dimecres, 18 de juny del 2014

La misteriosa llegenda de la Casa Winter (Fuerteventura)


Casa Winter, enmig de la desèrtica Península de Jandía

Si hem arribat a Cofete i ens hem banyat a la seva llarga platja, mirant cap a l'interior de l'illa no ens haurà passat desapercebut un imponent edifici que ens remet a un gloriós passat: la Casa Winter. La va fer construir l'enginyer alemany Gustav Winter amb una gran balconada que mira al mar i una torre. Restaurada però amb un aspecte d'abandonament i grandesa decadent, la casa es situa enmig del Parc Natural de Jandía, en un lloc de vistes privilegiades, però solitari. El primer que ens ve al cap és si realment hi van viure algun cop en aquesta casa, i què hi feia en un lloc tan aïllat com aquest?

Terrassa i torre de la Casa Winter
Aquestes preguntes i altres dades confuses que envolten la construcció de Villa Winter, com: el fet que després de la mort del sr. Winter (1971) els seus hereus decidissin vendre (1984) la península de Jandía (adquirida per Gustav Winter el 1941) a una constructora excepte la casa de Cofete, han portat les diferents ments a forjar i propagar tota una sèrie de fantasies i llegendes al voltant de la Casa que li donen una vida que mai ha tingut a la realitat.

La llegenda més escampada és la que diu que Casa Winter va ser una base secreta per als nazis durant la II Guerra Mundial. Se suposa que a través d'uns passadissos secrets que connectaven el soterrani de la casa amb el mar es podien emmagatzemar i reparar els submarins alemanys per a ús militar de manera discreta. Cosa poc probable, almenys en aquesta zona de la costa de Fuerteventura, ja que l'edifici, tal i com es pot veure avui en dia, data del 1946, quan ja havia acabat la Guerra. Per tant, sembla que als anys '40 la casa en qüestió només era un graner, i aquest seria el que més endavant quedaria com a soterrani de la casa.

Malgrat la imprecisió de les dates de construcció de la casa Winter (fonts britàniques situen la seva construcció al 1941), tot apunta que és del 1946 (així ho afirma la família), però ja abans (1940) el mateix Winter va fer aplanar uns terrenys propers a la punta de Jandía on hi faria un aeròdrom per a aterratges d'emergència (segons la família). Actualment la pista encara és visible però resta abandonada, i la llegenda la relacionava també amb les operacions aèries que es podien fer durant la Segona Guerra Mundial. El 1950 les autoritats espanyoles en van decretar el seu tancament.

Un cop acabada la guerra sembla que seria el mateix Gustav Winter qui impulsaria les plantacions de tomàquets per a la seva exportació, la reforestació del pic de la Zarza, i l'obertura de pous a la zona, així com l'inici del "pastoreo" a la península amb nombrosos ramats de cabres que servirien per fer el famós formatge que es pot degustar avui dia per tota l'illa i comercialitzar llana. També construiria la carretera que va des de Cofete fins a la bonica població de La Pared amb la col·laboració obligada dels presos polítics del franquisme del camp de concentració de Tefía.


Pati de la Casa Winter
El 1958 Winter va obtenir la nacionalitat espanyola amb el nom de Gustavo Winter Klingele i això li va permetre tenir llibertat als seus terrenys i ser accionista majoritari de la seva empresa Dehesa de Jandía S.A. Als anys '60 va vendre part de les hectàrees del terreny i la península de Jandía havia quedat en mans de 17 propietaris que es farien milionaris venent els terrenys a promotors i touroperadors alemanys. Havia començat l'explotació turística de l'illa. El 1966 s'instal·lava el primer hotel per a alemanys de la península de Jandía a El Matorral, després en vindrien molts més.


Gustav Winter va morir el 1971 als 78 anys a Las Palmas de Gran Canaria, on havia fixat la seva residència. Els seus hereus van vendre les accions de l'empresa i van fer reformes a la Casa el 1985 i van tapiar-ne els accessos dels soterranis. L'edifici seguiria vigilat per una empresa privada de seguretat gairebé fins als anys '90 i finalment, el 1997 la família Winter vendria la finca a la constructora Lopesan S.A. Aquesta empresa constructora tenia com a objectiu convertir Villa Winter en un hotel, operació força complicada si tenim en compte que està al mig del Parc Natural de Jandía, una zona protegida.

De moment, la Casa segueix al mateix lloc en un estat de decadència que ens permet fer volar la imaginació i traslladar-nos a un passat tèrbol que encara amaga interrogants que no deixen construir-ne una història objectiva. Alguns també han dit que potser no va ser una base militar però podia haver servit com a amagatall d'alts càrrecs alemanys que estarien protegits per militars franquistes...

Era el sr Winter un espia nazi? Quan es va construir la Casa? Per què hi ha llocs de la finca que encara no es poden visitar? Les preguntes continuen obertes i les versions sobre els fets també, es fa molt difícil obtenir dades objectives d'un lloc tan amagat i solitari. Si busqueu a la xarxa hi trobareu de tot, però us deixo aquest enllaç per si voleu aprofundir més sobre la vida de Gustav Winter.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada