Esco, poble abandonat

Entrada a Esco o Escó

A vegades el silenci de les ruïnes parla per si sol, només cal observar. Desrpés d'anys passant al costat de l'enigmàtic poble abandonat d'Esco (Zaragoza, Aragó), situat entre Pamplona i Jaca (al costat de la N-240 i vorejant el pantà), sense ni tan sols saber-ne el nom, un dia hi vam parar per fer-hi un cop d'ull.

El camí ens feia enfilar pel turó del Calvario fins a veure les primeres cases mig enderrocades, malmeses per l'intempèrie i l'abandonament, les pedres caigudes ara s'amunteguen pels carrers, però encara llueix la forja rovellada als balcons. Entre els murs d'algunes cases s'endevinen escales, finestres i algunes rajoles, però les bigues amb prou feines aguanten sostres amb quatre teules. A mida que anàvem avançant ens preguntàvem per què havien abandonat un poble com aquell, i només ens venia al cap el poble vell de Corbera d'Ebre, no obstant allà no s'hi veien signes de guerra...

A la part més alta hi arribaven els cables de llum i en una casa on s'hi llegia una placa descolorida de "Teléfonos" (la Casa Guallar) ens va sorprendre una petita mostra de vida humana, potser encara no és un poble abandonat del tot! Tot seguit hi havia l'església i el campanar, força ben conservats, des d'on es podia observar una panoràmica fantàstica, i allà davant mateix teníem la resposta: el pantà de Yesa.

Alumnes de l'escola d'Esco (1964)

Les terres ara negades pel pantà eren fèrtils, després de la guerra civil hi conreaven vinya i cereals que regaven amb els rius Aragó i Esca. L'agricultura i la ramaderia eren el modus vivendi d'Esco (o Escó) fins que l'any 1959 l'aigua va començar a omplir el pantà de Yesa. Davant la valuosa pèrdua l'únic que els van oferir era la compra de les cases i les terres i convidar-los a anar a una gran ciutat. No van tenir més remei que marxar, i presos pel sentiment de ràbia, poc a poc el poble va anar buidant-se. El 1965 hi va haver l'últim naixement: la Marisa Sánchez, de casa Cantón.

Però la construcció del pantà de Yesa no només va afectar Esco, en aquella zona Tiermas i Ruesta també van anar despoblant-se pel mateix motiu, perdent així segles de tradició i cultura de pobles històrics.

Des de l'any 1999  l' Asociación Pro reconstrucción de Esco vetlla per mantenir viva la memòria del poble i per rehabilitar-lo.