La platja de Cofete i el Parc Natural de Jandía

Platja de Cofete

Fuerteventura és una illa per a recórrer tranquil·lament de platja en platja per la costa est, i de sud a nord per la carretera de l'oest, amb miradors que ofereixen unes vistes espectaculars. Si el que busqueu són indrets desèrtics i poc poblats el sud és una de les zones menys envaïdes per l'home. Perquè us en feu una idea, la carretera (i el transport públic) només arriba fins a la petita població de Morro Jable. Si volem continuar explorant racons més inaccessibles i completament fora dels complexos turístics haurem d'anar per pistes de sorra i grava.

Pista de Morro Jable a Cofete

Un d'aquests indrets de costa al qual no arriba la carretera asfaltada és la platja de Cofete, diuen que és una de les més belles i més verges de Canàries, i forma part del Parc Natural de Jandía, la zona més alta de l'illa, que té el seu sostre al Pic de la Zarza, de 807 metres d'alçada.

Com podem arribar a Cofete? El més senzill és anar-hi des de Morro Jable (uns 20 km) en vehicle, tot i que també s'hi pot arribar fent una excursió a peu o en bicicleta. Però això ja ho deixem per als més valents, penseu que encara que el desnivell no sigui massa pronunciat, el fort vent fa que la dificultat sigui màxima, sobretot si et bufa en contra. 

Des dels hotels i les zones turístiques us oferiran excursions en tot terreny o en quad, sobretot el quad és una opció excel·lent, ja que té una estabilitat magnífica i està completament preparat per recórrer aquest tipus de pistes, a més dóna una sensació de llibertat magnífica. La pega és que haureu d'anar sempre amb el grup i parar l'estona que us marquin. 

Vista des del Mirador Degollada Agua Oveja

Nosaltres hi vam anar en un cotxe llogat, un Nissan Micra basant tronat, però alerta, perquè la majoria de les assegurances de cotxes de lloguer no cobreixen les punxades fora de carreteres asfaltades, (per tant, el primer que farà l'empresa de lloguer és prohibir-vos-ho automàticament) així que si assumiu el risc, més val conduir amb molta precaució i atenció a les pedres i forats que us pugueu trobar al camí. Val a dir que de la quantitat de quilòmetres que hi ha a l'illa no asfaltats, aquesta potser és una de les carreteres que es troba en millor estat, i no té cap dificultat (us ho diu una pèssima conductora) més que les corbes i l'estretor en algun punt molt concret.

Així que des de Morro Jable (costa est), un cop passat el cementiri ja tenim les indicacions corresponents per arribar fins a Cofete. Si seguíssim recte aniríem a parar a la Punta de Jandía, per tant ens haurem de desviar cap a la dreta, en direcció a l'altra banda de l'illa, a la costa oest, això vol dir travessar una zona muntanyosa, la que conforma el Parc Natural de Jandía. En el camí serà convenient fer una parada en un dels punts més alts del camí, on el vent pràcticament se t'emporta, i no et deixa ni parlar. Des del mirador Degollada Agua Oveja la vista de mar i muntanya és espectacular. 

Cementiri de Cofete amb les creus de fusta

Després de la parada, el camí serpentejant fa baixada, i és més estret, però no és una pista gaire transitada. I per fí arribem a Cofete! Un petit (molt petit) poble coster de ramaders i de pescadors. Inicialment sembla que vivien en una espècie de barraques, sense cap mena de servei, ara ja podem trobar-hi un bar-restaurant especialitzat en caldo de peix i carn de cabra, veureu que al costat del restaurant hi tenen un tancat per a les cabres i les gallines, i una mica més enllà trobarem un monument al "pastoreo", un pastor gegant amb un gos. Aquí poca cosa més hi ha a fer que veure les quatre cases, així que deixarem el cotxe i baixarem fins a la platja. A mà esquerra ens sorprendrà un petit cementiri d'allò més pintoresc. 

Moment de relaxar-se, contemplar la força de les onades, passejar per quilòmetres i quilòmetres de platja sense pràcticament ni una ànima, i banyar-se si el vent us ho permet, això sí, amb molta precaució perquè hi ha molts corrents marins.

I ja pràcticament estarà tot vist, només ens quedarà una cosa: una majestuosa casa que s'alça entre la muntanya pelada, enmig del no-res, fixarà la nostra vista, és la Casa Winter o Villa Winter, però d'aquest misteriós palauet en parlarem un altre dia.