dimecres, 11 de desembre de 2013

L'Holocaust a Budapest a través d'unes sabates al Danubi

Les sabates en primer pla i el Pont de les Cadenes i el Palau o Castell de Buda al fons.





                                                                                                                                                        Budapest és una ciutat gran, històrica, amb carrers amples, i molt monumental que s'esforça en no oblidar el seu passat ni el patiment de la seva gent, ja sigui a través de museus, d'estàtues, plaques o escultures en places i carrers.

Detall d'uns botins fets amb ferro
Entre Buda i Pest s'obre pas el Danubi, un dels rius més llargs d'Europa. Si ens acostem a la vora d'aquest riu, entre el Pont de les Cadenes i el Parlament, veureu un dels monuments més senzills i a la vegada més colpidors: seixanta parells de sabates d'homes, dones i infants esperen des dels anys quaranta que els peus que les portaven tornin a posar-se-les algun dia. 

Però plogui, nevi, o faci vent les sabates segueixen allà, impassibles, recordant que els seus amos ja mai tornaran...

L'any 1944, a finals de la Segona Guerra Mundial, milers de jueus (entre 10.000 i 15.000) van ser assassinats al llarg de les ribes del Danubi durant el breu govern del partit hongarès feixista Arrow Cross (Nyilaskeresztes Párt). Abans de disparar les víctimes els ordenaven que es descalcessin; acte seguit els seus cossos caurien al riu i se'ls enduria el corrent. Els que no van ser assassinats, uns 80.000, van ser deportats al camp de concentració d'Auschwitz, on no els esperava un futur gaire més esperançador. 

Sabates de mare i fill/a
El monument que reprodueix les sabates de les víctimes es pot veure des del 16 d'abril del 2005 i és obra de l'artista Gyula Pauer i el director de cinema Can Togay

En una ciutat amb monuments majestuosos a banda i banda del riu ens pot passar desapercebuda una escultura discreta com aquesta, però a vegades no calen grans monuments per recordar les majors atrocitats de la història, a través de l'objecte quotidià més banal, la força de l'art pot evocar tot un Holocaust. El missatge és clar: no oblidar per no repetir.

Per cert, aneu en compte quan us hi acosteu, sobretot si no veniu per la vora del riu,  perquè no hi ha pas habilitat per travessar i els cotxes passen força ràpid en ambdues direccions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada