Senderisme: de La Pobla de Segur a Montsor

El Pallars Jussà potser és un dels territoris menys explorats i menys explotats de Catalunya, per tant, podríem dir que el conformen pobles que conserven força el seu caràcter propi i han estat poc intervinguts pel turisme, probablement per la incomunicació que presenten respecte a grans ciutats turístiques com Girona o Barcelona. Segurament a molts de vosaltres us sona Tremp, Talarn, el Montsec, el castell de Mur,  la Vall  Fosca o fins i tot la Pobla de Segur, però no tant per haver-hi anat sinó per ser un lloc de pas cap a l'alta muntanya, cap als Pirineus, cap a les pistes d'esquí.

El Pallars és una zona d'alt interès geològic

Avui dia el Pallars està ben comunicat per carretera, però sense cotxe, difícilment hi arribarem, necessitarem temps i paciència si volem agafar el tren (podem trigar fins a 6 hores des de Barcelona fent transbord a Lleida perquè fa volta per Manresa o Tarragona, senzillament escandalós) i diners si volem anar-hi en el cotxe de línia. Això sí, un cop allà no us en penedireu, el Pallars amaga racons insospitats i paisatges plens de bellesa.

El camí vell de Montsor 

Avui us presento una de les excursions més boniques que es poden fer a peu des de La Pobla de Segur: el camí vell de Montsor. Es tracta d'una ruta circular d'uns 15 km que surt des del final de la Pobla de Segur, a la N260, i acaba a la mateixa població. El recorregut, ben senyalitzat, ens portarà a Montsor, un poble abandonat que resisteix el pas del temps a dalt d'un turó.

El més dur és el principi, una pujada bastant pronunciada per un camí pedregós, però de seguida ens anirem elevant mentre al terra es poden observar restes de l'antic camí.

El camí que porta a Montsor

A mesura que anem pujant veurem una bonica vista de La Pobla amb el pantà de Sant Antoni al costat i el Montsec al fons, només contaminada pels cables de la central hidroelètrica. A mà dreta, a l'altra banda de la carretera, ens quedaran Claverol i Sossís i la Serra de Boumort. Després dels primers quilòmetres la pujada serà una mica més suau, i la panoràmica cada vegada més impressionant, davant nostre les roques de les muntanyes s'aniran fent més grans i aviat desapareixeran de la nostra vista els fils elèctrics. Passarem per zones boscoses, per zones de sorra  fina vermella, per zones més rocoses: el camí és molt variat geològicament i la vegetació també, nosaltres fins i tot vam trobar alguns rovellons a la vora mateixa del camí, hi ha zones de pins, alzines, romaní, farigola...

Un cop fets els primers quilòmetres veurem que a l'altra banda de la muntanya es dibuixen unes cases camuflades entre la roca, allà haurem d'arribar, però encara haurem de recórrer uns quants km. Seguirem pujant i serà difícil no entretenir-se a fer fotos una i altra vegada en qualsevol dels 360º que ens envolten, tant la vista de Monstor abandonat com la del pantà amb La Pobla de Segur com de Collegats faran que parem a contemplar el paisatge de postal.

Restes de bestiar

Quan vegem un rètol on hi posi Peracalç no ens hem de desviar, però ja serem més a prop de Montsor, després d'uns revolts el poble ens apareixerà majestuós a dalt de tot de la muntanya. Seguirem recte endavant i unes flors violeta enmig del camí ens guiaran cap allà, a banda i banda deixarem vegetació perfumada per unes mates d'espígol que ho impregnen tot. Natura en estat pur.

Quan estiguem molt a prop, per uns moments, semblarà que deixem el poble enrere, però el camí dóna la volta per entrar al poble per la part del darrera, en l'ascens final uns esbarzers ens obsequiaran amb unes móres negres exquisides, tot un regal de la naturalesa que ens donarà forces per la tornada.

Des de Montsor veiem el Pantà de Sant Antoni i La Pobla de Segur

I per fi arribem a Montsor (1.229 m.), segons ens havia comentat algun modest habitant de la comarca, "només quatre parets que amb prou feines s'aguanten", però la sorpresa va ser majúscula, eren molt més que quatre parets i que quatre cases: el poble conserva encara una església del segle XVII, d'origen romànic, amb un petit cementiri al costat on hi descansen tres ànimes, l'església de Santa Maria, de la qual depenia el ja desaparegut Monestir de Sant Pere de les Maleses, i encara més, on ara hi havia aquest poble està documentada l'existència d'un castell que Ramon de Montferrer hauria donat al seu germà Guillem; això explicaria la disposició de les cases en aquest peculiar cim de la muntanya amb vistes privilegiades, col·locades formant un mur clos. Montsor ha esdevingut un indret fantasmagòric, intrigant i alhora decadent però de gran bellesa, tant per les vistes de què deurien gaudir els seus habitants com del conjunt més o menys circular que formen les seves restes, amb senyals evidents de vida no fa tants anys. 

Casa abandonada de Montsor

Nosaltres, curiosos de mena, vam entrar a la primera casa que es troba a l'entrada del poble, habitada fins no fa gaire. La prova n'era que allà dins hi havia bales de palla, menjadores de bens i gàbies de conills a més a més d'alguna cadira vella, matalassos i alguna altra andròmina. Sembla que els últims habitants van viure al poble fins als anys '70 i després ja només s'utilitzava alguna casa per al bestiar. Vam poder espiar l'interior d'alguna casa més des de fora però pràcticament totes estan malmeses de l'interior encara que en conservin l'estructura. 

Montsor queda just a la frontera entre els dos Pallars, està dins del Jussà i antigament era el punt de connexió amb el Pallars Sobirà, la decadència del poble va començar després que es construís la carretera que travessava el congost de Collegats. Actualment, si hi volguéssim arribar en cotxe hauríem de fer una gran volta d'uns 30 km des de La Pobla, 12 dels quals sense asfaltar.

Salt del Llop

Per tornar seguirem el camí de baixada, a la vora del poble passarem per una font envoltada de vegetació i darrere anirem deixant el poble. Continuarem caminant per la Cresta de Gelat, des d'on tindrem una excel·lent panoràmica. El primer tram del descens és fàcil fins que arribem al Salt del Llop, equipat amb uns esglaons de ferro i una cadena, de manera que ràpidament podrem salvar el desnivell d'uns 3 metres. El pas en sí no és difícil, però després, a l'alçada de la Roca Foradada sí que caldrà parar atenció a les fites i les marques grogues, perquè queden una mica amagades entre el conglomerat de la roca.


Finalment travessarem un bosc de pins fins que arribem a la caseta de la central hidroelèctrica, baixarem paral·lels al tub i aquí tenim dues opcions: podem seguir pel tub fins al final i sortir ja a baix de tot, on passa la carretera, o bé agafar la pista que va a parar una mica més endins de La Pobla de Segur. Fi de l'excursió i moment de prendre un descans.

Al fons a l'esquerra Montsor, situat a 1229 metres d'alçada

Si us animeu a fer la ruta, us recomano que aneu ben equipats, tant pel que fa al calçat, ja que el camí és molt pedregós, com per l'avituallament: sobretot porteu aigua, perquè només hi ha la font del poble a mig camí i el més probable és que us la trobeu seca.

Podeu trobar la ruta detallada clicant aquí i podeu descarregar-vos el fulletó i el track  aquí.