dilluns, 3 d’abril de 2017

La Pared, platges salvatges amb vistes

Mirador de La Pared, darrere la Playa del Viejo Rey


Un lloc de parada obligada en un viatge a Fuerteventura és La Pared, una platja amb vistes d'una gran bellesa situada a l'istme de l'illa, on comença el Parc Natural de Jandía i més amunt de la salvatge Cofete.

En aquest indret on Fuerteventura s'estreny, a l'altra banda de Costa Calma, les onades hi espeteguen amb força, per aquest motiu és un dels llocs preferits pels surfers. Observarem que aquí a la vora s'hi han instal·lat negocis d'esports d'aventura i lloguer de vehicles per fer passejades amb quad o altres mitjans i una popular escola de surf.

la pared
Des d'aquí tenim una magnífica panoràmica de 360º
Quan arribem al Mirador de La Pared, deixem el cotxe i si ens atansem a la costa, estarem a la Punta Guadalupe, abans de baixar a la platja és imprescindible fer una ullada al nostre voltant, la panoràmica és espectacular: els penya-segats que perfilen la costa, un rere l'altre, mar i muntanyes de poca alçada, el contrast entre el negre i el vermell de la terra... El blanc de les onades que mentrestant intenta guanyar terreny a l'illa. L'olor de la sal. I de fons el so incessant del mar i el vent.

Amb els cinc sentits ben oberts després tenim dues opcions, podem baixar a la platja per unes escaletes i veure-ho tot des d'una altra perspectiva, així veurem la Punta Guadalupe i si l'onatge ens ho permet podrem banyar-nos. O des de dalt podem seguir la línia de la costa cap al sud per accedir a una altra platja de pel·lícula: la Playa del Viejo Rey.

Playa del Viejo Rey

Aquesta platja és més llarga que la de La Pared. La seva sorra és fina i daurada amb una mica de barreja de negra. Aquí el més més habitual és trobar-hi alguns amants del surf o el kitesurf  algun turista, però tampoc arriba a estar massificada. El soroll del vent i les onades és constant i li donen un aire salvatge.

la pared
Els accessos estan perfectament integrats al paisatge
Cap d'aquestes dues platges té infraestructura més enllà de l'aparcament per arribar-hi, per tant són platges salvatges on gaudir del paisatge i la natura.

La vall de la Pared avui en dia encara és un lloc tranquil on perdre's fugint de la gran multitud que busca sol i platja amb l'apartament o l'hotel al costat i tots els serveis a l'abast. Per sort, l'intent de fer d'aquest lloc una zona turística cap als anys '70 no va acabar de funcionar i per això avui dia hi ha una petita zona residencial on molts alemanys hi van a passar temporades.

Per què es diu La Pared?

Segons expliquen antigament aquí hi havia un mur de pedra d'uns 6 km que anava d'un costat a l'altre de l'illa i la dividia en les dues parts: Maxorata i Jandía. D'aquesta manera el bestiar estava controlat en cada territori. Aquesta és la hipòtesi més estesa, tot i que no hi ha consens al voltant del motiu pel qual es va construir. Sembla ser que encara es conserva algun tram de "paret" i algunes construccions adossades, això converteix aquesta zona en un dels jaciments arqueològics més importants de Fuerteventura, perquè en aquesta massa s'hi poden trobar sediments anteriors a la formació de l'arxipèlag. Segons els arqueòlegs el mur feia uns 80 cm d'alt i tenia una gruix de mig metre.




dimecres, 1 de març de 2017

Biblioteca del Trinity College de Dublín

La long room alberga uns 200.000 llibres antics

Un dels llocs de visita obligada a Dublín és la Biblioteca del Trinity College, coneguda mundialment per ser la Biblioteca de Hogwarts en algunes pel·lícules de Harry Potter.

Aquesta és la biblioteca més gran d'Irlanda amb gairebé tres milions de llibres repartits en diversos edificis, quatre dels quals es troben al Trinity College, on hi trobem l'edifici més antic. El Trinity College, fundat el 1592 per la reina Isabel I també és la universitat més antiga d'Irlanda i està ubicat al centre de la ciutat.

long room
Llibres a la long room
La Biblioteca Antiga (l'original) és la que va aixecar Thomas Burgh al segle XVIII i la que es pot visitar pagant una entrada general d'11€. Per accedir-hi vam haver de fer una estona de cua que ens va servir per palpar l'ambient universitari que hi havia al nostre voltant.

