Tant si neva, com si plou, com si fa sol, com si és de dia o de nit a Budapest sempre hi ha un pla que segur que no us decebrà, un bany ben relaxant a unes termes, ja que Budapest és la ciutat termal munidial per excel·lència. Els números ho corroboren: cada dia brollen més de 70 milions de litres d'aigua entre 21º i 78ºC de les 118 fonts naturals i pous de la ciutat.
Entrada als Banys termals Széchenyi
Hi ha termes històriques, fundades pels otomans fa més de 500 anys, com les Király, les Lukács i les Rudas (del segle XV) i n'hi ha de més modernes, com les Gellért (1918), les Palatinus (1919) amb tobogans inclosos, o les Széchenyi, construïdes ente 1909 i 1913 i d'estil renaixentista. Nosaltres vam anar a aquestes últimes, que són unes de les més grans d'Europa i on poden accedir tant homes com dones a les 18 piscines que té. Sens dubte va ser una opció molt encertada després d'estar tot un dia caminant amb els peus freds i xops per la nevada. Res ens venia més de gust que submergir-nos en unes aigües calentíssimes malgrat estar a -3ºC. Cos calent i cap glaçat.
Bany termal interior
El primer és anar preparat: cal portar banyador, xancles, tovallola i el gorro només és necessari per a la piscina més gran exterior que és on es pot nedar. Encara que si us agafa desprevinguts també podeu llogar-ho. Si després us voleu dutxar convé portar gel i xampú, tot i que també es pot comprar pel mòdic preu de 180Ft (que vindrien a ser uns 0,60€). Allà hi ha assecadors per assecar-se els cabells. El preu general d'un dia complet és de 4.100Ft (uns 14€) i 4.300Ft el cap de setmana (uns 15€) amb guixeta per guardar les coses. El sistema de funcionament és curiós i molt pràctic, una espècie de rellotge que es pot submergir amb el qual s'obre i es tanca la guixeta fent pressió, res de claus ni de monedes.
Composició de l'aigua
Un cop amb el banyador posat el més recomanable és anar primer a les part interior, que és on es troben les aigües medicinals, perquè aquestes tanquen a les 19h. (a les exteriors s'hi pot estar fins les 22h.). A l'interior hi trobarem 11 picines amb aigües que
contenen principalment calci, magnesi-hidrògen-carbonat, clorur,
sulfat, àlcalis i una quantitat considerable de fluorur. Les aigües surten a 76ºC, però en aquestes piscinies les trobem entre 28ºC la menys calenta i 40ºC la més calenta. També n'hi ha una d'aigua freda a 20ºC i una altra per submergir-se a 18ºC. Aquestes aigües amb propietats terapèutiques són beneficioses per a tractaments ortopèdics i traumatològics de recuperació, artritis i dolor a les articulacions. Ensumareu que fan una olor molt forta (concretament d'ous podrits) per l'alta quantitat de sofre que té. I probablement també contingui més ferro de l'habitual, ja que la pell feia olor de ferro i el dia següent notàvem les ungles molt més dures. Però això no és tot perquè en aquesta zona també podreu accedir a les saunes, saunes amb cromoteràpia i banys de vapor.
I si teniu ganes de fer exercici hi ha programades sessions de fitness i aiguagim a les piscines més grans. Addicionalment també es poden fer tractaments específics segons les
necessitats i hi ha serveis de fisioterapeutes que ofereixen massatges
relaxants o massatges amb fang de diverses durades, tractaments per a la
cel·lulitis, pedicura, bebedors... Us podeu estar hores passant d'una piscina a l'altra sense cansar-vos.
