Carnaval de Santa Clara i les seves atraccions

Feia temps que tenia ganes de parlar d'unes festes que em van deixar estupefacta, o millor dit, aterrida sobretot en un dels seus aspectes. Segurament heu sentit a parlar del Carnavales de Cuba, els de Santiago, de La Habana, Matanzas, etc. etc. A Cuba cada ciutat celebra els seus "carnavales" amb tots els ets i uts entre juliol i agost. Podem dir que és força diferent a la idea que tenim d'una celebració de carnestoltes aquí, ja que si bé hi ha comparses i carrosses amb música i ball no es tracta de disfressar-se de qualsevol cosa, no et trobaràs a ningú disfressat de policia, ni de bruixa ni d'infermera ni de capellà. S'assembla més a la idea de carnaval brasiler, desfilades de comparses amb noies lleugeres de roba i una enorme corona de plomes al cap i remenant el pompis. Es tracta d'una gran desplegament, aquells dies ho donen tot per la festa, per tant, jo més aviat diria que és com les festes majors que fem aquí, però amb l'essència del carnaval, cosa que ja és una tradició des del segle XVII. 

Cervesa "refrigerada dispensada" a preus d'escàndol

En el viatge a Cuba vam coincidir amb els Carnavals de Santa Clara, o Villa Clara. A la tarda ens vam acostar al recinte on ja estaven preparats els escenaris per als espectacles musicals, el lloc era enorme, una gran esplanada que ja es preparava per una gran festa. A la nit, vam tornar-hi i estava a rebentar, no semblava possible que tot aquell espai ara estés atapeït de gent. Hi havia paradetes de menjar també, on podies sopar "puerco asado" i una mena de "bars" ambulants, de fet eren camions, que servien cervesa refrigerada "dispensada". Semblava que la regalessin. La gent s'apilotonava amb els seus envasos que portaven des de casa, perquè els els omplissin d'aquella cervesa. Nosaltres, que portàvem un got d'aquells de plàstic de color de les festes majors, també la vam tastar. Hi suraven certes partícules, cosa que feia pensar que allò no era gaire higiènic, però suposo que el que es valorava era que estava fresquet, i era ideal per la calor asfixiant que feia.

El "puelco" a punt per menjar

Fins aquí, tot més o menys normal. El terror va arribar una mica més enllà, darrere les paradetes. Hi havia muntada la fireta, una espècie de parc d'atraccions molt gran que semblava que l'haguessin improvisat amb quatre ferrallots vells d'un magatzem del poble. Les atraccions eren aquelles, i ho eren des de feia anys (cosa que després vaig comprovar parlant amb més gent que hi havia estat altres vegades). Les dels nens més petits tenien certa gràcia: cotxes de carreres, camions de bombers, trenets, barques, avions, tot de ferro i llauna, molt ben fet, com si es tractés d'una joguina artesanal, una obra d'art ben pintada on els nens podien pujar, els hi feien unes voltes, i quedaven la mar de contents. 

Entre aquestes entranyables obres d'art n'hi havia unes altres que ja no feien tanta gràcia, les atraccions per als més grandets em van despertar autèntic horror.

Mira que sempre m'han agradat les atraccions fortes: Dragon Khan, Stampida, fins i tot vaig pujar al Pèndol del Tibidabo poc abans que hi hagués el malhaurat accident, però allò... Bufa! Feia por passar pel costat de l'atracció, pel soroll eixordador, i sobretot perquè en qualsevol moment un nen o un ferrallot podia sortir disparat de l'atracció que cada cop girava a més velocitat. Era un espectacle dantesc. La inseguretat de les atraccions era indiscutible, i veure aquella canalla en aquella mena de gàbies de ferro girant del dret i del revés em feia apartar automàticament del davant, és per això que vaig gravar els vídeos a certa distància. Voleu emocions fortes? Pugeu a les atraccions made in Cuba. El pitjor de tot és que recordo que n'hi havia una que semblava que mentre estava en marxa l'estaven reparant, un home amb un martell estava examinant-ne la base, quina manera de patir aquell dia... Em semblava que no podia ser que allò fos legal, i el més curiós de tot és que ningú havia pres mal; almenys aquell dia.