Llibre de Kells

Un cop dins, primer es visita una exposició permanent (les fotografies estan prohibides), l'afluència de gent va fer que l'exposició no la poguéssim visitar gaire bé. La joia de la corona és el Llibre de Kells, que conté un text manuscrit en llatí per monjos cèltics de la població irlandesa de Kells amb els quatre evangelis del Nou Testament. La minuciosa ornamentació pigmentada i la seva antiguitat (data de l'any 806) fan que estigui considerat com un dels vestigis d'art religiós medieval més importants. També es pot contemplar un dels dotze exemplars que queden de la Proclamació de la República d'Irlanda de 1916.

Long room

Finalment s'arriba al lloc més esperat, la Long room o sala llarga, que compta amb uns 200.000 exemplars, els més antics de la Biblioteca. La famosa sala fa 65 metres de llarg i està farcida de llibres des del terra fins a les voltes del sostre. Però inicialment la sala no tenia voltes, sinó un sostre pla que es va modificar l'any 1860 per construir-hi les voltes actuals que permetien afegir les prestatgeries de més amunt. Aquests problemes d'espai ven venir després que la Biblioteca obtingués el dret legal de tenir una còpia gratuïta de tots els llibres publicats a Irlanda i Gran Bretanya.

Long room
La sala està custodida per busts de marbre
Els llibres i les prestatgeries de fusta fan d'aquest espai un lloc comfortable i acollidor, amarat d'història, que et deixa amb les ganes de tocar i d'enfilar-te per l'escala a agafar un llibre com aquells que surten a les pel·lícules. 

A banda i banda de la Long room hi veiem els bustos de marbre blanc custodiant els milers de llibres, molts pertanyen a personalitats destacades del món de les humanitats, i que van recolzar la universitat. Primerament aquesta col·lecció de busts de marbre la formaven 14 peces del famós escultor Pieter Scheemakers que va adquirir la universitat. Un dels més destacats és el de Jonathan Swift, creat per Louis François Roubiliac.

Símbol d'Irlanda

L'arpa més antiga

Un altre element al qual convé parar atenció a la mateixa sala és l'arpa més antiga d'Irlanda que es conserva o arpa de Brian Boru (finals s. XIV). Aquest instrument està fet amb fusta de roure i salze i amb 29 cordes de bronze, va ser fabricada artesanalment a Limerick. Aquesta arpa és la que serveix de model per a representar el símbol nacional d'Irlanda oficialment des del 1922, encara que la Guiness ja l'havia agafat com a icona de la marca molt abans. 

Un altre lloc on podeu contemplar aquest símbol és en algunes monedes d'1 euro d'Irlanda, l'arpa que apareix en una cara està inspirada en la del Trinity College.

Trinity College, la universitat més antiga d'Irlanda

divendres, 10 de febrer de 2017

Quedem a Piccadilly Circus?


Piccadilly Circus és un dels punts de confluència més coneguts a tot el món, qui no ha vist mai la famosa cantonada amb publicitat lluminosa de Londres? 

Si viatgem a Londres segur que en algun moment passarem per Piccadilly Circus. Igual que el Big Ben, Tower Bridge o la Speaker's Corner és tot un emblema de la ciutat britànica. A Barcelona el Zurich seria el nostre punt de trobada habitual, però a Londres si volem passejar per una zona de botigues, teatres i restaurants, Piccadilly Circus és el punt de trobada per excel·lència, tant per turistes com per locals. Molts autobusos passen per aquí, però també conviuen amb cotxes, autocars, taxis, biciletes, peatons, turistes... el trànsit és constant i a vegades es formen alguns embussos, i si a més a més hi ha un camió d'emergències que vol passar, us imagineu l'escena? si no, mireu el vídeo de sota...

