diumenge, 18 de setembre de 2011

Sabors de Cuba

Avui us parlaré d'un producte comestible cubà molt peculiar, pel meu gust no té res a veure amb el pargo que vaig poder tastar a Viñales, però també el vaig comprar en aquest poble. La cosa més o menys va anar així: 

Faltava poc menys d'una hora per sortir d'excursió des de Viñales cap a la platja de Cayo Jutías, no sabíem si allà hi hauria algun bar per dinar i per si de cas vam comprar alguna cosa per picar. No ens ho vam haver de pensar gaire perquè la varietat era més aviat escassa, així que finalment vam agafar un parell de panets amb salsitxa de frankfurt (crua i freda, per ser exactes) i una bosseta de ganxitos de la marca "Pelly" com a gran extra per fer el vermutet a la platja i per compensar l'angúnia que feia la salsitxa recent sortida de la nevera.

Quan vam arribar a la platja vam veure que tot estava preparat per al turista i allà ens esperava un xiringuito de fusta i canyes on protegir-se del sol i l'alternativa perfecta a la salsitxa de frankfurt, així que vam decidir dinar una cuixa de pollastre, que feia molt més bona pinta i seguir guardant la salsitxa. Els ganxitos vam decidir reservar-los pel viatge de tornada a La Habana, ja que teníem el temps just per tornar a Viñales i d'allà agafar el Viazul cap a la capital. 

Bosseta de Pelly dins una bossa de plàstic*
Ja relaxats i com a gambes del dia de platja que havíem tingut arribava el moment esperat d'obrir la bosseta de Pelly que ens havíem reservat per un moment de gana, de viatge i de ganes de menjar una cosa que feia dies que no tastàvem, el que ma mare diria "una porqueria" però que de tant en tant et ve molt de gust. Així que vaig procedir a obrir la bossa, una fortor estranya em va envair el nas, i tota il·lusionada vaig agafar un dels ganxitos i me'l vaig posar a la boca, vaig fer la primera mossegada i immediatament el vaig haver d'escopir a la mà. El fàstic que em va fer va ser tal que vaig tornar a entaforar la bosseta de Pelly dins una bossa de plàstic per no sentir la ferum d'all que desprenia. 

Decebuda, a través del plàstic em vaig llegir bé la bosseta, cosa que potser hauria d'haver fet abans de comprar-la, i sí que ho deia: "Extrusos de maíz" i en un raconet hi posava: "con sabor a ajo". Vaig acabar-me l'aigua que portava, però tot i així no hi havia manera de treure'm el regust que m'havia deixat aquella mossegada de Pelly, així que vaig haver de recórrer a la salsitxa crua per treure'm aquell mal gust de sobre, no es pot dir que fos exquisida, però mil vegades millor que els ganxitos d'all sí que la vaig trobar. Després, durant el viatge en vàries ocasions vaig veure joves i fins i tot nens que deboraven Pelly com aquí podríem menjar olives o patates amb gust de pernil, suposo que t'hi han d'acostumar des de ben petit perquè t'agradi. Jo em quedo amb els mangos, les pinyes i tota la fruita boníssima que vaig tastar a Cuba.

*La mala qualitat de la imatge ve condicionada per la forta pudor que desprenia el producte, si no fos per l'impacte que van rebre les meves pupil·les gustatives, probablement no tindria foto per recordar aquest moment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada