Basílica de la Santa Croce de Florència

Detall de la façana des de la plaça de la Santa Croce

A la plaça de la Santa Croce de Florència hi trobem la Basílica de la Santa Croce (Santa Creu), que passa gairebé desapercebuda entre la multitud de monuments que formen part d'aquesta singular ciutat. L'església crida l'atenció perquè en el seu interior alberga gran quantitat de sepulcres de les personalitats més eminents d'Itàlia, només entrar es poden veure gravades al terra diverses calaveres gravades a les tombes.

Sepulcre de Dante Alighiero

L'origen de la basílica se situa a mitjan del segle XIII, quan els monjos franciscans van construir una petita església que el 1294 es va ampliar sota la direcció de l'arquitecte Arnolfo di Cambio.

Les obres convertirien aquella església inicial en la que avui és l'església franciscana més gran del món. A poc a poc, al llarg dels segles i amb l'ajuda d'algunes aportacions de les famílies més adinerades florentines, l'obra es va anar completant i el projecte va ser modificat diverses vegades. 

L'interior, amb una planta nua, volia reflectir la senzillesa i austeritat pròpies de l'ordre dels franciscans, exemple d'això també n'és el claustre, del segle XV, dissenyat per l'artista Filippo Brunelleschi. Una de les darreres coses a construir va ser la façana, que no es va acabar fins al segle XIX; sent d'estil neogòtic i elaborada en marbre blanc per Nicolò Matas. 

Arbre de la vida i L'últim sopar de Taddeo Gaddi

Aquesta basílica impressiona per fora, per la seva monumentalitat, però dins també allotja nombroses obres d'art: relleus, frescos, pintures i escultures dels artistes amb més renom de l'Edat Mitjana i el Renaixement. En destaquen els frescs de la capella Peruzzi, de Giotto; el retaule de la capella dels Mèdici, d'Andrea della Robbia; el relleu de l'Anunciació o el crucifix de la capella Bardi, de Donatello; la crucifixió del refractori, de Cimbaue; o sant Joan i Sant Francesc, pintats per Domenico Veneziano. 

La basílica de la Santa Croce amb el temps va esdevenir un lloc simbòlic, freqüentat per artistes, polítics i gent rellevant de la cultura a més de religiosos i al segle XVI es van començar a enterrar allà algunes personalitats distingides de Florència.

Cúpula de la capella Patti

Més endavant també es va reservar un espai per als sepulcres de famílies riques i personatges italians que han passat a la història, per això és coneguda popularment com el Temple de les Glòries Italianes. 

Alguns dels monuments funeraris més importants que es troben a la basílica de la Santa Croce són: el sepulcre de Galileu, el de Maquiavel, el d'Ugo Foscoloo, de Dante Alighieri (a la imatge), el de Gioacchino Rossini o el de l'artista Michelangelo.

El claustre, amb un espai verd ajardinat, és un bon lloc per a fer un descans i relaxar la vista si volem prevenir-nos del famós síndrome de Stendhal mentre visitem la ciutat amb més art per metre quadrat.