La publicitat de Piccadilly Circus

Quan parlem d'aquest lloc, segurament a tots ens vénen al cap els llums de neó amb les lletres de la marca Sanyo que durant més de 30 anys van ser protagonistes de la cantonada juntament amb les de la companyia TDK, que s'hi va anunciar més de vint anys o de Coca-Cola que encara hi serà present. Totes ha estat abastament retratades per turistes, fotògrafs, fins i tot han aparegut en pel·lícules, esdevenint icones de la ciutat. Però tot plegat va començar amb un polèmic anunci que Schweppes (a la imatge) va instal·lar a la centenària façana de l'edifici amb l'oposició dels veïns de la zona i quan encara no era aquest lloc emblemàtic en què s'ha convertit. El primer anunci lluminós el va posar la marca francesa d'aigua Perrier i més tard se'n van afegir d'altres. Amb els anys avui aquesta s'ha convertit en una de les cantonades més transitades, es calcula aproximadament 56 milions de persones passen per Piccadilly Circus anualment. Això comporta un impacte dels anuncis extraordinari i un preu només assequible per a grans companyies.

Piccadilly Circus. Fortepan 28405
Piccadilly Circus l'any 1959
Piccadilly Circus va ser un dels primers llocs en tenir publicitat amb llum brillant, ja als inicis del segle XX, amb bombetes incandescents. Un altre dels canvis importants va ser la instal·lació de sis pantalles, que poc a poc van anar emplaçant el neó per cartells lluminosos que a més de la publicitat estàtica podien tenir animació. Aquest gener de 2017, més d'un segle després, els avenços de la tecnologia han fet que les pantalles s'apaguin durant uns mesos per substituir-les per una pantalla gegant corbada de LEDs. Fins ara mai s'havia fet una apagada tan llarga des de la Segona Guerra Mundial, només havia passat en ocasions especials com els funerals de Diana de Gal·les (1997) o de Winston Churchill (1965). L'obra de la cantonada més cotitzada de publicitat estarà enllestida a la tardor i ja no només tindrà publicitat sinó que s'hi projectarà informació d'actualitat, del trànsit, esports o meteorològica.

Per què s'anomena Piccadilly Circus?

Fins llavors aquesta zona s'anomenava Portugal, per Portugal Street (carrer dedicat a Catalina de Portugal, esposa del rei Carles II d'Anglaterra), però des de l'any 1626 Robert Baker, un sastre que tenia la botiga a Strand, i que es dedicava a vendre piccadills es va fer d'or. Els piccadills o pickadills o picadillies eren uns colls amb llaços o vores brodades (que sovint veiem en retrats de la Cort dels segles XVI i XVII) i que aleshores estaven molt de moda. Amb aquella fortuna va comprar un terreny a l'oest de Londres, en una zona encara no edificada, on hi va construir una mansió el 1612 que es va conèixer com a Piccadilly Hall i que més endavant va fer canviar definitivament el nom al carrer quan ja era una zona urbanitzada. La paraula Circus fa refrència a la forma circular de la placeta on es creuen els carrers.

La font d'Eros

Àngel de la Caritat Cristiana, Anteros.
Situat al districte de Westminster, Piccadilly Circus és una placeta on s'hi pot veure la que popularment es coneix com a Font d'Eros, però que en realitat és L'Àngel de la Caritat Cristiana.   La intenció de l'artista era representar Anteros, el germà bessó d'Eros. L'estàtua, que data de finals del segle XIX, és obra de l'escultor Alfred Gilibert i es va alçar per rendir homenatge a la tasca filantròpica de Lord Shaftesbury. La figura està representada amb un arc a la mà que inicialment apuntava cap al nord, a Shaftesbury Avenue, però després de retirar-la durant a Segona Guerra Mundial per preservar-la, en tornar-la a col·locar es va modificar l'arc i ara  apunta cap al sud, a Lower Regent Street.


Com arribar a Piccadilly Circus?

Per arribar-hi si ja esteu per la zona ho podeu fer a peu, queda relativament a prop del Soho, Trafalgar Square, Saint Paul's church, i el Buckingham Palace. En transport públic compta amb la famosa parada de metro anomenada Piccadilly Circus (construida el 1906) o també ho podeu fer amb autobús, ja que hi paren nombroses línies com la 14, la 19, la 22 o la 38.