divendres, 25 de març de 2016

Morskie Oko, l'ull del mar*

Morskie Oko

Llac Morskie Oko, al fons el refugi

Fer senderisme a les muntanyes Tatra de Polònia és tota una experiència, una de les excursions més populars dins del Parc Nacional dels Tatra és la que ens porta al Morskie Oko. 

El que no ens imaginàvem, tot i saber que era un ruta força concorreguda, és que realment hi hauria tanta gent fent-la, gent de totes les edats i de tots els tipus (fins i tot vam veure monges amb xiruques), però podria dir que la gran majoria eren polonesos, no era un lloc per a turistes de gaire més lluny, i això li donava un al·licient diferencial quan Cracòvia era plena d'espanyols i altres europeus, allà no en vam trobar ni un. Però si era un punt on anava  tanta gent... potser era perquè regalaven alguna cosa? Doncs sí! Però primer vegem com s'hi arriba.

Com arribar als Tatra:

Nosaltres vam sortir en autobús direcció Zakopane des de Cracòvia a passar un parell de dies als Tatra, però també hi arriba el tren. D'autobusos n'hi ha moltíssims des de Cracòvia i les principals ciutats. El viatge en tren és més llarg i hi ha menys freqüència, però com que viatjàvem a principis d'agost us puc dir que potser haguéssim trigat el mateix en tren perquè des de Nowy Targ vam fer força caravana, semblava que tot Polònia anava a passar l'estiu a la muntanya!

A Zakopane, un poble de muntanya força turístic, ens allotjàvem als afores en una zona molt tranquil·la en una casa típica de l'indret. A l'hivern aquest és un destí per anar a esquiar i a l'estiu és punt de partida de moltes excursions pels Tatra, no sé si és massa encertat però podríem comparar-ho amb Andorra la Vella o Vielha potser.

Com arribar al Morskie Oko:

Des de Zakopane hi ha un servei de bus llençadera (furgonetes) que durant tot el dia fa viatges i et porta als llocs de partida de les diverses excursions per uns quants zt. Ben d'hora amb la fresca del matí vam agafar el que anava cap al Morskie Oko. Des d'on et deixa l'autobús, un lloc ple de paradetes amb souvenirs i postals muntanyenques, hi havia una llarga corrua de carros de cavalls i un munt de gent que ja començava a caminar cap al Morskie Oko. Des d'allà encara hi ha uns 9 km per arribar al famós llac, que vindrien a ser unes dues hores a peu de pujada no molt pronunciada per una pista asfaltada, per tant hi ha dues opcions: pujar-hi a peu o anar en carro de cavalls compartit. 

Nosaltres vam escollir la segona opció, perquè tot i que era d'hora volíem aprofitar bé el dia i un cop allà dalt fer una altra petita ruta per pujar encara més. Per 50 zt cadascú, que venien a ser uns 12€, vam pujar al cotxe de cavalls i en menys de cinc minuts, quan va estar complet, vam arrencar. En el trajecte anàvem travessant el bosc d'arbres altíssims i anàvem veient totes les variants d'excursionistes: famílies, nens petits, gent amb xancles, noies estupendes amb ballarines, avis i àvies... Els cavalls ens van deixar a aproximadament un km del llac, vam caminar una estona i de seguida davant nostre va aparèixer: primer el refugi de fusta d'arquitectura tatra (amb bar) i després un regal per a la nostra vista: el Morski Oko, un llac verd maragda envoltat d'arbres i muntanyes. Qualsevol foto, per retocada que estigui, no té res a veure amb la realitat, us ben juro que quan ho tens allà al davant és molt més bonic. I per més fotografies que facis, cap imatge s'assemblarà a la que veureu en directe.

Vam acostar-nos a la vora del llac, on tothom es feia selfies indiscriminadament, però ni tan sols la gent espatllava el paisatge. La nostra ruta continuava fent la volta al llac per la dreta per un caminet de pedres molt ben posades, hi ha un punt on sobre una roca dins del llac la gent hi tira monedes de la sort, vam veure alguns peixets, poc a poc s'anava obrint el dia i les aigües canviaven de color. Quan vam arribar a l'altre extrem, en lloc de completar la volta hi ha dues opcions més: el Rysy (3h 50min) o el Czarny Staw pod Rysami (30'), totes dues en la mateixa direcció.

Vam agafar la segona, que ens havia de dur al llac que hi havia més amunt, de baixada sí que deuen ser uns 30', però ja al mapa que ens van donar a l'oficina de turisme posa 40' i de fet em sembla que vam tardar més en arribar-hi, ja que hi ha una pujada molt pendent. Pendent però preciosa, poc a poc et vas enlairant i vas veient el Morskie Oko en perpectiva al costat d'un salt d'aigua. I un cop a dalt, segona sorpresa! Un altre llac: el Czarny Staw pod Rysami apareix davant els nostres ulls, aquest és una mica més petit, però també d'un verd intens on hi podem veure reflectit el Rysy, l'altra gran muntanya que tenim davant. Just darrere el Rysy hi ha la frontera amb Eslovènia. L'altre camí continua cap allà, però nosaltres ens vam quedar passejant pels voltants d'aquest llac i observant la natura, fins i tot hi havia ànecs. Aquí ja no hi havia tanta gent com al costat del refugi del Morskie Oko.

Després d'un descans vam baixar i vam reprendre la volta al Morskie Oko i després vam fer a peu els 9 km de tornada fins a l'autobús. El camí no té pèrdua, de tant en tant hi ha dreceres amb escales que travessen el bosc.

Alguns consells per a fer l'excursió al Morskie Oko:

- Anar amb un bon calçat tancat 
- Portar impermeable i polar o similar (la temperatura és molt variable)
- Anar amb prou marge de temps perquè no se'ns faci de nit
- Portar el mapa amb les rutes marcades i el temps aproximat (és gratuït i el donen a l'oficina d'informació turística de Zakopane)
- Portar dinar i aigua suficient (al refugi hi ha bar, però més amunt no)
- Portar una bossa per a les escombraries (tot està molt net i no veureu cap paper a terra)

Per últim només cal dir que des de Cracòvia s'ofereixen moltes excursions a Zakopane i als Tatra, però la majoria van a Gubalówka, un lloc molt i molt turístic on s'accedeix amb funicular, ple de botigues de souvenirs, solen ser excursions d'un sol dia, però si voleu fer aquesta ruta us aconsello que hi feu alguna nit, és un Aigüestortes a lo bèstia, us encantarà!

*En polonès Morskie Oko vol dir literalment ull del mar, tot i estar molt lluny del mar segurament pren aquest nom per la seva forma i el color, de fet, si ens mirem la seva ubicació en un mapa d'Europa veurem que probablement és un dels llocs que més allunyat queda del mar, està just al centre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada