dijous, 18 de novembre del 2010

Corbera d'Ebre



Visitar Corbera d’Ebre és fer un viatge en el temps. Aquesta petita població de la Terra Alta va ser durament bombardejada durant la Batalla de l’Ebre. Allà el rellotge va quedar aturat l’any 1938 i la seva empremta encara és visible si passegem pels carrers del Poble Vell, totalment devastat. Encara hi queda alguna casa en peu, bigues de fusta a punt de caure i l’antiga església de Sant Pere amb el campanar. 

El silenci d’aquests carrers fàcilment ens transporta en temps de guerra i es fa evident la magnitud de la tragèdia. El panorama és desolador, es transforma en un espai òptim per a la reflexió, i fins i tot podem sentir la violència i el terror viscuts 70 anys enrere. A l’inici del passeig s’alça el Monument als Brigadistes Internacionals, cinc columnes de ferro amb llàgrimes o sang representant els cinc continents i un colom blanc que forma el perfil de la comarca. Una placa recorda Jaume Ferran i Clua, descobridor de la vacuna contra el còlera l’any 1885 i fill il·lustre del poble. En altres punts ens anem topant amb l’anomenat Abecedari de la Llibertat: un concepte i una escultura en forma de lletra. Una de les més curioses és la P de pau, si la veiem a hores de sol, veurem com un projectil i una llar de foc projecten l’ombra de la lletra a la paret d’una casa.

Carrer del Poble Vell
Des del Poble Vell, situat al turó de la Montera, es pot observar el poble nou, construït després dels atacs que va patir la població, el desastre fou tan gran que la gent es va veure obligada a abandonar les seves cases i tornar a començar, van construir una nova vida en un espai proper que no fos tot runa i artilleria. Al la part nova es pot visitar el Centre d’Interpretació 115 Dies, que són tants com va durar l’acarnissada batalla. En aquest espai trobem tots els detalls de la batalla: els combats que es van produir, mapes interactius amb les línies frontereres, audiovisuals, imatges, premsa de l’època, els mitjans de què disposaven tant feixistes com republicans, o millor dit, dels pocs recursos, ja que tal com explicava la  Montse, la guia del museu, “el més valuós era el fusell, qui perdia el fusell, perdia la vida”.  Entre l’armament exposat  també hi ha una metralladora que funcionava amb aigua per tal de refrigerar-se, però al front els recursos eren tant escassos que el soldat que tenia ocasió de beure aquella aigua, ho feia; ara bé, perquè la màquina tornés a funcionar l’havien de tornar a carregar, i segons expliquen, ho feien pixant-s’hi a dintre. Aquest costum era força estès, amb la qual cosa, ves a saber quina era l’aigua que es bevia el següent que feia funcionar l’aparell...  Les diverses escenografies  del museu expliquen com era la vida de trinxera o com van haver de creuar el riu. Al final del recorregut es mostren els testimonis de la població civil, ja que el conflicte va canviar les vides de molta gent i va suposar un daltabaix tant a nivell personal com a nivell històric.

Tant el CI 115 Dies com el Poble Vell de Corbera d’Ebre formen part de la ruta que es pot fer pels diferents espais de la Batalla de l’Ebre en aquesta comarca i la Ribera d’Ebre: La Fatarella, Vilalba dels Arcs, el coll del del Moro, Gandesa o Miravet són altres punts d’interès històric que no tenen pèrdua. Tots formen part del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) i estan promoguts pel Memorial Democràtic.

5 comentaris:

  1. Genial! Sempre he tingut curiositat pels pobles que han quedat abandonats i la seva història.
    Moltes felicitats pel blog.

    ResponElimina
  2. Gràcies Mons! Et recomano que hi vagis, hi ha unes bones vistes i sembla un poble fantasmagòric, gallina de piel...

    ResponElimina
  3. En el darrer número de la revista Sàpiens van publicar un monogràfic molt complet sobre els espais de la COMEBE, si us interessa el tema us recomano que li feu una ullada.

    ResponElimina
  4. Jana! Moltes felicitats pel bloc!! M'agrada molt com ho expliques tot!
    Resulta que el meu avi hi va perdre un germà a la batalla de l'Ebre, ningú no en va saber res, ningú el va poder reclamar. Era de la lleva del biberó, com tants d'altres que no van tornar... Molt trist tot plegat, per això crec que val la pena ser conscient del que no ens queda pas tan lluny.
    Segueix explicant racons del món!! Montse

    ResponElimina
  5. Montse, gràcies. Al Centre d'Interpretació hi ha molta informació i testimonis que van ser presents els 112 dies de batalla, una llàstima que no se sapigués res del germà del teu avi, potser en algun arxiu, alguna fotografia... qui sap, a vegades, al cap dels anys surten coses "noves" a la llum, records, històries que porten a d'altres històries. ;)

    ResponElimina