 |
| Santuario de los Santos Antonios i arbre de Gernika en primer pla |
Pujant unes escales planeres, situat al mig geogràfic del País Basc i dins del Parc Natural d'Urkiola trobem el Santuario de los Santos Antonios de Urkiola (sant Antoni Abat i sant Antoni de Pàdua) que crida l'atenció perquè resta inacabat. L'edifici actual, d'estil neomedieval, es va construir entre 1899 i 1933, per tant és força nou, cosa que es pot acabar de constatar si observem l'interior, amb un mosaic espectacular de més de 850.000 peces i uns vitralls moderns amb molt colorit, el de l'altar representa l'explosió d'una granada en record dels morts que va causar la guerra civil en aquesta zona. Allà a la fornícula s'hi troben també les dues figures dels sants Antonis: Sant Antoni de Pàdua a la dreta i Sant Antoni Abat a l'esquerra.
 |
| Altar Major amb el mosaic, el vitrall i les talles de St Antoni Abat i de Pàdua |
No
se sap exactament quan es va construir la primera ermita, però segons
la documentació trobada podria ser d'entre els segles VIII i XI i era dedicada a Sant Anton. Es van
fer nombroses reformes, però l'únic que es conserva és la
torre del campanar neoclàssica del 1870, obra de l'artista duranguès Pedro José Astarbe.
A finals del segle XIX es projectava la construccio d'un gran temple neomedieval d'acord amb la importància esperitual del lloc, com la nova catedral de Vitòria. Així, el 1915 s'inagurava la primera part del temple i el 1928 la segona, però el projecte quedà aturat pel gran cost que suposava l'obra i el 1933, ja amb la nau central tancada i les portes laterals col·locades, s'obre al culte.
A finals del segle XX es van fer unes reformes que deixaran el temple tal i com el podem veure ara: el 1991 es fa l'escala principal d'accés, el 1993 el mosaic i els vitralls de la capella del Santíssim i el 1997 el mosaic i el vitrall de l'altar Major.
Al jardí que queda enmig, on hi ha el campanar, s'hi pot veure un monument compost per tres elements que fan referència a la vida de Biscaia: l'agricultura, la indústria i el mar, representats per una forca, una turbina i una àncora.
Curiosament, a l'exterior, a la part esquerra del santuari, hi trobem un arbre. Es tracta d'un rebrot de l'arbre de Gernika de l'any 2000, ja que aquí mateix va ser on el cantantautor i compositor basc José María Iparragirre va cantar per primer cop al País Basc el "Gernikako Arbola", el 13 de juny de 1854... justament avui fa 159 anys. Probablement aquest himne a l'arbre de Gernika és la seva composició més famosa.
A finals del segle XIX es projectava la construccio d'un gran temple neomedieval d'acord amb la importància esperitual del lloc, com la nova catedral de Vitòria. Així, el 1915 s'inagurava la primera part del temple i el 1928 la segona, però el projecte quedà aturat pel gran cost que suposava l'obra i el 1933, ja amb la nau central tancada i les portes laterals col·locades, s'obre al culte.
 |
| Monument a la vida de Biscaia |
Al jardí que queda enmig, on hi ha el campanar, s'hi pot veure un monument compost per tres elements que fan referència a la vida de Biscaia: l'agricultura, la indústria i el mar, representats per una forca, una turbina i una àncora.
Curiosament, a l'exterior, a la part esquerra del santuari, hi trobem un arbre. Es tracta d'un rebrot de l'arbre de Gernika de l'any 2000, ja que aquí mateix va ser on el cantantautor i compositor basc José María Iparragirre va cantar per primer cop al País Basc el "Gernikako Arbola", el 13 de juny de 1854... justament avui fa 159 anys. Probablement aquest himne a l'arbre de Gernika és la seva composició més famosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada