moltíssimes receptes i maneres de cuinar-los. Us deixo aquest enllaç de la Fundació Alícia on hi trobareu totes les seves propietats i receptes per fer-los com més us agradi.