Cementiri Monumental de Milà

Si sou dels que us agrada el turisme de cementiris i sempre n'acabeu visitant un quan aneu de viatge, no us podeu perdre el Cementiri Monumental de Milà, a Itàlia.

Molt a prop del centre de la ciutat hi ha un gran recinte de 250.000 metres quadrats farcit d'art funerari. S'hi pot accedir baixant a la parada de metro Piazza Cimitero Monumentale i com si d'un museu a l'aire lliure es tractés podreu passejar entre escultures diverses que reten homenatge als difunts que hi són enterrats.

Detall del Famedio

El cementiri va ser inaugurat el 1866, i el 1970 es va fer una ampliació d'estil neogòtic. Va ser dissenyat per l'arquitecte Carlo Maciachini a mitjan segle XIX i és d'estil eclèctic, essencialment romànic amb referències al gòtic i l'estil bizantí. Dins es poden trobar tombes, panteons i altars funeraris amb escultures d'un gran valor artístic, algunes d'estil contemporani i altres que imiten l'estil clàssic.  

Entre les múltiples escultures que hi podem trobar destaquen una reproducció de la columna de Trajà a escala més reduïda, un conjunt escultòric que representa l'Últim Sopar, pertanyent a la família Campari (sí, els del vermut) i dissenyada per Giannino Castiglioni , o una tomba en forma de piràmide de la família Bruni. També hi ha una coneguda escultura d'Arnaldo Pomodoro (la de la bola del món) que pertany a la família Goglio. La monumentalitat del lloc és aclaparadora...

Mausoleu de la Família Antonio Bernocchi

El Famedio

L'edifici més vistós és el Famedio o Temple de la Fama, situat a l'entrada del cementiri, es tracta d'un panteó neomedieval de color blanc per fora on estan enterrats els personatges més il·lustres de la ciutat. Per dins unes voltes plicromades amb un blau cobalt il·luminen el lloc de repòs dels milanesos il·lustres. Hi trobem restes de personalitats com el poeta Alessandro Manzoni, el crític musical Filippo Filippi, el filòsof Carlo Cattaneo o el premi Nobel de Literatura Quasimodo Salvatore. Encara hi ha espai reservat per a més gent.

El Crematori

Un dels llocs que més impressió em va causar és el Temple Crematori, situat al final del cementiri en un templet d'estil dòric. En una banda de la sala hi ha quatre portes que resten tancades i a l'altra quatre més. Les d'un costat connecten amb les altres mitjançant uns rails que encara es poden veure a terra i per on les vagonetes deurien transportar els cossos dels difunts des de les cambres d'emmagatzematge fins als forns crematoris. Una de les portes del forn era oberta i es podia veure el seu interior. La sala encara fa olor de cremat i les parets resten negres pel fum. 

Sobre els forns una gran inscripció mig esborrada encara adverteix de la fugacitat de la vida: PULVIS ES ET IN PULVEREM REVERTERIS (Pols ets i en pols et convertiràs).

Crematori

Al voltant de la sala hi ha nombroses urnes de científics i merges, personalitats que van creure en la incineració com un mètode perfectament vàlid i ètic ja des del 1876, època en que va ser inaugurat. Aquest va ser el primer crematori d'Itàlia, i probablement dels primers d'Europa.

L'Ossari Central

L'Ossari, situat al centre del cemntiri, va ser projecctat el 1865, a la part inferior hi reposen les restes més antigues, i la part de dalt originalment era destinada a l'església catòlica.

El cementiri Monumental de Milà també compta amb el Mausoleu Cívic Palanti, dedicat als 800 milanesos que van morir en els camps de concentració nazis, i una altra per als no catòlics i per als jueus. 

Us hi podeu passar hores mirant detalls, escultures, passejant entre tombes i observant detalls tranquil·lament, el lloc desprèn una pau i serenitat enormes. Us recomano que hi dediqueu almenys un matí perquè val molt la pena. Segons dades de l'Ajuntament de Milà, després del Duomo, el cementiri és el lloc més visitat pels turistes.