 |
| Edifici monumental amb els símbols de cada règim a la cantonada |
Una visita imprescindible -i necessària- a Budapest és la del Museu del Terror o Casa del Terror (Terror Háza). Amb una museografia atractiva i una posada en escena que fuig de les llargues parrafades de text, aquest museu ens presenta els horrors dels totalitarismes: del nazisme i de l'estalinisme, tots dos estretament lligats al país on ens trobem, i que ha patit la població hongaresa.
 |
| Retrats de les víctimes |
El museu, que es va obrir l'any 2002, està situat en una gran avinguda amb edificis monumentals, entre els quals es troba aquest, que si no fos per el gran marc de ferro que surt de la cornisa, també ens podria passar desapercebut. Al carrer un monument amb unes cadenes de ferro ens crida l'atenció, i si mirem amunt, en lletres ben grosses hi llegim TERROR, tot reclamant l'atenció històrica que mereix el lloc. A la cantonada es veuen dos símbols: el del feixisme hongarès (creu fletxada) i el del comunisme, i a les parets de la façana exterior hi trobem medallons de les víctimes d'ambdós bàndols.
Un cop dins, amb el primer que ens topem són dues sepultures monumentals en record de les víctimes del feixisme i de l'estalinisme. Al pati central envoltat per l'escala al llarg dels tres pisos està ple de fotografies de centenars d'homes i dones que van ser segrestades, torturades i assassinades per aquests dos règims totalitaris. A baix de tot hi ha un tanc T-54/55, un model soviètic que va aparèixer per primer cop a Hongria el 1956, però que tot i ser obsolet encara avui és utilitzat en guerres i dictadures del Tercer Món.
En l'exposició permanent s'explica com el país ha viscut aquests dos règims i l'horror que aportaven tant uns com altres. Elements de propaganda, cartells, audiovisuals amb testimonis de víctimes supervivents, fotografies dels règims, i també hi ha espai per al record de les víctimes jueves assassinades sota el nazisme.
El subterrani ens acosta a l'infern en què es va convertir durant anys la vida per molta gent innocent, encara es poden veure les cel·les que utilitzava la policia secreta comunista per als seus presoners i alguns instruments de tortura que no us deixaran indiferents. Cal recordar que l'edifici havia estat al 1944 quarter general del partit nazi i després va estar en mans de la KGB.
Museus com aquest són l'única manera de sobreviure als totalitarismes, espais que en lloc d'amagar i deixar caure en l'oblit expliquen el què, el com, i el perquè va passar, deixant empremta de l'horror que van viure les persones i rendint homenatge a les víctimes de tots els bàndols. L'única manera de mirar al futur és tenir present el passat.
Per cert, l'única incoherència de tot plegat és que en aquest museu està prohibit fer fotos i vídeos.
Metro: Oktogon (línia groga)
Tramvia: 4 i 6 Oktogon
Horaris:
De dimarts a divendres de 10h a 18h
Dissabtes i diumenges de 10h a 19.30
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada