Casa Winter, enmig de la desèrtica Península de Jandía |
Si hem arribat a Cofete i ens hem banyat a la seva llarga platja, mirant cap a l'interior de l'illa no ens haurà passat desapercebut un imponent edifici que ens remet a un gloriós passat: la Casa Winter. La va fer construir l'enginyer alemany Gustav Winter amb una gran balconada que mira al mar i una torre. Restaurada però amb un aspecte d'abandonament i grandesa decadent, la casa es situa enmig del Parc Natural de Jandía, en un lloc de vistes privilegiades, però solitari. El primer que ens ve al cap és si realment hi van viure algun cop en aquesta casa, i què hi feia en un lloc tan aïllat com aquest?
Aquestes preguntes i altres dades confuses que envolten la construcció de Villa Winter, com: el fet que després de la mort del sr. Winter (1971) els seus hereus decidissin vendre (1984) la península de Jandía (adquirida per Gustav Winter el 1941) a una constructora excepte la casa de Cofete, han portat les diferents ments a forjar i propagar tota una sèrie de fantasies i llegendes al voltant de la Casa que li donen una vida que mai ha tingut a la realitat.
La llegenda més escampada és la que diu que Casa Winter va ser una base secreta per als nazis durant la II Guerra Mundial. Se suposa que a través d'uns passadissos secrets que connectaven el soterrani de la casa amb el mar es podien emmagatzemar i reparar els submarins alemanys per a ús militar de manera discreta. Cosa poc probable, almenys en aquesta zona de la costa de Fuerteventura, ja que l'edifici, tal i com es pot veure avui en dia, data del 1946, quan ja havia acabat la Guerra. Per tant, sembla que als anys '40 la casa en qüestió només era un graner, i aquest seria el que més endavant quedaria com a soterrani de la casa.
Malgrat la imprecisió de les dates de construcció de la casa Winter (fonts britàniques situen la seva construcció al 1941), tot apunta que és del 1946 (així ho afirma la família), però ja abans (1940) el mateix Winter va fer aplanar uns terrenys propers a la punta de Jandía on hi faria un aeròdrom per a aterratges d'emergència (segons la família). Actualment la pista encara és visible però resta abandonada, i la llegenda la relacionava també amb les operacions aèries que es podien fer durant la Segona Guerra Mundial. El 1950 les autoritats espanyoles en van decretar el seu tancament.
Un cop acabada la guerra sembla que seria el mateix Gustav Winter qui impulsaria les plantacions de tomàquets per a la seva exportació, la reforestació del pic de la Zarza, i l'obertura de pous a la zona, així com l'inici del "pastoreo" a la península amb nombrosos ramats de cabres que servirien per fer el famós formatge que es pot degustar avui dia per tota l'illa i comercialitzar llana. També construiria la carretera que va des de Cofete fins a la bonica població de La Pared amb la col·laboració obligada dels presos polítics del franquisme del camp de concentració de Tefía.
Pati de la Casa Winter |
De moment, la Casa segueix al mateix lloc en un estat de decadència que ens permet fer volar la imaginació i traslladar-nos a un passat tèrbol que encara amaga interrogants que no deixen construir-ne una història objectiva. Alguns també han dit que potser no va ser una base militar però podia haver servit com a amagatall d'alts càrrecs alemanys que estarien protegits per militars franquistes...
Era el sr Winter un espia nazi? Quan es va construir la Casa? Per què hi ha llocs de la finca que encara no es poden visitar? Les preguntes continuen obertes i les versions sobre els fets també, es fa molt difícil obtenir dades objectives d'un lloc tan amagat i solitari. Si busqueu a la xarxa hi trobareu de tot, però us deixo aquest enllaç per si voleu aprofundir més sobre la vida de Gustav Winter.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada