La Festa del Pi de Centelles

El Pi ha arribat a la plaça i comença a pujar les escales per entrar a l'església

El dia 30 de desembre és Santa Coloma i es celebra a Catalunya una de les festes més curioses (i divertida) que he vist mai: la Festa del Pi de Centelles o com encabir un arbre dins d'una església del revés i penjar-li pomes i garlandes. Dit així, sembla un concurs o un acudit que ratlla l'absurd, però és un bon resum del que es pot veure aquest dia tan especial a la població osonenca.

Tot plegat comença el dia de Sant Esteve, el 26 de desembre a les nou del matí els galejadors (a Centelles els trabucaires s'anomenen així) van al bosc, observen, i escullen un pi, el pi que després tallaran. Miren que sigui formós i amb unes bones branques i el marquen per localitzar-lo.

Comitiva de galejadors anant cap a Centelles acompanyant el Pi

El dia següent al vespre es formen els ramells amb pomes i neules que després penjaran del pi i el dia 29 a la tarda es reparteix la pólvora entre els galejadors.

I així arribem al gran dia, el dia 30 de desembre, ben d'hora ben d'hora té lloc a l'església la primera missa, a la sortida els galejadors disparen les primeres salves per despertar tots aquells que encara dormen. Tot seguit el grup de galejadors se'n va cap al bosc i després d'un bon esmorzar de pa amb botifarra procedeixen a tallar el Pi que havien escollit el dia de Sant Esteve, i el tallen a cops de destral (en aquesta festa tot és molt rudimentari, com marca la tradició), però abans que caigui i es malmeti l'agafen amb unes cordes i a pes el col·loquen a un carro tirat per bous. 

Llavors la comitiva amb el carro i el Pi marxen del bosc en direcció a l'església del poble, durant el trajecte els galejadors van disparant trets i els carrers i l'entrada del poble s'omplen de gent que surten a veure l'arribada el pi. Molts nens i nenes es sorprenen quan, des de lluny, els sembla veure un arbre que camina sol, ja que el carro queda amagat entre les mates del camí.

Cap al migdia el Pi entra al poble. Els carrers cada vegada es fan més estrets i el pi ha d'anar passant amb certes dificultats, algunes branques cauen i algú les arreplega, potser porten sort. A la plaça l'esperen els músics i més galejadors que a la vegada li faran una eixordadora rebuda. Centelles s'omple de fum i de soroll, les criatures s'espanten i fins i tot els bous porten taps a les orelles, si no pots quedar-te ben sord.

Mentre disparen els galejadors

Ja a la plaça, plena a vessar i tenyida de barretines vermelles, el pi es treu del carro manualment i entre uns quants homes l'agafen i el fan ballar a ritme d'"Ara balla el pi" fent-lo girar cap aquí i cap allà. Després de la ballaruca, allà a la una, el fan entrar a l'església (és un bon espectacle veure'l passar per la porta) i al seu darrera entre empentes i batzegades la munió de gent també passa cap a dintre com si fos el primer dia de rebaixes. Jo diria que mai havia vist tanta gent desesperada per entrar en una església...

Quan ja no hi cap ni una agulla tanquen les portes de l'església (per cert, sense bancs aquest dia) per evitar aixafaments i comença l'aixecament del Pi al presbiteri.

Col·loquen el pi del revés i amb un sistema de cordes el van alçant fins que queda dret i cap per avall, aleshores es guarneix amb els ramells de pomes, neules i galetes en forma d'estrella, i comença la part més emotiva de la festa. Tots els assistents comencen a entonar els  Goigs a Santa Coloma, que diuen així:

Patrona de Centelles, Coloma, ocell del Cel, guieu vers el camí de les estrelles aquest poble fidel. (tornada, que es va repetint després de cada estrofa)

Pi entrant a l'església

Vós, la vila haveu fundada quan tot el país reneix; a vostra aula arrecerada com una eura arrela i creix.

De Vós pren calor i vida com del pit matern l’infant. O Coloma beneïda, àngel bell d’un poble gran.

Del Sant Temple la façana vostra imatge ha presidit; si va caure en hora insana, més gentil ha reflorit.

Colometa voladora, com les ales esteneu sobre est poble que us implora i us té escrita en nom seu!

Sang de nostra sang, corona d’una raça que us fa honor; des d’ací siau Patrona de qui us mira amb tant amor.

Puix per Vós tenim història, brilleu, astre coruscant, en la ruta de la glòria dels passats i els que vindran.

A mitja cançó, demostrant la gran devoció que tenen per la Santa, es treuen les barretines i les agiten amb el braç, però la cosa no s'acaba aquí... Al vespre, els galejadors es tornen a reunir i des del campanar i des de la plaça es tornen a disparar unes salves. El dia 31 a les 11h es fa una missa solemne i els galejadors disparen fins a acabar la pólvora.

El Pi resta penjat a l'església fins al dia de Reis, després de la missa del migdia es despenja i es reparteixen les branques i les pomes entre els galejadors.

Aquesta tradició està documentada des de l'any 1751, però podria ser molt més antiga. El dia 30, la població fa honor a Santa Coloma, la seva patrona, una festa que podria estar relacionada amb el culte als arbres i la natura o amb rituals pagans vinculats a la fecunditat que tindrien lloc durant el solstici d'hivern. Des del 17 de novembre de 1987 està declarada Festa d'Interès Nacional.

Pi penjat i engalanat, al fons Santa Coloma

Algunes recomanacions per assistir a la festivitat del Pi de Centelles:

• Porta taps per a les orelles
• Ves abrigat/da i amb calçat còmode (són unes quantes hores dempeus)
• Si no vols semblar un foraster/a, posa't una barretina vermella (la pots comprar allà mateix)
• Ves-hi de bon matí per veure l'entrada del pi al poble
• Porta una càmera de fotos (si hi vols participar, es fa un concurs d'imatges cada any)
• No parlis de trabucaires sinó de galejadors. Cal saber també que només els fills de Centelles ho poden ser, o bé aquells que ja fa molt anys que viuen a la vila.