 |
| La Porta de Sant Miquel des de fora muralles |
Bratislava és una ciutat petita i molt acollidora, des del 1993 és la capital d'Eslovàquia, quan Txecoslovàquia es va dividir en dos. No és una ciutat monumental amb edificis ostentosos i avingudes amplíssimes com podrien ser Viena o Budapest, però justament el seu encant radica en els petits detalls, en els carrerons de cases perfectament pintades, en les escultures estratègicament col·locades, el passeig a la vora del Danubi, i sobretot en el seu casc antic peatonal, tan ben cuidat, una àrea plena d'història i de llocs singulars que es pot visitar tranquil·lament en un dia. I el més important de tot, un lloc encara poc explorat per turistes, sense massificar i amb gent amable a qui encara fa il·lusió ser hospitalària amb els forasters.
 |
| Porta i torre de Sant Miquel |
Aquesta entrada va ser construïda al segle XIV encara que es va reformar el 1753, per això presenta un estil barroc. A dalt de la torre s'hi pot observar una escultura amb l'arcàngel Sant Miquel matant un drac, afegida en aquesta època. La torre, que ja s'ha transformat en un emblema de la ciutat, havia format part de l'antiga muralla medieval, que constava de quatre entrades, de les quals pràcticament no en queda res, tret d'aquesta. Ja al segle XVII la porta formava un pont sobre el fossat de la muralla, que és pel cantó on avui podem accedir al barri antic de Bratislava.
Si pugeu a la torre un dia no tan gris com el que vam tenir la primavera passada en el viatge, diuen que es poden veure unes esplèndides vistes de la ciutat, que es distingeix perfectament la part antiga de la part més nova, però per arribar fins a dalt haureu de passar pel museu d'armes.
 |
| Km 0 Bratislava |
La llegenda diu que si hi passes parlant et moriràs al cap d'un any i un dia. Jo vaig cometre l'error de voler fer un vídeo per al blog on us explicava tot això de la torre i del km 0 que ara deixo aquí per escrit, excepte la llegenda, que encara no la sabia. Per si de cas, he deixat arraconat aquell vídeo i qui sap si aquest serà un dels darrers post que escric, d'aquí a poc més d'un mes farà un any d'aquest bonic viatge, que espero que no acabi en tragèdia.
 |
| La casa més estreta de Bratislava |
Diuen, però, que hi ha una manera d'evitar la desgràcia: passant sense respirar i demanant un desig, així que si sou supersticiosos, ja ho sabeu!
I bé... ja que estem al costat de la porta, una petita curiositat que ens podria passar desapercebuda és la casa que està adossada a la mateixa Porta de Miquel, diuen que aquesta és la casa més estreta d'Eslovàquia, i probablement d'Europa.
La trobem tan enganxada a la porta perquè sembla ser que ocupa el lloc on hi havia la muralla medieval, i per on es desplaçaven els soldats. Un cop enderrocada la muralla podia haver quedat un forat, entre la porta i la torre, que van aprofitar per a emplenar amb un edifici estretíssim.
Actualment és un restaurant de kebabs de només 130 centímetres d'amplada, segur que aquí dins no passen fred!
Hola, som a Prešov fent Falcons en un aplec de cultura catalana. Ens ho estem passant molt bé, jo i la meva filla Lia. No tenim intenció d'anar a Bratislava, però després d'haver llegit aquesta entrada tan bonica i curiosa, ens han vingut moltes ganes de visitar-la. Justament, la Lia medeix 130 cm, com la casa més estreta d'Eslovàquia. Quina casualitat més gran. Moltes gràcies per haver-ho compartit. Bona nit i tapa't.
ResponEliminaJoan