Sabies que el logotip dels Chupa-chups el va dissenyar Dalí? I que l'oliva farcida es pot considerar un aliment de disseny?
Tapas, spanish design for food: això no és el que sembla...
Si no m'hi haguessin convidat probablement m'hagués passat desapercebuda, i hauria estat una llàstima perdre's-ho. Parlo de l'exposició temporal "Tapas, spanish design for food" que es pot veure al Museu del Disseny de Barcelona fins el 20 de maig.
 |
| Reinventant el càntir |
I explico perquè m'hagués passat desapercebuda o no m'hagués cridat prou l'atenció com per veure-la. El títol pot ser una mica enganyós, en el primer moment potser això de "Tapas" sona a tòpic turístic com "playa, toros, sevillanas...", no sé si m'enteneu, com quan vas per Ciutat Vella buscant un restaurant i fuges de tots aquells llocs on trobes penjada la carta en anglès, francès, o alemany d'entrada. Però no us confongueu, res a veure amb això. Malgrat el títol, al meu parer desafortunat (almenys a Barcelona), haig de dir que l'exposició val molt la pena.
Tal com va justificar Juli Capella, el comissari de la mostra, aquest títol és perquè la paraula "tapas" avui dia és coneguda arreu del món, i precisament aquest és el punt final d'una exposició que ha rodat per 16 ciutats del món, per tant, pensada per a públic estranger. Produïda per Acción Cultural Española (ACE) va començar a Tokio i Miami, i després de passar per Mèxic, Canadà, Corea del Sud o Eslovènia, entre d'altres, posa el punt final a Barcelona.
 |
| Plats de disseny |
L'exposició
La mostra se centra en tres àmbits, la cuina, la taula i el menjar. Es tracta d'un recorregut pel disseny a través de la gastronomia. En un país on tenim uns cuiners reconeguts internacionalment i restaurants amb nombroses estrelles Michelin el disseny emergeix com un element destacat per millorar l'experiència gastronòmica, a la cuina, a la taula i en el mateix menjar.
De les idees d'un gran cuiner i un gran dissenyador, què en pot sortir si no un producte funcional i original? Això és el que es desprèn del tàndem Ferran Adrià - Luki Huber, el primer cuiner que va incorporar un dissenyador industrial a la seva cuina d'elBulli de manera temporal. També de les col·laboracions dels germans Roca o Aduriz amb altres dissenyadors. El Roner (aparell per cuinar a baixa temperatura) o la famosa col·lecció de culleres (com la foradada) d'elBulli, són articles innovadors que cuiden el més mínim detall i que podreu contemplar a les vitrines.
 |
| Coporrón, Porronpompero i porró |
Els més de 200 objectes que hi veureu són fabricats i/o dissenyats a Catalunya i Espanya, segurament descobrireu coses sorprenents, com que el minipimer (acrònim de l'empresa Pimer: Pequeñas Industrias Mecánico Eléctricas Reunidas) i el citromatix (el clàssic expremedor de sucs) són fets aquí. Sabíeu que el logotip dels Chupa-chups el va dissenyar Dalí? I que l'oliva farcida es pot considerar un aliment de disseny? I que els dos llevataps més comuns són disseny basc (el dels dos braços) i català (el típic dels cambrers)?
Tampoc hi falten els objectes que tenen una vessant més social com el tallador de pa que recull les molles i les porta fins a una menjadora d'ocells, o els tetra-bricks amb identificadors per a persones cegues.
 |
| Qui no ha escollit mai un vi per la seva etiqueta? |
En una espècie de tòtem hi veurem un homenatge als dissenyadors de les etiquetes de vi, que són d'allò més original (com el Xitxarel·lo, el Libalis...) i un clàssic dels clàssics que mereix una menció a part: el setrill de Rafael Marquina.
Al llarg del trajecte us topareu amb el carro de postres del Celler de Can Roca, dissenyat per Andreu Carulla, o la taula parada sobre un futbolí. Aquestes dues idees conviuen amb les reinterpretacions d'objectes tradicionals com el càntir, la bota de vi o el porró, del qual en deriven les noves versions com el Porrónpompero (d'Héctor Serrano) o el Coporrón (de Martín Azúa i Gerard Moliné).
Tot això ho veureu acompanyat de fotografies i vídeos, i una projecció de fragments de pel·lícules que tenen la gastronomia com a element destacat i que enriqueixen l'exposició.
 |
Macaró amb brandada de bacallà,
oli d'olivada i festucs.
|
Si us agafa una mica de gana sempre podeu rematar la visita al bar del museu, on fan unes tapes boníssimes, especialment la que Sauleda ha creat per a l'ocasió: el macaró de bacallà.
Teniu temps de visitar l'exposició fins el 20 de maig, que finalitza coincidint amb la Nit dels Museus. L'entrada és gratuïta.
Museu del Disseny de Barcelona
Pl. de les Glòries Catalanes, 37-38
08018 Barcelona Tel. (34) 93 256 68 00
 |
| Models de plastilina que reprodueixen un plat d'elBulli |
In this fashion my buddy Wesley Virgin's tale launches with this SHOCKING AND CONTROVERSIAL VIDEO.
ResponEliminaWesley was in the army-and shortly after leaving-he discovered hidden, "SELF MIND CONTROL" secrets that the government and others used to get anything they want.
THESE are the exact same SECRETS tons of famous people (especially those who "became famous out of nowhere") and top business people used to become rich and famous.
You probably know how you utilize only 10% of your brain.
That's really because the majority of your brainpower is UNCONSCIOUS.
Maybe that conversation has even taken place INSIDE your own head... as it did in my good friend Wesley Virgin's head about seven years back, while riding a non-registered, beat-up garbage bucket of a car with a suspended license and $3 on his debit card.
"I'm very frustrated with living paycheck to paycheck! Why can't I turn myself successful?"
You've taken part in those types of conversations, am I right?
Your very own success story is going to be written. You just need to take a leap of faith in YOURSELF.
Watch Wesley Virgin's Video Now!