Una partida d'escacs a 38ºC
Després d'haver tastat totes les piscines de dins arriba el moment de sortir a l'exterior. A l'hivern fa una mica de mandra, sobretot si s'està sota zero, però és qüestió de posar-se les xancles i agafar la tovallola i sortir a fora. El contrast és brutal, tant que de seguida se us posarà la pell de gallina i no sabreu si és del fred o de la calor. De -5ºC podeu passar a submergir-vos a 38ºC, que és la temperatura que té una de les 3 piscines de l'exterior. Des d'aquí, tranquil·lament, mentre surt aigua a mode d'espersor de l'estàtua femenina del centre, podreu observar la bellesa del complex termal asseguts en una vora a mesura que el vostre cos s'adapta a l'aigua calenta. Per a aquesta piscina no es recomana estar-s'hi més de 20 minuts, encara que passen volant, i dubto que hi hagi algú que segueixi aquest consell. S'hi està tan bé!!! Fins i tot alguns hongaresos habituals a aquests banys es porten els escacs amb el taulell plastificat per jugar una partida.
Al cap d'una estona toca anar a explorar les 2 piscines que queden:
A la piscina més gran dels Széchenyi es pot nedar
Aquesta de la imatge és la que està al mig, a l'hivern només és apta per a valents, ja que està a 26ºC-28ºC per poder nedar, i venint de la de 38ºC és una mica dur entrar-hi, jo ho vaig intentar però feia tant de fred que vaig passar directament a l'altra piscina. Abans però, sortir de l'aigua calenta si fa fred és tot un impacte, primer un/a s'ha de mentalitzar (però tampoc gaire, no sigui cas que t'hi repensis), localitzar les xancles i fora! Igual que de l'aigua, us començarà a sortir fum del cos pel fort constrast de temperatura, llavors el més recomanable és córrer (encara que us diguin que és perillós, us agafaran les presses automàticament) i anar a l'altre extrem, on hi ha la que s'anomena piscina d'activitat o amb atracció, i explico què vol dir.
Aquesta està a uns 34ºC, i al mig hi ha un cercle amb al voltant una mena de passadís circular. A la piscineta del mig hi ha jacuzzi, i aquesta activitat es va combinant amb la del cercle exterior, tan absurda com divertida: quan s'acaba el jacuzzi hi ha uns rajos interiors que comencen a treure aigua a pressió tots en la mateixa direcció, de manera que arrosseguen a tothom qui es troba en aquell moment al passadís. És una mica surrealista, però la gent que vol rodar a tota velocitat es comença a incorporar al cercle com si fos una rentadora, i vinga a girar, com més gent, més ràpid. Ens pot semblar absurd, però les cares de felicitat es multipliquen; a vegades l'activació del moviment també agafa algú per sorpresa que es troba implicat en una cosa inesperada, en aquests casos l'atac de riure està assegurat. Perquè veieu de què es tracta millor us deixo aquest vídeo on us en podreu fer la idea:
En total teniu 2.711,9 metres quadrats de superfície per banyar-vos, sortireu arrugats, però com nous. Per anar-hi només heu d'agafar la línia groga de metro i baixar a la penúltima estació: Széchenyi fürdö. El complex es troba enmig d'un parc enorme, també de visita obligada, on s'hi pot trobar algunes curiositats, però d'això ja en parlarem un altre dia.
Aquests darrers dies ha sortit la notícia del possible tancament de l'emblemàtic Bar Marsella, un dels de tota la vida, dels pocs que queden del segle XIX. M'he vist obligada a avançar-vos aquest post que tenia guardat per a més endavant davant la urgència dels fets. Sembla ser que els propietaris han posat la finca a la venda per un milió d'euros i des del febrer no els han renovat el contracte de lloguer.
Absenta, la beguda típica del Marsella
Aquests vídeos i van ser enregistrats a finals de desembre de 2012 en una ruta pels comerços del Raval guiada per l'historiador Jesús Floro. Una de les parades més esperades era aquesta, la del Marsella. Allà en Josep Lamiel, actual propietari del negoci que va iniciar el seu avi, ens en va explicar els seus orígens, ens va parlar dels personatges més destacats que hi han passat: Dalí, Picasso o el mateix George Lucas, Woody Allen o Penélope Cruz en els rodatges de diverses pel·lícules.
I no és estrany, perquè el Marsella encara conserva aquell regust dels bohemis que hi venien a buscar la fada de la inspiració a través de l'absenta, els llums i les ampolles estan envoltades per una capa de pols i les parets escrostades deixen passar el temps i els clients per acabar de desprendre's de la pintura de fa segles. Un bar amb encant, amb "solera" i tot un símbol del Raval, igual que el seu veí, el London Bar.
Per tal d'evitar el tancament d'un dels bars més populars del Raval i de Barcelona podeu signar la petició aquí.
Destitgem que les fades ajudin a trobar una solució, ja que obrir el local a un altre lloc no seria ben bé el mateix. #salvemelmarsella
Entre els encants de la Toscana, a la bonica i acollidora ciutat de Pisa trobem la famosa torre inclinida, el campanar del Duomo o catedral. Suposo que molts heu vist la típica imatge de la torre, alguns fins i tot potser hi heu pujat. Però sabem realment per què està inclinada? Era aquesta la intenció de l'arquitecte?
Aquesta era una de les hipòtesis que s'havien plantejat, però ja al segle XX tot apunta que al principi aquesta torre-campanar havia de ser recta, però ja se sap, a vegades les coses es torcen... El 9 d'agost de 1173 van començar les obres de la seva construcció i les primeres pedres es van posar sobre un terreny argilós i de sorra molt fina. Els fonaments sobre els quals ja s'aixecaven tres pisos amb marbre provinent de Còrsega tenien només 3 metres de profunditat. Les obres van quedar aturades gairebé un segle i el 1272 ja es registrava una inclinació de la torre de 0,2 graus. L'arquitecte Giovanni di Simone va intentar corregir la direcció de la torre construint les quatre plantes superiors amb cert angle a la banda contrària per compensar la lleu inclinació. Un cop completat el setè pis la inclinació s'accentuà fins a 1 grau tot i haver-ne reduït l'impacte, les obres tornaven a quedar interrompudes durant anys. Finalment Tommaso di Andrea Pisanoés qui acabà la torre construint-ne el campanar el 1372 i modificant l'eix per corregir la desviació de la torre, que cada cop es feia més evident arribant ja a 1,6 graus. A partir de llavors la inclinació s'accentua a una velocitat d'un mil·límetre per any aproximadament.
La torre es va tornar a decantar el 1838 quan l'arquitecte Alessandro Della Gherardesca
va excavar el voltant de la torre per deixar visible la base, que havia quedat tapada per l'assentament del terreny.
Malgrat els intents de readreçar la torre per evitar que se seguís inclinant, cap al 1935 Mussolini va fer reforçar el terreny de la base posant-hi uns 90 cm. de conglomerat de ciment, cosa que va causar una nova inclinació.
Palazzo Agostini
El 1964 el govern italià va demanar ajuda per solucionar el problema. Després de diversos estudis i intervencions l'any 1990 la torre es va tancar al públic per evitar-ne la caiguda i es va aconseguir readreçar 45 cm, deixant-la tal com estava al segle XIX. Es van extreure unes 700 tones de terra de la part oposada (nord) per tal de readreçar l'estructura provocant l'enfonsament de la part més elevada. El 2001 es va tornar a obrir al públic. Actualment té una inclinació del 10%.
Però si anem a Pisa no només podem veure aquesta torre inclinada, hi ha altres edificis que també estan inclinats com el palauet marró de la imatge, el Palazzo Agostini, al Lungarno Pacinotti. A la part baixa d'aquest palau dels segles XIV-XV hi ha la cafeteria dell'Ussero (1775), on es reunien científics i literats de la cultura italiana al segle XVIII.
Si ens fixem en l'edifici, la inclinació és evident, però observem que la teulada és força recta, ja que es va afegir posteriorment, durant la remodelació del palau al segle XIX, probablement així s'intentava corregir el desviament de les seves línies. A diferència de la torre de Pisa, aquest palauet té construccions a banda i banda que eviten que aquest pugui caure, però en ambdos casos l'origen de la inclinació segurament és el mateix, un sòl extremadament tou a la vora del riu Arno que fa que aquests edificis es torcin.
.jpg)
